El que no cap al twitter i 100 anys no ni caben en 140caractes

Aquesta setmana he trobat un bon tema per poder començar de nou els escrits al bloc. Com dic hi ha coses que al twitter no hi caben malgrat hi escrigui força. I és un bon tema la celebració del 100 aniversari.

Aquest dimarts dia 10 d'abril la meva àvia Consol va fer 100 anys. Vam començar el dia felicitant-la, des de la Generalitat que li van donar la medalla centenària, des de l'Ajuntament donant-li una puntaire i un ram, la família, de l'esplai de jubilats i un llarg etc.

  la tarda vam anar al santuari de Lourdes a fer una bona celebració, més de 80 persones entre grans i petits. I allà ella va tornar a demostrar que està en bona forma. Va aguantar estoicament tota la sessió de fotos, amb els fills, amb els fiols i fioles, amb els nets i netes , amb els besnets i besnetes, amb la germana i cunyat i així anar sumant fins als més de 80.

Tot a peu dret i molt cofoia i contenta.

Després va repartir les bossetes fetes de ganxet que ella mateixa havia fet taula per taula i persona per persona amb el seu carret"iaia mòbil"

Una vetllada molt agradable, de retrobament de cosins i cosines que feia temps que no ens veiem.









I aquí un petit resum de vida fet per les meves cosines:

La Consol Candela Alemany, vídua Molons, va néixer a Barcelona el 10 d'abril de 1912 (justament el mateix dia que el Titànic va salpar del port de Southampton). És la segona de tres germanes, la gran, la Teresita i la petita, la Matilde. Els seus pares es deien Pau i Encarnación. 

De ben joveneta ja va començar a festejar amb l'Alfons amb qui es va casar el 14 d’agost de 1933.

Van viure els primers anys de casats a Barcelona i després van venir a Arenys de Munt on l’avi portava la fàbrica de Les Sedes. Primer van viure a La Torre Fonda al carrer Panagall, i actualment viu al carrer Borrell en un segon pis i sense ascensor ( i sola, així ningú la controla, sempre ha sigut molt independent)

Va tenir dos fills i una filla: en Guillem, la Consol i l’Alfons.

Té 14 néts, bé, 11 nétes i 3 néts, i 22 besnéts, bé 12 besnétes, 10 besnéts i 2 en camí.

Sempre ha sigut molt coqueta i no volia que els néts li diguessin ni iaia, ni àvia i ens feia dir-li padrina, ara sí que vol que l’anomenin besàvia, però el nom de padrina pesa molt. Amb tant anys ha acumulat per tant un munt de noms: padrina, Consuelo, Sra. Consol, Sra. Molons, iaia, besàvia ...

Tota la vida ha sigut una dona molt activa, que li ha agradat estar informada i ha procurat anar a totes les xerrades i conferencies que s’han fet a Arenys de Munt. Li ha interessat molt el món de la política i està molt orgullosa d’haver votat en la consulta per la Independència. Fins que va poder va anar a moltes excursions amb els jubilats i a moltes trobades de puntaires.

També li agraden els esports, era una gran seguidora del hoquei i és una gran culer.

Quan els néts érem petits ens portava a tots a la platja amb els cotxes de línia, segurament era la banyista amb més feina però més ben acompanyada, a canvi només ens demanava que li portéssim una galleda de sorra de la platja per al seu jardí.

Va anar al gimnàs d’en Kim fins fa pocs anys. Ja ho veieu, pura energia. Té i ha tingut molta voluntat per fer coses. Les seves mans no paren: fa puntes al coixí , ganxet i altres manualitats. I té molt bones mans per les plantes.

Ens ha fet moltes coses per tota la família. Sort en tenen els Reis Mags del seu ajut, cada any ens fa un detallet diferent per cadascú, un mocador, un braçalet, una bossa...No s'oblida dels sants i aniversaris, això que som molta colla. Sempre té un detall a punt i una trucada de telèfon.

Fa molts anys, per les comunions ens feia la punta dels llençols i deia que no es podia

morir perquè n'havia de fer un munt i n’han nascut molts més després. Per tant encara

té feina per anys. Bé i abans de cada naixement no falten els seus jerseiets i peücs pel

nouvingut.

Procura sortir cada dia, va amb un iaia-mòbil ( carret) i amb això es desplaça. I si troba

escalons massa alts ja troba algú perquè l'ajudi. També ho feia quan anava a Barcelona:

sola amb tren fins no fa pas gaire, i com que ella és baixeta ens deia que sempre trobava

algun jove que l'ajudés a pujar aquells escalons tant alts.

