Retrobament Virtual

Un missatge a una bústia de suggeriments i queixes el dilluns. Al veure el nom i sabent que no viu a Arenys de Munt el primer pensament, que va més de pressa que la lectura, és que li pot haver passat un dia que ve a Arenys de Munt.... Segueixo llegint i l'escenari canvia, el correu és per agrair les noticies de la web, malgrat la notícia era realment tràgica.
A mi m'emociona les seves paraules i el sentiment que expressa vers la pèrdua d'un amic. El pensament segueix anant de pressa. Em trasllado a la meva època de parvulari, a les monges a l'edifici on ara hi ha la biblioteca. L'emissari del missatge va ser un company d'aquests anys de parvulari, em costa recordar a tothom però precisament a ell el recordo, recordo que erem bons amics. Al passar del parvulari de les monges a l'escola Sant Martí l'abecedari fred que en aquell temps separava les classes ens va portar a diferents classes. Vam seguir fins al 8è d'EGB i després ja la vida es bifurca, fins i tot recordo que vam coincidir a la Ràdio breument(per cert Ràdio Arenys de Munt enguany fa 20 anys).
Records diversos m'han vingut al cap. D'un fet desagradable se m'han activat neurones de memòria de manera agradable.

I unes fotos d'una sortida amb el Parvulari de les monges. A les fotos que hi ha més gent sóc el primer de baix de tot començant per la dreta i a la de menys gent el segon de baix de tot per l'esquerra.

En Jordi Roig

Dissabte a mitja tarda vaig rebre de cop la notícia de la teva mort(http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=2424). Es diran segurament moltes coses sobre tu, totes bones doncs se'n poden dir moltes de tu. La teva manera de ser, el teu desinterès per col·laborar amb tot i amb tothom, l'amor cap als teus i l'amistat cap als teus amics. Tot serà dit amb sinceritat com voler buscar justificació al injustificable. Volent que res d'això sigui real que tan sols sigui un malson.

A mi em va venir una imatge de cop, una imatge que tenia aparcada en el fons de la memòria. La imatge va ser l'ambulància Renault 12 en la que tants viatges a rehabilitació vam fer fins a Mataró. Jo treballava en aquell temps, ja fa molt de temps, a la Creu Roja com a conductor d'ambulància i adminstratiu. Em va venir de cop tots aquells moments de les converses que teniem en els viatges. Allà vam estrenyer llaços i el temps els va desfent però mai els fa perdre del tot al agafar cada u el seu camí a la vida.
L'últim cop que et vaig veure, com molta gent d'Arenys de Munt, va ser fent d'escombra a la Marxa dels termes. És un bon record per algú que s'estima la muntanya.

Des d'aquí el meu condol a la família i amics i una forta abraçada.