domingo, 28 de diciembre de 2008

Bones Festes i Bon any 2009 pels petits i per reflexionar els grans


Sóc un petarrell

Sóc petarrell

però aviat

també seré vell,

a l'àvia vaig preguntar,

i em va dir:

que ahir ella era aquí,

i que demà jo seré allà.

No sé ben bé què haig de fer

feliç any us diré

i quan aprendré d'estar aquí dalt,

ja no hi vindré.

Tan se val!

Núria Franquesa i Niubó

Bones Festes i Bon any 2009


Encara que sigui amb retard us publico de nou els poemes de l'any passat que em van agradar molt, principalment el dels petits. I tot per desitjar-vos unes bones festes i un bon any 2009.

Cançó de Nadal
Sau (Carles Sabater / Pep Sala)

Quan la pluja fa remor de tren,
Quan la gent s'afanya pel carrer,
Quan s'encén un llum,
Sempre es fa més gran la tristesa.

Vaig pintant somriures de paper,
Sospesant el temps entre les mans.
L'aire s'ha enfosquit
I la nova nit passa de pressa.

I l'hivern que ja ha arribat,
Em porta vora el foc
El pensament d'altres temps millors.

I els carrers engalanats
Amb les llums de colors,
Et fan sorgir
Entre els meus records
De Nadal.

Estirat sobre un jardí de neu
Faig dormir les mans dins de l'abric.
Miro cap al cel,
I et veig tremolar com un estel.

Tirem pedres a tots els fanals,
Caminant amb el pas imprecís,
Volem veure si hi ha,
Darrera el núvol gris,
La nostra estrella.

I l'hivern que ja ha arribat,
Em porta vora el foc
El pensament d'altres temps millors.

I els carrers engalanats
Amb les llums de colors,
Et fan sorgir
Entre els meus records
De Nadal.

Tants desitjos de prosperitat.
La tendresa es fa provisional.
Tan de bo tot això fos real,
I es quedés aquí, molt més enllà
De Nadal.

domingo, 23 de noviembre de 2008

FULLES

La tardor imparable omple el poble de fulles. Les fulles de plataner són grans i fan veritables estores a la riera i a les places. Hi ha gent que vol que s'esporguin els arbres molt de pressa per evitar-ho. Segur que cal???
Les fulles, només les fulles, no vol dir tenir el carrer brut. La dinàmica natural normal de la tardor ho porta. Avui a la nit estava al pati després de treure la brossa orgànica amb una riera en silenci un vent suau ha fet caure un munt de fulles. La fressa del vent amb les branques i les fulles i la remor de les mateixes al caure és una música que no sempre es pot sentir i que cal valorar el poder-ho fer al mig del poble.
Recordo de petit a la plaça Catalunya després de Sant Martí quant els autos de xoc marxaven després de la festa major s'hi apilaven moltes fulles. Jugàvem amagant-nos enmig de les fulles, fent-les voleiar....
També les piles que la gent convertia en petites fogueres en alguns racons i carrers per anar netejant. Hi havia implicació, no esperaven que se'ls fes. No es pot esperar que l'administració hi cobreixi tot. Encara hi ha gent, dones sobre tot, que fan la neteja del tros del davant de casa seva, és una tasca que cal reconeixer doncs queda normalment amagada.

Potser la crisis ens farà reflexionar a tothom i ressituarem la nostre societat i la nostra participació. El que és segur que passi el que passi i sigui quina sigui la conjuntura econòmica l'administració té i tindrà uns límits.

GRAFITIS I REFLEXIONS DE JOVENTUT


Aquest cap de setmana s'ha fet un taller de Grafitis organitzat pel casal de Joves l'Escorxador. On hi havia els grafitis antics d'altres ocasions, a la rira(riera i penya)es va pintar la llarga paret de color blau i sobre aquest fons els motius aquatics han anat apareixent.
Segur, com tot, que no agradarà a tohom però s'havia de veure amb quin interès i tècnica aquest joves guiats pel tallerista anaven desenvolupant la seva obra.
Les accions amb jovent sempres solen aixecar polèmica. Els joves han de trencar esquemes i si els donem les eines els poden trencar en positiu. Solen comprometre's més del que creiem. Ara venen temps de crisis i ja he sentit masses vegades que caldrà retallar segons quines activitats de festes, joventut, cultura... Estic d'acord caldrà retallar el que faci falta però des d'una programació i priorització i no des de la prespectiva que la despesa en algunes regidories és "malgastar".
Austeritat? Si però no ara si no sempre en la despesa pública. I canviar el xip que la despesa en joventut no és prioritària. El jovent serà qui ens agafarà el relleu i com el pensem implicar si no li donem recursos? Les preguntes serien interminables.
Felicitats als organitzadors i ànims.