Ja tenia més de 90 anys quan ens va dir que com que ja es començava a fer gran s'havia

de canviar la banyera per la dutxa doncs així no li costaria tant entrar a dins. (alguns ja

ens ho semblava que era una mica gran)

Actualment ensenya ganxet als jubilats i va a lectura.

Ja diu ella que entre penes i alegries ha arribat als 100, que ella es veu gran però no per tenir 100 anys.

Llàstima que ja no té gaire bé l’oïda, i a vegades no ens acaba d’entendre.

Bé Felicitem  a la nostra padrina i volem agrair a totes les persones que

l'ajuden, que li donen un cop de mà, que la van a buscar per fer aquestes activitats i que

l'acompanyen.

Moltes gràcies a tots i a totes.

PADRINA, PER MOLTS ANYS

FAMÍLIA MOLONS (MOLONS CANDELA, MOLONS PUIG, CURRIUS

MOLONS, MOLONS ANTIUS)

16è congrès. Treballar per sortir de la crisi i per aconseguir la plena sobirania de Catalunya, un estat propi

Els dies 23, 24 i 25 de març, el passat cap de setmana, hem celebrat el celebrat el 16è congrés de Convergència Democràtica de Catalunya. Sota el lema Una manera de ser, Una manera de fer.

Hem treballat les dues ponències: 

1. La transició Nacional
2. Una nova organització per una nova etapa.

La ponència 2 posa l'organització de convergència al dia per poder tenir un partit que ens ha de facilitar articular l'acció del mateix i les responsabilitats de govern i institucionals  que tenim CDC i CiU.

La ponència 1 és la que ens marca el camí per arribar a una plena sobirania i a un estat propi. La transició Nacional vol marcar un camí. El catalanisme fins ara associava els conceptes de Catalunya=Nació i el catalanisme del segle XXI els de Catalunya=Nació+Estat. La construcció d'aquest estat propi ha de ser gradual  com a propera estació el pacte fiscal, que ha de cercar estar integrada com un estat modern i punter dins la Unió Europea. El pacte fiscal és una eina molt important per poder desenvolupar Catalunya, poder-la consolidar com a Nació i poder mantenir l'estat del Benestar. Podeu aprofundir més a: http://16congres.convergencia.cat/

Jo com a responsable de la ponència 1 del Maresme estic content d'haver pogut treballar conjuntament amb els militants i delegats/ades del Maresme durant els treballs previs al congrés comarcal i després els dies del congrés a Reus.
També va ser molt interessant, i fins i tot emocionant, el treball de la transacció final on vam acordar amb el President de la Ponència, Francesc Homs, el redactat final on vam incloure el que hem explicat fins ara. Un treball molt col·laboratori amb els altres delegats que van presentar les esmenes en general i en particular el treball entre el president de la JNC, Gerard Figueras, en Francesc Homs i Jo mateix.

El congrés també va nomenar la nova direcció encapçalada pel President, Artur Mas, el Secretari General, Oriol Pujol i un bon equip de gent que tenen un gran repte.

Des del Maresme podem estar contents doncs tenim dos representants a la Direcció Nacional. La Cesca Domènech i en Xavier Badia. Dos grans persones que segur faran una molt bona feina.

Ara a treballar, a estar al costat dels que ho necessiten, a posar el país en marxa i a primera línia...

Entrada a Help Catalonia Del municipalisme a la Sobirania

Aquest és l'enllaç a Help Catalonia: 



http://helpcatalonia.blogspot.com/2011/09/from-municipal-politics-to-sovereignty.html

I aquí està la traducció:

Del Municipalisme a la Sobirania.

Catalunya està en una cruïlla complexa i cada vegada més crispada. Aquesta setmana hem viscut, sobre tot el divendres, noves agressions cap a l’autogovern i sobre la nostre identitat com a poble en un dels pilars fonamentals: la nostra llengua.

És un pas més que es allunya d’aquest estat, l’Espanyol, que no ens vol però tampoc ens deixa marxar.

L’any 2009 es va iniciar un camí a Arenys de Munt, un petit municipi de la Província de Barcelona i comarca del Maresme. El 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt es feia la primera consulta sobre la Independència de Catalunya. El treball conjunt de molta gent que va deixar momentàniament de banda els protagonismes personals, malgrat en vam tenir alguns de destacats, i de partit per treballar per un objectiu comú va  ser la clau de l’èxit. Jo sovint recordo a la gent que alguns vam treballar per les consultes des del silenci. Com sempre passa alguns s’enduen el protagonisme però sobre el treball silenciós de molta gent.

