Ara les entitats

La setmana passada ens sorprenia(o potser ja no ens ha de sorprendre res) que els fons que l'estat destina del impost de la renda a les entitats socials, només s'hi podrien acollir les entitats d'àmbit estatal. Això comporta que moltes entitats catalanes quedaran fora. És un cop molt fort al tercer secor i també a Catalunya. Incompleix l'estatut, incompleix el compromís que el govern espanyol tenia amb ERC(ells deien no es deixarien enganyar mai....) i un llarg etc.
Fins i tot la paradoxa arriba a que els catalans som els que més marquem la creueta de fins socials.
Tot sembla una broma de mal gust però no és una broma, és un nou atac en majúscules contra l'autonomia de Catalunya. Fins on arribarà la nostra paciència? I la dels partits del govern de la Generalitat?
I també aquest dilluns ens diuen que el finançament es retarda per les eleccions basques i galleges. Caram Catalunya relegada a una situació electoral i sembla que no passa res i si CIU a l'oposició diu res se l'acusa de tenir només objectius partidistes. Veure per creure.

Doncs a esperar i mentrestant la Generalitat endeutada i pagant un munt d'interessos i amb una manca de liquiditat que no es publicita però hi és. Una part pel finançament i l'altra per la poca previsió i gestió. Abans deien que no era culpa del finançament si no de la gestió per això es pot afirmar que ells encara ho han gestionat pitjor.

I també en tot aquest desgavell està el tercer sector català, sector que sempre ha estat molt actiu i ha fet molt pel país i la gent. Ara es veuran mancats de molts recursos o obligats a dependre d'una entitat d'abast estatal. Això se'n diu reconoixer la tasca social i fer política social? Sort que és un govern socialista que si no...

Malauradament continuarà...

Morir Dignament

A Itàlia hi ha un enfurismat debat sobre si s'ha de deixar morir o s'ha de seguir fent viure artificialment a una jove(més ho era l'any 92) que porta molts anys en estat vegetatiu.
És una equivocació centrar el debat i les solucions sobre casos concrets. És un tema que s'hauria d'abstraure del debat religiós i portar al camp purament mèdic, ètic i social(aquí la política també distorsiona). I fer-ho sobre el fet i no sobre el cas.
No obstant quant algú defensa que es segueixi fent funcionar un cor i uns pulmons que no alimenten cap cervell, cap mena de ment ni d'activitat, només dient que això va en favor de la vida realment costa de justificar. El Papa Benet ha dit fins i tot que s'ha de respectar la vida.
Molt bé és respectar la vida mantenir artificialment un cos que no te cap més activitat que la vital? I els seus familiars que porten anys i anys veient com el que era el seu ésser estimat està inert sobre un asèptic llit d'hospital. Que és més cruel?
Esperem que en un futur proper es pugui regular a la majoria de paisos aquest tema. L'allargament de l'esperança de vida ens portarà també molts casos per debatre, cal estar preparat. I sobre tot fugir d'extremis-mes.