sábado, 22 de noviembre de 2008

TAST DE VINS A CAN JALPÍ


Ahir divendres hi va haver un tast de Vins de la DO d'Alella al Castell de Can Jalpí. És un escenari fantàstic per fer-hi actes, concerts, trobades, etc.

El tast sobre Alella de la nostra comarca permetia provar vins de 4 bodegues. Hi havia fins i tot un cava que em va agradar molt.
Cosetes per picar i acompanyar els vins acabaven de donar contingut al tast.
Anar tastant el vi, el cava, les coses per picar i anar xerrant amb la gent en els diferents espais del castell és una ocasió magnifica de gaudir d'aquest espai. Conversar tranquil·lament en els diversos salons, habitacions, davant les llars de focs enceses et fa transportar a un temps passat.

Jo em vaig fotografiar al despatx del Sr. Jalpí. El castell Jalpí és una fortificació del que era la Masia Trias, Batlles naturals d'Arenys de Munt. Doncs algú que aspira a ser Alcalde de la nostra vila és un bon marc per fer-se una foto no?
Bromes, o no tant, a part la vetllada va ser magnifica.

viernes, 14 de noviembre de 2008

Nit de l'esport

La 4a nit de l'esport ja esta en marxa. Ara estem al final del sopar. Estem.a l'espera de que surtin els premis. Som mes de 170 persones. Un acte de reconeixament important per la gent de l'esport i tothom que hi posa el seu esforç competint i organitzant. I tambe cal recoenixer la feina de la regidoria i de la gent que ho organitza.

Alfons Molons i Antius

alfonsmolons@wanadoo.es

ENVIAT DES DEL MEU DISPOSITIU MÒBIL

jueves, 13 de noviembre de 2008

FACEBOOK

Ahir vespre vaig començar amb el tema del FACEBOOK i avui ja tinc uns quants amics. Dos persones em van animar a participar-hi i ja estic en ple procés d'anar aprenent aquest sistema de xarxa d'amics virtual.

martes, 11 de noviembre de 2008

LA FESTA MAJOR I EL BISBE DE GIRONA


Ja s'ha acabat la festa major malgrat encara queden actes per un parell de caps de setmana.
Avui l'ofici ha estat diferent. L'ha oficiat el bisbe de Girona i ha fet una cerimònia molt planera i participativa. Durant tota la cerimònia ha estat així però al final ha fet presentar a la resta de preveres dient que havien fet i que feien, fet que ha provocat aplaudiments, anècdotes, etc.
Sortint d'ofici s'ha ballat la dansa, amb pocs balladors però amb la solemnitat que cal.
Els altres dies la Mostra del Relleno, concerts, nit jove, balls, actes diversos, participació i implicació de la comissió de festes, voluntaris, etc.
I pels jovenets, aquella edat que ja no són nens i nens pròpiament dits però encara no són joves hi va haver el concert de les Macedònia, un èxit.
S'ha fet una festa major austera dins el que cap(algunes coses estaven contractades i no es podien rescindir els contractes sense cost d'indemnització). L'any que ve haurem d'ajustar més però caldrà fer festa per esbargir cabòries, per agafar energies, per poder compartir, per...
En temps de crisis, sempre crec jo, l'administració ha de ser austera però també cal que generi activitat econòmica i generi llocs de treball. Si no el cicle viciós pot ser perillós.

Fins l'any que ve i felicitats a tothom que ha participat, organitzat, treballat, ajudat....

domingo, 2 de noviembre de 2008

Un més a casa. El Rovelló


Avui dia 2 de novembre ha estat un dia plujós, ventós, de tardor total. Hem celebrat l'aniversari de la meva filla Maria i a més de reunir la família hem incorporat un animaló a casa. És un petit gosset que li direm Rovelló. A les nenes els hi ha fet una il·lusió molt gran i als grans també. Omplim una mica el buit que ens deixà l'altre gos, en Bunser.
És un Springer Spaniel Anglès de color blanc i taques marró fosc.
Doncs ja som un més a casa, ara a educar-lo, disfrutar-lo, cuidar-lo....