Però després d’aquesta i totes les consultes fetes, després de la retallada(o reinterpretació que és pitjor) de l’Estatut, de la modificació gairebé per decret de la constitució, de la sentència del tribunal suprem i del tribunal superior de justícia de Catalunya sobre l’ensenyament en Català i d’un llarg etc. que es pot fer?

Doncs recuperar l’esperit de les consultes, treballar units des dels municipis i agrupar a molta gent a l’entorn del projecte sobiranista, independentista o com li vulguem dir. Hi  ha un sol camí que cal recorre pas a pas. Podem fer-lo més o menys ràpid però hem de ser conscients que el que segurament no hi ha són dreceres. Tenim pressa i molta doncs fa temps que volem arribar i cada vegada ens costa més de suportar els atacs i com no l’espoli fiscal que també és molt important.

A Arenys de Munt tenim l’Ateneu independentista que vol mantenir viu l’esperit del 13-9-2009 i ara l’ajuntament s’adherirà a l’Associació de Municipis per la Independència.

Tot un altre cop des del món municipal. On la política és més a prop de la gent hem de seguir impulsant aquest camí que no pot tenir marxa enrere.

Catalunya vol ser sobirana, els catalans i catalanes volem ser això: catalans i catalanes amb tot el que això suposa. I no volem aïllar-nos, volem formar part d’Europa i volem ser un estat més. Un estat que pot ser punter en moltes coses. Catalunya tot i els impediments sempre ha estat capdavantera i ho seguirà sent si ens deslliurem d’alguns lligams que ara mateix ens ofeguen.

S’acosta l’11 de setembre i caldrà un any més reivindicar les nostres llibertats fins a aconseguir-les.

Alfons Molons i Antius

Tinent d’Alcalde per CiU a l’Ajuntament d’Arenys de Munt.

11 de setembre. Orgullós del meu equip, d'Abans i d'Ara

El diumenge 11 de setembre ens aixecàvem amb la notícia de la pintada del monument a la Independència. Acte d'intolerància, les idees s'han de combatre amb el diàleg i amb actes cívics com el que va ser la primera consulta per la independència.

Com cada any CiU vam fer la paradeta de l'11 de setembre per acostar-nos a la gent d'Arenys de Munt, explicar el que fem i per fer l'activitat solidària, que ja es un costum, en benefici dels voluntaris per Arenys de Munt.

Militants i simpatitzats de CiU vam estar tot el matí a la parada i entre ells les dos regidores de CiU, Montserrat Carreras i Helen Navarro  i la Exregidora Maribel Mozas i l'Exregidor Manel Lladó.

Equip present i equip passat però tots quatre persones compromeses per Arenys de Munt que han dedicat i dediquen moltes hores a treballar pel nostre poble.

Orgullós del Passat: Estic molt orgullós de l'equip passat, de la Maribel i en Manel. Dos persones que han treballat molt com a regidors i que actualment segueixen donant molt de suport a CiU. Amb molta generositat van deixar pas a altra gent. No és fàcil fer-ho i a més seguir treballant amb nosaltres aportant tot el seu saber i esforç. De veritat gràcies!!!

Orgullós del Present: També estic orgullós de l'equip present, la Montse i la Helen. Amb elles comencem ara aquest camí apassionant i difícil alhora de governar Arenys de Munt, d'estar al servei de la gent d'Arenys de Munt i fer millorar el nostre poble cada dia.

I orgullós de la resta de la gent de CiU que ens donen suport per poder dur a terme la nostra feina. Amb molta gent implicada que a vegades des de l'anonimat ens empenyen a treballar cada dia millor, ens donen idees i el més important són critics perquè dia a dia fem les coses millor.

Moltes gràcies a tots i a totes. Moltes gràcies a tota la gent que us vareu acostar per interessar-vos pel nostre partit i la seva acció.

Estem al vostre servei!!!

2 de setembre. Caram quin reinici.

Quant vaig fer l'anterior entrada no pensava que el fets del entorn polític català s'esvalotés tant. I que les agressions fossin tant fortes cap a Catalunya.

La reforma expres de la constitució espanyola ha estat d'entrada feta d'una manera barroera. Les formes han estat, crec que ho dic sense exagerar, amb una prepotència descomunal. Això és la forma però és que el fons encara és pitjor doncs limita i molt l'autonomia financera i limita la sobirania del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat.

Davant d'això cada vegada ens queda més clar que el futur està per caminar sense defallir cap al dret a decidir i aconseguir la plena sobirania Nacional de Catalunya amb l'estació final la INDEPENDÈNCIA.

