El Vent

El vent a voltes se’n du la boira, aclareix l’ambien, ens refresca a l’estiu i avui malauradament s’ha endut moltes vides. Pla ja deia que en el nostre país ni la pluja sap ploure:

Al meu país la pluja no sap ploure:

o plou poc o plou massa;

si plou poc és la sequera,

si plou massa és la catàstrofe.

Qui portarà la pluja a escola?

Qui li dirà com s’ha de ploure?

Al meu país la pluja no sap ploure

(Josep Pla)

Avui el vent no ha bufat bé. Ha tenyit el país de tragèdia. Quant vides joves queden segades de cop no saps que dir, no trobes respostes. Perquè no hi són. La tragèdia bé de cop i moltes vegades el cúmul de circumstàncies fa que sigui inevitable.

Quant un te fills aquests fets crec que t’afecten més. Creus, només creus, que saps com es troben aquestes pares i familiars. Dic només creus perquè la situació és tan impensable que no podem ni imaginar-nos com ens sentiríem.

Som febles davant la força de la natura. Construïm refugis que a vegades es tornen trampes.

El condol i una abraçada a les famílies, les dels nens i les de les altres víctimes, que caldrà que tinguin tot el suport necessari per afrontar aquest tràngol.

VOLUNTARI OBAMA

El dia abans de ser investit President dels Estats Units el President electe ha fet una jornada com a voluntari. Avui és un fet simbòlic, fins i tot algú pensarà que és un fet propagandístic. Jo crec però que te un gran simbolisme pel futur. Ja durant la campanya ha parlat molt sobre el voluntariat i la responsabilitat social.
És temps de superar el concepte que el “pare” estat ens ho ha de solucionar tot. Una societat que espera això està condemnada al fracàs. Cal motivar i facilitar des de l’administració que la gent dediqui part del seu temps a la societat. Catalunya sempre ha estat un país on la societat civil ha impulsat els canvis, el progrés, etc. No vol dir que els politics dimiteixin(dimitim) de les seves responsabilitats. És tracta de trobar l’equilibri entre l’acció administrativa i l’impuls social.
Ara en temps de crisis hem de recuperar aquest esperit. Cal per això mecanismes de reconeixement. A Amèrica per exemple una persona que fa de voluntari te un reconeixement en forma de prestigi, en forma d’aspectes que li compten en la seva vida.
En el nostre país això és lluny. A vegades fins i tot passa al contrari i només reben critiques.

Cal dons fixar-se en els aspectes positius d’aquesta societat Americana, que si bé no és perfecte, podem aprendre algunes coses que per la seva política internacional, a vegades errònia i prepotent, queden amagades. I potser no cal mirar tant lluny, com ja he dit Catalunya ha tingut una gran tradició, només hem de rebuscar a les golfes de la Història i actualitzar-ho.

A participar doncs...

Nit de Naps i Cols

A Arenys de Munt hi ha una tradició, que els veïns del barri de Mar també fan.
L'inici està en que els nois penjaven un NAP amb una poesia picant a les noies solteres que ja es preveia que quedarien com es deia a l'època per "vestir sants". Poc a poc va evolucionar i ara els nois pengen el Nap i la Poesia picant a les noies que els agrada o a la seva xicota. Amb el temps les noies s'han incorporat a la festa i pengen una col i la poesia igual que els nois.

També amb el temps s'ha anat convertint en una nit que s'aprofita per fer sàtira, sobretot contra els Polítics, del govern també principalment.(penso que per no discriminar els de l'oposició també haurien de tenir la seva part de sàtira. Ja, ja.)

Malauradament durant alguns anys també grups d'incívics i d'incíviques han aprofitat per fer bretolades i malmetre el mobiliari públic i bens privats. Sembla que això ha anat a la baixa, esperem que aquesta nit de NAPS I COLS 2009 es centri en la tradició i en la sàtira.

I que el concert organitzat pels joves i la regidoria a l'Escorxador sigui un éxit.

A mi l'any passat em van penjar una Col. Veieu l'enllaç:
http://alfonsmolons.bloc.cat/post/6973/206972

Bons Reis a tothom i bona nit de NAPS I COLS