ARC DE SANT MARTÍ


El divendres dia 31 vaig poder captar aquesta foto de la portalada de Can Jalpí amb l'Arc de Sant Martí.
Una imatge que em va semblar molt maca i que costa de captar, la vaig fer des de dintre un cotxe.
Apunt de començar el més de novembre i de celebrar la festa major d'Arenys de Munt aquest arc sembla que doni la benvinguda des de la portalada i anuncii que Sant Martí ja és a la cantonada(11-11), esperem que l'estiuet de Sant Martí ens visiti igual que l'Arc.
Bona festa Major a tothom.

martes, 14 de octubre de 2008

Retrobament Virtual



Un missatge a una bústia de suggeriments i queixes el dilluns. Al veure el nom i sabent que no viu a Arenys de Munt el primer pensament, que va més de pressa que la lectura, és que li pot haver passat un dia que ve a Arenys de Munt.... Segueixo llegint i l'escenari canvia, el correu és per agrair les noticies de la web, malgrat la notícia era realment tràgica.
A mi m'emociona les seves paraules i el sentiment que expressa vers la pèrdua d'un amic. El pensament segueix anant de pressa. Em trasllado a la meva època de parvulari, a les monges a l'edifici on ara hi ha la biblioteca. L'emissari del missatge va ser un company d'aquests anys de parvulari, em costa recordar a tothom però precisament a ell el recordo, recordo que erem bons amics. Al passar del parvulari de les monges a l'escola Sant Martí l'abecedari fred que en aquell temps separava les classes ens va portar a diferents classes. Vam seguir fins al 8è d'EGB i després ja la vida es bifurca, fins i tot recordo que vam coincidir a la Ràdio breument(per cert Ràdio Arenys de Munt enguany fa 20 anys).
Records diversos m'han vingut al cap. D'un fet desagradable se m'han activat neurones de memòria de manera agradable.

I unes fotos d'una sortida amb el Parvulari de les monges. A les fotos que hi ha més gent sóc el primer de baix de tot començant per la dreta i a la de menys gent el segon de baix de tot per l'esquerra.

domingo, 12 de octubre de 2008

En Jordi Roig

Dissabte a mitja tarda vaig rebre de cop la notícia de la teva mort(http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=2424). Es diran segurament moltes coses sobre tu, totes bones doncs se'n poden dir moltes de tu. La teva manera de ser, el teu desinterès per col·laborar amb tot i amb tothom, l'amor cap als teus i l'amistat cap als teus amics. Tot serà dit amb sinceritat com voler buscar justificació al injustificable. Volent que res d'això sigui real que tan sols sigui un malson.

A mi em va venir una imatge de cop, una imatge que tenia aparcada en el fons de la memòria. La imatge va ser l'ambulància Renault 12 en la que tants viatges a rehabilitació vam fer fins a Mataró. Jo treballava en aquell temps, ja fa molt de temps, a la Creu Roja com a conductor d'ambulància i adminstratiu. Em va venir de cop tots aquells moments de les converses que teniem en els viatges. Allà vam estrenyer llaços i el temps els va desfent però mai els fa perdre del tot al agafar cada u el seu camí a la vida.
L'últim cop que et vaig veure, com molta gent d'Arenys de Munt, va ser fent d'escombra a la Marxa dels termes. És un bon record per algú que s'estima la muntanya.

Des d'aquí el meu condol a la família i amics i una forta abraçada.

jueves, 25 de septiembre de 2008

Exposició comunitat terapeutica

Ahir vaig assistir a la inauguració de l'exposició del quadres fets pels pacients de la comunitat terapeutica d'Arenys de Munt.

Està molt bé aixó de poder exposar aquests treballs i fer més present aquest col•lectiu que ja forma part de la vida arenyenca com s'ha expresat en els discursos. Mostrar el que fan als vilatans i vilatanes és una oportunitat fantàstica per ampliar la visió del que es fa i qui forma part d'aquesta comunitat: pacients, cuidadors, etc.

