He tingut la sort avui de poder escoltar la cantant algueresa Franca Masu. La sort avui i durant uns quants anys... He tingut el privilegi de veure des del govern municipal, com a tinent d'Alcalde d'Arenys de Munt, com nexia i es consolidava aquest mini festival de Música Mediterrania.
Adaptant-se als temps i situació econòmica actual però acostant al nostre poble, molts anys amb junt amb Arenys de Mar com enguany, música del nostre mediterrani. Alguns artistes ja molt coneguts com Lluís Llac i Maria del Mar Bonet. Gràcies a aquests concerts vaig poder veure la Maria del Mar Bonet en directe, una cantant que m'agrada molt. Vaig poder descobrir la música de El Tall, veure cantar la companya Maria Rosa Campasol, descobrir músiques noves, estimar una mica més aquesta cultura mediterrània que a voltes tot i ser propera desconeixem.
I avui un nou descobriment, agradable descobriment de la Franca Masu. Des de l'alguer ens ha portat música tradicional, fados, sons mestissos, cançons sardes i aquest Català de l'illa que és agradable de sentir i de recordar que a aquesta ciutat de Sardenya s'hi parla la nostra llengua. A la seva manera i amb influències de les altres llengües però que entenem...
La Franca Masu i els músics que l'han acompanyat han fet un concert fantàstic. Una vesprada molt agradable. En aquest magnific entorn que és el pati d'armes del Castell Jalpí. Un lloc idoni per aquests espectacles. Amb la remor dels arbres gronxats pel vent de fons i un grill que ha fet els acompanyaments i que tot junt, entorn i sorolls, amb la música han fet encara millor la música de la Franca.
Felicitats pel concert Franca i equip, felicitats a la regidoria per portar-la i gràcies a totes les regidores de cultura dels diversos governs per apostar per aquest cicle de música mediterrània. (si la memòria no em falla han estat sempre regidores...)
I com dic avui he tingut la sort de poder-me emocionar de nou amb aquests concerts. Un xic especial doncs com a regidor ja és l'últim, ara ja tots els actes i espais aniran sent els últims i això fa que els visqui si es pot d'una manera més intensa...
Aquest diumenge dia 23 es va fer una nova edició de la festa del comerç just. Una festa que vol sensibilitzar sobre el fet que els productors de matèries primeres han de rebre un preu just per produir aquesta matèria. Per alguns països això és un fre al seu desenvolupament i per tant segueixen depenent de la cooperació internacional.
Voluntaris per Arenys de Munt i Donaviva ja fa uns anys que organitzen junt amb la regidoria de Solidaritat i Cooperació aquesta festa a Arenys de Munt. Una feina més d'aquestes dues institucions que tenen una gran activitat en el nostre poble.
Arenys de Munt te unes entitats molt actives que permeten que el poble avanci, que moltes persones que necessiten suport el tinguin, que hi hagi activitat i vida social, etc.
Un diumenge complert: La festa del Comerç Just, La inauguració de la Plaça de la Creu Roja, trobada de cotxes clàssics, dinar a l'eixample.... Aquests últims organitzats per la Breda de l'Eixample.
Un poble viu que avança i que vol superar aquests moments difícils estan al costat dels que més ho necessiten.
Aquest diumenge dia 23 de maig es va inaugurar la plaça de la Creu Roja i la nova ubicació del monument al seu fundador, Henry Dunant. Aquest ciutadà Suís que un dia després de presenciar una batalla a la ciutat Italiana de Solferino va escriure un llibre. Amb una idea final, agosarada, de crear una organització mundial, neutral, per alleujar el sofriment als ferits de guerra fossin el bàndol que fossin. Més tard la Creu Roja ha esdevingut un símbol de solidaritat i ajut arreu del món. L'any 1978 inicià el seu camí primer una delegació de la Creu Roja i després ja una Assemblea Local l'any 1979. Un llarg camí on molts arenyencs i arenyenques han desenvolupat la seva tasca i on també molts d'ells han rebut el seu suport. Anomenar a tota la gent és difícil, sempre ens podem deixar algú per tant jo dono les gràcies a tots els que en algun moment donat han colaborat, colaboren o colaboraran amb la Creu Roja però hi ha un nom que no em vull deixar d'anomenar com a símbol de la resta i és el de la Ramona Planas que ha estat sempre una ànima de la Creu Roja i del Banc de Sang. A vegades a l'ombra, en un lloc discret però sempre sent-hi.