I aquí crec que entra en joc molta gent que fa temps que sense fer gaires estralls ni fer-se veure treballen en aquest sentit. Molta gent de CiU i molta gent del món municipal. Moltes vegades des d'una feina silenciosa però molt important. A Arenys de Munt, entre molts d'altres, tenim en Josep Fugarolas. Un militant històric de CDC que està fent una gran feina des de l'Ateneu Independentista. Gent com ell, discrets i treballadors, són els que ens marcaran el camí i ens portaran a aquesta fita.

Una altra cosa que vull destacar de l'amic i company, Josep Fugarolas, és el seu sentit de la mediació, de trobar punts de coincidència per poder treballar junts. I això és el que trobo a faltar a molts partits que estan més pendents de sortir a la foto que no a agrupar voluntats. I ho dic des de l'experiència de la consulta on molta gent va voler treure pit i des de CiU a Arenys de Munt vam treballar-hi de valent des del primer dia i sense buscar protagonisme.

I per acabar de rematar el dia 2 de setembre i la setmana la sentència del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ens dona com a regal abans del cap de setmana la seva sentència. Una sentència que va a la lina de flotació del sistema d'ensenyament català. Doncs un motiu més de lluita i de voler desenganxar-nos d'aquest sistema que va contra les nostres més fondes conviccions.

La xarxa bull, participeu-hi. Hem de demostrar la nostra fortalesa.  I signeu aquest manifest: 

http://actuable.es/peticiones/volem-educacio-catalunya-amb-catala-com-llengua

Seguirem, escrivint i lluitant.

1 de setembre

Després d'un temps de tenir el Bloc en "hibernació" malgrat arribar l'estiu penso que el dia 1 de setembre és un bon moment per recomençar de nou.
El meu últim post era abans de les eleccions del 22 de maig i el titulava "Només el camí haurà valgut la pena". Segueixo pensant el mateix. El camí ha valgut la pena. No hem arribat a on volíem arribar però tampoc hem tingut un mal resultat. Ha faltat poc, poc més de 100 vots, per un resultat que ens posés a primera posició però els electors ens van tornar a posar en un espai frontissa per configurar govern, malgrat hi havia altres alternatives que vam valorar com per exemple quedar-nos a l'oposició.

Mica en mica aniré explicant coses dels resultats, del govern, de les meves noves responsabilitats a nivell local i sobre tot la novetat a nivell comarcal.
Ara acabaré de gaudir de la setmaneta de vacances, aquest any per les circumpstàncies només una setmaneta sí però crec que suficient per seguir treballant per Arenys de Munt, pel Maresme i per Catalunya.

Bona tarda i ens seguim trobant.

Només pel camí ja haurà valgut la pena. I diumenge 22 a votar.

Només pel caí ja haurà valgut la pena. Aquestes van ser unes paraules que el President Mas va dir en el miting final de la campanya per les eleccions a la Generalitat i crec que són molt sàbies i molt reals.

Ara mateix s'acaba la campanya electoral i d'aquí 44 hores els colegis electorals tancaran portes i d'aquí unes 45 hores els resultats ja es començaran a perfilar. Poden ser bons, dolents, mig mig. Penso que hem fet bona feina aquests 8 anys com a socis de govern. De manera responsble i amb lleialtat. Pel bé d'Arenys de Munt i treballant per millorar cada dia i per reparar o evitar els errrors que inevitablement es produeixen quant un governa i decideix.

De la campanya també n'estic content. Una campanya amb positiu "Pensem en Positiu". Senes atacs als adversaris com ja deia en l'anterior post.
Ara toca esperar el que el poble decideixi però tornant a la frase inicial Només pel camí ja haurà valgut la pena l'esforç. Molt d'esforç des de ja fa molts mesos, un any diria jo, treballant i pensant les noves propostes per Arenys de Munt. Per donar un nou impuls a Arenys de Munt. Sobre la feina feta, en general sobre la bona feint, hem construit unes propostes per anar a més. Per millorar. Pensar en positiu vol dir també saber que les coses es poden fer millor.
Propostes fetes amb seny i sentit comú que és el que ens caracteritza com a partit. Però amb il·lusió i ambició.
Només pel camí ja haurà valgut la pena per l'equip de gent de CiU. He après molt amb ells. Amb els que ara m'acompayen a la llista i els que pasen a segon terme però segueixen lluitant per Arenys de Munt i per Catalunya des de CiU. Les vivències amb ells ja són una gran exeperiència. Hem crescut tots personalment i sabem molt més que volem per Arenys de Munt. I això ja no ens ho treu ningú.

Només pel camí ja haura valgut la pena per tot això i per haver pogut optar a demanar-vos la vostra confiança. Esperem tenir-li i esperem respodre a les vostres esperances. Per tant us demano que voteu CiU

Gràcies, esperem que la gent voti i esperem els resultats.