Jo he tingut la oportunitat per la meva tasca professional i voluntària en ell passat de poder viure de manera indirecta l'acció de la comunitat. Guardo bons records de la relació amb els pacients i amb els professionals. Recordo que alguns dels pacients et trobaven i conversàvem, s'acostaven a la seu de la Creu Roja i compartiem una estona. Avui he recordat tot això i a l'emotivitat de l'acte s'hi ha afegit la personal.

FELICITATS PER LA INICIATIVA

Alfons Molons i Antius

alfonsmolons@wanadoo.es

domingo, 31 de agosto de 2008

ORQUESTRA ÀRAB DE BARCELONA A CAN JALPÍ


Avui al vespre ha fet la seva actuació, magnifica actuació, la Orquestra Àrab de Barcelona.
Ha estat una vetllada molt agradable.
Conèixer altres cultures a través de la música és una bona manera, acostar-se sense por és més fàcil. Són una barreja de gent del mediterrani: Marroquins, grec, catalans...
Han fet un bon repertori, amb alguna lletra en Català(L'emigrant de Jacint Verdaguer) ens han fet acompanyar-los picant de mans, cantant i ballant.
Han parlat de la Pau, de la gent que treballa per aconseguir-la. Cal treballar-hi dia a dia i cal que cada dia s'hi afegeixi més gent.
Sense renunciar a la cultura pròpia, enriquir-se amb d'altres fa créixer les persones i els pobles.

Cal destacar el nivell d'integració i de coneixement del Català i del que és Catalunya, això és la clau de l'èxit del fet migratori.

En resum un vespre fantàstic per acabar l'agost, per reflexionar i un llarg etc. en un escenari inmillorable com és el Castell Jalpí.

sábado, 23 de agosto de 2008

Accidents


L'accident d'avió de Madrid ha commocionat. Cal ara que els tràmits per les famílies siguin ràpids, ja és prou dur la perdua de familiars(algunes famílies a molts membres) perquè a sobre la burocràcia els hi faci més durs. Així com en d'altres accidents que per que passen més sovint o hi ha menys víctimes a vegades queden ocultes, des de vehicles a trens, autocars, etc.

També cal que s'aclareixi aviat el que va passar, per moltes raons però la principal per poder posar mesures perquè no torni a passar.

En èpoques en que sembla que tothom ho ha de passar bé semblen més durs aquests accidents. Però per qui els pateix sempre son durs. Ara es fa un desplegament de psicolegs de suport que fan més passable el tràngol. És important aquesta vessant humana que molts professionals i voluntaris donen en aquests moments. Vaig estar vinculat a la Creu Roja i se que en els accidentes(grans o petits una pèrdua d'un familiar sempre es dura) a banda d'una bona assistència fa falta l'escalfor humà.

Només resta expressar el condol a les famílies i desitjar-los força per afrontar aquesta crua realitat.

Retorn, de Núria a Arenys de Munt

S'han acabat els dies de vacances fora de casa, el dijous vam retornar de Núria cap a Arenys de Munt.
Ha estat uns dies fantàstics amb la família i amb els amics que hem compartit aquestes vacances.
L'entorn natural és molt maco i el fet de només poder arribar a peu o en cremallera fa que aquest entorn es conservi com està.

També hi ha múltiples activitats per a tothom, per a petits i grans.

Hem fet moltes coses, hem caminat, etc.

Ara queden uns dies per estar per casa i intentar fer tot allò que queda de la resta de l'any i que segur que no les acabarem totes. Com es diu " l'infern està empedrat de bones intencions".

També per fer alguna sortida curta.

El més important però és tenir una mica més de temps per dedicar a la família que ja costa prou la resta de l'any.

martes, 19 de agosto de 2008

Un dia ple d''activitats

Un altre dia ple d''activitats. Hem caminat força i hem pujat al telecabina fins al refugi de les àligues. Una vista impressionant de la vall, els cims, etc.



A la tarda navegació. Hem anat en barca pel llac. Al principi remar m'ha costat però després me n'he sortit prou be. després de berenar la canalla ha disfrutat d''allò mes rebolcant-se per la gespa i els grans també per que no dir-ho.