L'acte va comptar amb la presècia del Sr, Alcalde, regidors i regidores de l'Ajuntament, del Síndic de la Vila, del President Autonòmic de Creu Roja, Sr. Josep Marquès, del President Provincial Sr. Josep Quitet, de la Presidenta Comarcal, Sra. Fanny Gallego, de membres de la Creu Roja, d'entitats, vilatans i vilatanes.
Transcric, ampliat i de memòria el discurs doncs portava unes notes però he improvisat:
BON DIA, Sr. Alcalde, Regidors i regidores, Sr. President Autonòmic de Creu Roja, Sr. President Provincial de Creu Roja, Sra. Presidenta Comarcal de Creu Roja, Vilatans i Vilatanes, BENVINGUTS A AQUEST SENZILL PERÒ MOLT EMOTIU I SIMBÒLIC ACTE.
Simbòlic i Emotiu acte. Per a mi doblement simbòlic i emotiu, fet que aniré desgranant.
Va dir, Sören KIERKEGAARD, que la vida només pot ser compresa mirant enrere però ha de ser viscuda mirant endavant.
I aquí es concentren en poc espai uns conceptes que ho refermen.
Començaré pel simbolisme de la nova urbanització d’aquesta entrada al poble. Una entrada que sempre semblava oblidada, que sempre semblava esperar que algun dia se la dignifiqués.
Amb les obres de la canalització de la riera es va començar a gestar el canvi. Un canvi que ha esdevingut molt positiu per aquest espai. Ara ja l’aigua passa per sota. Tenim una entrada amb aquest magnífic espai que rep als nostres vilatans i vilatanes i als nostres visitants d’una manera acollidora. Conjugant el vell i el nou. A l’extrem que toca el torrent d’en Puig hi ha plantats Alocs, la planta típica de la riera i Els alocs era la manera que es coneixia fa molt de temps aquesta zona. Zona que ja era fora poble.
Amb les obres de canalització i urbanització s’ha aconseguit una connectivitat dels dos cantons de la Rambla Riera i Penya. Dos cantons que històricament havien estat mal connectats i inaccessibles. Hem aconseguit espais de passeig, d’aparcament, amb mobiliari urbà, etc. En definitiva un espai agradable per compartir el passeig, per dinamitzar la vida social i comercial. Espai que junt amb la també nova urbanització de la Rambla Francesc Macià esdevé una Àgora moderna on la VIDA, en majuscules, arenyenca es desenvolupa.
Han estat tres llargs anys d’obres. Obres gestionades amb molt d’esforç per part de l’ajuntament amb un equip tècnic molt implicat i amb una coordinació transversal de diverses regidories que he tingut l’honor de poder encapçalar i coordinar com a tinent d’alcalde d’urbanisme.
El resultat ha estat altament satisfactori. Han estat moltes les molèsties i ara ja podem gaudir d’aquest esforç comú.
Per tant com deia al pricipi mirem enrere per compendre però seguim mirant endavant per gaudir de la feina feta i per seguir progressant.
Símbol i emoció també deia. I entrant en l’emoció és d’aquells moments que de tantes coses que voldria dir em pot passar que sembli que no dic res.
En aquest espai hi havia la seu de la Creu Roja. Hi vaig passar moltes hores acompanyat de molta altra gent, continuant el treball dels que em van precedir i en un moment donat passant el testimoni a d’altres que van venir. Alguns han marxat per sempre, alguns fins i tot penso que molt abans del que calia i em ve el cap en Jesús i en Pasqual entre d’altres, alguns ja no estan a Creu Roja però segur que se’n senten part encara, doncs qui ha format part de la Creu Roja sempre te un petit racó en el cor per aquesta institució.
