FIRA CIRERA i TROBADA PUNTAIRES

Avui dia de Sant Joan a la Tarda com ja es un costum la riera s'ha omplert de gent i paradistes de cireres i artesans. La plaça de puntaires d'arreu. Una gentada i com veieu a la imatge una rierada de gent. He tingut l'honor d'acompanyar des de casa fins a la plaça on on dues puntaires de 10 i de 96 anys. La meva filla i la meva avia.

Tot ha estat fantàstic i el temps ha acompanyat. Felicito a la companya regidora de Promoció econòmica, comerç i turisme, al seu equip i personal del ajuntament per la feina feta. Fins l'any es que ve i ànims.

FOCS DE SANT JOAN

La flama del Canigó ja ha arribat a Arenys de Munt i la foguera ha presidit l'inici de la revetlla a la plaça. Sardanes, coca, i la ballada de la dansa d'Arenys de Munt han omplert la festa.

Gent Gran. Montserrat i Lourdes d'Arenys de Munt

Divendres dia 14 ha estat un dia molt ple. Sortida amb la GENT GRAN de les residències i del servei d'ajud a domicili d'Arenys de Munt a Montserrat. En general són gent que surten poc o gens. Veure la cara que fan al arribar als llocs, al compartir el passeig, el dinar i els records. Són d'aquells moments i d'aquells dies que penses que val la pena l'esforç. I l'esforç que fan els serveis socials, els treballadors/ores de les residències, els voluntaris, etc. és impagable i aquesta dedicació fa possible que això es pugui fer. Vam fer el viatge fins a Montserrat, vam assistir a Missa i al cant del virolai, després un bon dinar al restaurant de Montserrat i cap a casa. És una aventura la logística que s'ha desplegar, el que costa pujar tothom al autocar, els petits desplaçaments.... Però com he dit ja val la pena.

I el dissabte a dinar amb la gent de l'Esplai a Lourdes d'Arenys de Munt. La majoria ja venien d'una excursió a Catalunya en Miniatura. Una bona estona de nou. Molta alegria i germanor. I el ball que no pot faltar. Agraïts de tenir la presència de gent de l'Ajuntament. Un altre espai que malgrat et faci retocar l'agenda familiar val la pena. I al final els discursos i una poesia que l'Ana Zafra va dir. Poesia que li van traspassar els seus pares:

QUE SOLOS QUEDAN LOS VIEJOS

De pequeño como un tonto
queria ser mayor,
pero el tiempo pasa pronto
y llegué a la pubertad
me enamoré de una menor
eran cosa de la edad.
Esos tiempos quedan lejos
¡hay! Que solos se quedan los viejos!

Con el tiempo, de una joven me hice novio
¡yo pensé! Es bella como un clavel.
Ella dijo. Este es D. Juan Tenorio,
o quizás Carlos Gardel.
Asi acabó en casorio,
en la iglesia parroquial
con mucho jolgorio
y la marcha nupcial
Esos tiempos quedan lejos
¡hay! Que solos se quedan los viejos!

Con mil alegrias y trabajos
llegan los hijos, con los años,
unos altos, otros bajos,
unos buenos y otros malos
unos felicidad y otros desengaños.
Es la vida que da palos.
Esos tiempos quedan lejos
¡hay! Que solos se quedan los viejos!

El tiempo va pasando,
con pena y sinsabores
tus hijos se van casando,
con otras gentes extrañas
que serán nuevos amores
para los hijos de tus entrañas.
Esos tiempos quedan lejos
¡hay! Que solos se quedan los viejos!

Quedamos los dos solos en casa,
consolando nuestros arrugados corazones
pero el tiempo no espera y pasa
y sin darte explicaciones,
llega la traidora Parca
Y aunque uno quiera o no quiera,
se lleva, a ti o a tu compañera.
Esos tiempos quedan lejos
¡hay! Que solos se quedan los viejos!

Pero no quiero terminar
sin un punto de alegria,
en nuestra amarga soledad
el morir no es cosa de la edad.
Pongamonos a bailar
y divertirnos a profia.
Pués muere el Rey y muere el Papa
y sin morir nadie se escapa.
Por lo tanto hechemos las penas lejos
y gritemos todos juntos. Vivan los viejos.