Alfons Molons i Antius

alfonsmolons@wanadoo.es

lunes, 18 de agosto de 2008

Retrobada amb els jocs

Aquesta hem estat jugant als jocs de quant erem petits. Cada tarda aquí a Núria organitzen una activitat pels nens i nenes i pares i mares. La resta d'activitats els nens estan sols però aquesta és en família. El joc del mocador, el de matar, picapared... Retorn a la infància i una bona estona amb les meves filles.

En un indret amb tanta natura i aigua. Font de vida que és l'aigua al observar el seu curs un reflexiona sobre la importància d'aquest petits grans moments. Petits però imprescindibles. La vida és un curs d'aigua i com tot curs hi ha tranquil·litat i moments difícils.

Alfons Molons i Antius

alfonsmolons@wanadoo.es

Vacances a la Vall de Núria

Hem marxat uns dies a la vall de Núria. Un espai de Natura per disfrutar, desconnectar, experimentar i un llarg etc.

A Catalunya tenim indrets fantàstics que val la pena de gaudir.

Alfons Molons i Antius

alfonsmolons@wanadoo.es

sábado, 16 de agosto de 2008

ECLIPSI DE LLUNA


Aquesta nit(16-08-08) hi ha hagut un eclipsi parcial de lluna. Hem pujat amb la família al terrat. Les meves filles molt emocionades. Hem estat una estona compartint aquest espectacle de la natura, senzill però interessant. Hem també patit el joc dels núvols que de tant en tant ens tapaven la visió de la lluna. Pot semblar estrany però pràcticament només hi havia núvols a la part del cel on estava la lluna. Els veïns del costat també eren al terrat i això ha acabat d’alegrar la festa al jugar les meves filles amb els fills dels veïns.

M’ha agradat aquest interès de les dues nenes pel fenomen astronòmic. En uns moments on sembla que als nens i joves els atrau només el que te forma de pantalla anima veure que aquestes coses desperten els seu interès. Cal motivar-lo i reconduir aquesta fascinació per les pantalles, les mares i pares hi tenim molt a fer. Pujar al terrat i observar, fer-los fer manualitats, sortir al camp, explicar coses del poble, de la família, etc.

CALEN ELS AGRAÏMENTS? Jo crec que sí

Fa uns dies vaig rebre un SMS d’agraïment. Em va sorprendre(no per la persona que és extremadament educada) si no perquè em donava les gràcies per haver-me preocupat per un tràmit que se li havia retardat durant una any. La sensació de reconeixement va ser doble per aquest fet. Malgrat haver estat un any injustificadament esperant agraïa el meu petit gra de sorra. Dic petit perquè el fet s’hagués resolt tard o d’hora sense la meva intervenció.

No obstant aquest agraïment em va fer reflexionar sobre el fet d’agrair. Potser el ritme de vida, les costums socials, la pèrdua de valors(perquè no dir-ho?), etc. ens porta oblidar aquests petits detalls. Sovint es sent dir es la seva obligació, per això cobren....

No obstant l’agraïment és important, així com la critica. Fa evolucionar a qui el reb, motiva a seguir amb aquella línea d’acció i ens posar una mica d’energia per seguir endavant. Com he dit també la critica si es fa arribar de la forma correcte.

Cal doncs poder fer arribar els nostres agraïments i per predicar amb l’exemple doncs agraeixo a tots i a totes els que llegiu aquest bloc i un cop més us animo a fer arribar els vostres comentaris(que no cal que siguin d’agraïment, ja, ja).

viernes, 11 de julio de 2008

Un any més, Els Nens i nenes sahrauís


Sempre que trigo a escriure al Bloc miro de trobar un motiu per tornar a reprendre els escrits.

Doncs pujant per la riera he vist ja penjada la pancarta que els nens i nenes sahrauís ja tornen a estar aquí de vacances. Vacances en pau. Uns dies que a banda d'estar molt ben acollits per les famílies reben una bona alimentació, unes atencions mèdiques i coneixen el nostre poble i el nostre país.

L'associació Arenys pel poble Sahrauí els propers dies faran múltiples activitats. Fan una feina de manera incansable. Cal reconèixer la tasca a ells i a les famílies acollidores.

