martes, 31 de marzo de 2009

URBANISME I PARTICIPACIÓ





Avui en dia hi ha accions i regidories que difícilment són separables una de l’altre. Són temes que cal tractar transversalment, paraula que potser per l’abús dels seu ús pot perdre el seu veritable sentit. Però cal realment aplicar aquesta transversalitat i traslladar-la també als vilatans i vilatanes. M’heu sentit moltes vegades a dir que actualment el que el nostre poble necessita no ho poden resoldre els 13 regidors i regidores.

En Urbanisme i en l’obra pública avui en dia no es pot concebre sense la participació. Però cal fer-la de manera que els qui hi participin puguin rebre una informació correcta, en el moment oportú i sabent bé quin és el sentit de la participació: Consultiva, vinculant, deliberativa, etc.

No es pot convocar a participar sense tenir uns mínims treballats des de l’administració, sense tenir definits uns conceptes, si això afectarà econòmicament als veïns i veïnes, de quina manera els afectarà, si podran o decidir sobre la qüestió, etc. Sense aquests conceptes clars no és pot convocar a la gent a participar donat que l’únic que es pot aconseguir és frustració i desmotivar futures participacions.

D’altre banda la participació és un espai on la critica és molt fàcil de fer. Per si es fa o no es fa, si hi ha o no prou participació, si els temes eren prou clars o no, si s’ha fet en el moment oportú o no, si només ha estat informació i una llarga llista de conceptes.

Tenim poca cultura participativa, la nostra democràcia encara és molt jove i encara no s’ha aprofundit prou en aquest aspecte. Mica en mica es van posant espais, hi ha lleis(la de regim local i la d’urbanisme per exemple) que contemplen aquest fet i en breu es tramitarà una llei de consultes al parlament de Catalunya. El camí és llarg però ja se n’ha fet un tros.

En el nostre poble també s’ha fet aquest inici i per això tenim ja uns consells establerts, un pla i un reglament de participació, la figura del síndic/a de la vila, diversos espais definits, audiències públiques, entre d’altres. No obstant això no cal ser triomfalista i ser conscient que el camí continua, que aquest és llarg, amb obstacles però que també és apassionant fer-lo.

En els últims dies a raó d’una PROPOSTA sobre les voreres de l’Avinguda Panagall i Sant Jordi s’ha generat una certa polèmica i el que em sap més greu una certa angoixa entre els veïns d’aquests carrers del nostre poble. Jo els voldria tranquil·litzar dient-los que, com s’ha fet sempre, ens trobarem amb ells, que els hi explicarem la proposta de projecte i també decidirem amb ells com fer el projecte i també si es fa o no el projecte. Però també vull expressar que ho farem quant tinguem la proposta de projecte feta, uns primers càlculs del que pot representar els costos, l’argumentació del perquè els veïns i veïnes han o no de contribuir, etc.

Fins el dia d’avui la única acció i decisió que ha fet el govern ha estat preveure unes quantitats al pressupost i demanar a serveis tècnics que fessin una proposta de projecte i càlculs.

Properament ens trobarem amb els veïns i veïnes d’aquestes dues avingudes per tractar obertament tots aquests temes i decidir sobre el mateix, fins i tot com he dit si es tira o no endavant la proposta. En la carta enviada als veïns i veïnes i la resposta al ple ja vam dir que faríem aquesta trobada, reitero com sempre hem fet en aquests i altres temes. I referent a les critiques de les dues cartes del bàtec passat, malgrat algunes no les comparteixo, en prenc nota i em poso a disposició d’aquests dos veïns, i de la resta, per trobar-nos i parlar dels temes participatius en general i concretament de les avingudes Panagall i Sant Jordi

El Facebook mata el bloc?

Hi havia una cançó en Anglès deia: El vídeo ha matat l'estrella de la ràdio.
Pot passar amb el meu bloc això? Espero que no malgrat últimament al anar penjant coses al Facebook he abandonat una mica el bloc.

Res que miraré de repartir la creativitat entre els dos espais i com que el bloc està enllaçat al Facebook doncs una part ja està feta.

domingo, 1 de marzo de 2009

RUBIANES

Avui a mitja tarda m'ha sorprès la notícia de la mort de Pepe Rubianes. Una gran pèrdua pel món del humor. I pels qui defensaven el dret a expressar-se lliurament. La seva oratòria clara, irònica i per a molts molesta quedarà en l'haber d'aquest país. Va ser mal vist i victima d'una persecució per unes declaracions, agoserades com solia fer ell. Crec que més que pel que va dir es va sobredimensionar per ser una persona que integrava el que és una persona que pot parlar el Català el Castellà, el Gallec i tot en una meteixa conversa. Sense que passi res i això també els molesta.

Que l'esperit del que representava ens serveixi per anar fent d'aquest país nostre, Catalunya, un país més fort i sense aquests complexos que tenim.

Fins sempre Pepe.