La Creu Roja, al món i a Arenys de Munt, és símbol de solidaritat, jo diria que el símbol per excel·lència. Aquest monument al seu Fundador Henry Dunant simbolitza potser la voluntat de ser present a tot arreu de la Creu Roja i principalment on hi ha algú que necessita ajuda. A l’entrada del nostre poble ser acollits per aquest símbol de solidaritat i aquesta bandera símbol del nostre país, Catalunya és la millor manera d’arribar o marxar, per tornar, del nostre poble.
I aquí és on comença el fet emotiu doblement per a mi. Poder avui inaugurar el nou i digne emplaçament del monument, monument que vaig poder-ne tenir cura durant molts anys i que els que han treballat aquests últims anys amb mi a la regidoria saben que la meva obsessió era que el monument no es malmetés i que acabés tenint un bon emplaçament. Crec que ho hem aconseguit. I es doblement emotiu per això perquè s’ha aconseguit un bon emplaçament, per la meva vinculació durant anys a la Creu Roja, pel que havia pogut tenir cura d’aquest monument i perquè avui també donem nom a aquest espai com a plaça de la Creu Roja.
Passat i futur un altre cop. Vivim temps difícils, molt difícils, i entitats com la Creu Roja són ara més necessàries que mai. Potser des de l’administració pública no podem ajudar el que caldria a les entitats però no podem defugir de reconèixer el seu esforç amb actes com aquests. I amb aquest actes agafem forces i esperança cap al futur.
Gràcies a la Creu Roja per la vostra tasca i per acompanyar-nos avui amb aquesta alta representació institucional, gràcies a tothom que ha fet possible que avui puguem fer aquesta inauguració, gràcies als veïns, veïnes i comerciants que han suportat les obres amb molta paciència i esforç. Gràcies de veritat.
Avui al vespre ha fet la seva actuació, magnifica actuació, la Orquestra Àrab de Barcelona.
Ha estat una vetllada molt agradable. Conèixer altres cultures a través de la música és una bona manera, acostar-se sense por és més fàcil. Són una barreja de gent del mediterrani: Marroquins, grec, catalans... Han fet un bon repertori, amb alguna lletra en Català(L'emigrant de Jacint Verdaguer) ens han fet acompanyar-los picant de mans, cantant i ballant. Han parlat de la Pau, de la gent que treballa per aconseguir-la. Cal treballar-hi dia a dia i cal que cada dia s'hi afegeixi més gent. Sense renunciar a la cultura pròpia, enriquir-se amb d'altres fa créixer les persones i els pobles.
Cal destacar el nivell d'integració i de coneixement del Català i del que és Catalunya, això és la clau de l'èxit del fet migratori.
En resum un vespre fantàstic per acabar l'agost, per reflexionar i un llarg etc. en un escenari inmillorable com és el Castell Jalpí.
He tingut la sort avui de poder escoltar la cantant algueresa Franca Masu. La sort avui i durant uns quants anys... He tingut el privilegi de veure des del govern municipal, com a tinent d'Alcalde d'Arenys de Munt, com nexia i es consolidava aquest mini festival de Música Mediterrania.
Alguns artistes ja molt coneguts com Lluís Llac i Maria del Mar Bonet. Gràcies a aquests concerts vaig poder veure la Maria del Mar Bonet en directe, una cantant que m'agrada molt. Vaig poder descobrir la música de El Tall, veure cantar la companya Maria Rosa Campasol, descobrir músiques noves, estimar una mica més aquesta cultura mediterrània que a voltes tot i ser propera desconeixem. 
I avui un nou descobriment, agradable descobriment de la Franca Masu. Des de l'alguer ens ha portat música tradicional, fados, sons mestissos, cançons sardes i aquest Català de l'illa que és agradable de sentir i de recordar que a aquesta ciutat de Sardenya s'hi parla la nostra llengua. A la seva manera i amb influències de les altres llengües però que entenem... 