Benvinguts a Arenys de Munt i gràcies a tots els que feu possible la seva estada i pel treball que feu.

martes, 24 de junio de 2008

FIRA CIRERA i TROBADA PUNTAIRES

Avui dia de Sant Joan a la Tarda com ja es un costum la riera s'ha omplert de gent i paradistes de cireres i artesans. La plaça de puntaires d'arreu. Una gentada i com veieu a la imatge una rierada de gent. He tingut l'honor d'acompanyar des de casa fins a la plaça on on dues puntaires de 10 i de 96 anys. La meva filla i la meva avia.

Tot ha estat fantàstic i el temps ha acompanyat. Felicito a la companya regidora de Promoció econòmica, comerç i turisme, al seu equip i personal del ajuntament per la feina feta. Fins l'any es que ve i ànims.

lunes, 23 de junio de 2008

FOCS DE SANT JOAN

La flama del Canigó ja ha arribat a Arenys de Munt i la foguera ha presidit l'inici de la revetlla a la plaça. Sardanes, coca, i la ballada de la dansa d'Arenys de Munt han omplert la festa.

domingo, 15 de junio de 2008

Gent Gran. Montserrat i Lourdes d'Arenys de Munt


Divendres dia 14 ha estat un dia molt ple. Sortida amb la GENT GRAN de les residències i del servei d'ajud a domicili d'Arenys de Munt a Montserrat. En general són gent que surten poc o gens. Veure la cara que fan al arribar als llocs, al compartir el passeig, el dinar i els records. Són d'aquells moments i d'aquells dies que penses que val la pena l'esforç. I l'esforç que fan els serveis socials, els treballadors/ores de les residències, els voluntaris, etc. és impagable i aquesta dedicació fa possible que això es pugui fer. Vam fer el viatge fins a Montserrat, vam assistir a Missa i al cant del virolai, després un bon dinar al restaurant de Montserrat i cap a casa. És una aventura la logística que s'ha desplegar, el que costa pujar tothom al autocar, els petits desplaçaments.... Però com he dit ja val la pena.
I el dissabte a dinar amb la gent de l'Esplai a Lourdes d'Arenys de Munt. La majoria ja venien d'una excursió a Catalunya en Miniatura. Una bona estona de nou. Molta alegria i germanor. I el ball que no pot faltar. Agraïts de tenir la presència de gent de l'Ajuntament. Un altre espai que malgrat et faci retocar l'agenda familiar val la pena. I al final els discursos i una poesia que l'Ana Zafra va dir. Poesia que li van traspassar els seus pares:



QUE SOLOS QUEDAN LOS VIEJOS

De pequeño como un tonto
queria ser mayor,
pero el tiempo pasa pronto
y llegué a la pubertad
me enamoré de una menor
eran cosa de la edad.
Esos tiempos quedan lejos
¡hay! Que solos se quedan los viejos!

Con el tiempo, de una joven me hice novio
¡yo pensé! Es bella como un clavel.
Ella dijo. Este es D. Juan Tenorio,
o quizás Carlos Gardel.
Asi acabó en casorio,
en la iglesia parroquial
con mucho jolgorio
y la marcha nupcial
Esos tiempos quedan lejos
¡hay! Que solos se quedan los viejos!

Con mil alegrias y trabajos
llegan los hijos, con los años,
unos altos, otros bajos,
unos buenos y otros malos
unos felicidad y otros desengaños.
Es la vida que da palos.
Esos tiempos quedan lejos
¡hay! Que solos se quedan los viejos!


El tiempo va pasando,
con pena y sinsabores
tus hijos se van casando,
con otras gentes extrañas
que serán nuevos amores
para los hijos de tus entrañas.
Esos tiempos quedan lejos
¡hay! Que solos se quedan los viejos!

Quedamos los dos solos en casa,
consolando nuestros arrugados corazones
pero el tiempo no espera y pasa
y sin darte explicaciones,
llega la traidora Parca
Y aunque uno quiera o no quiera,
se lleva, a ti o a tu compañera.
Esos tiempos quedan lejos
¡hay! Que solos se quedan los viejos!

Pero no quiero terminar
sin un punto de alegria,
en nuestra amarga soledad
el morir no es cosa de la edad.
Pongamonos a bailar
y divertirnos a profia.
Pués muere el Rey y muere el Papa
y sin morir nadie se escapa.
Por lo tanto hechemos las penas lejos
y gritemos todos juntos. Vivan los viejos.