Avui he viscut una tarda diferent. Emotiva per varies raons.
He anat a veure el festival de final de curs de l'escola de dansa Sinera onles meves dues filles aprenen dansa clàssica.
Ha estat un espectacle molt treballat. Hi ha nenes de 5 anys que s'inicien però fan una actuació molt bona i altres ja més grans, algunes ja autèntiques dones, que fan ja unes actuacions molt professionals. I també dos nois, la representació masculina realment és minsa.
Hem gaudit i ens emocionat. Al veure les nostres filles es clar però també per les actuacions i les músiques.
És evident que jo i la meva família hem gaudit especialment quant la Clàudia i la Maria han actuat junt amb les seves companyes.
I una sorpresa al final, aquesta molt particular, he trobat una senyora que feia molt de temps que no veia. Una senyora que conec d'Arenys de Munt però especialment de quant treballava com a la Creu Roja com a conductor d'Ambulància. M'ha fet molta il·lusió veure-la. Per la malaltia que patia el seu marit vam compartir molts viatges, esperes i també patiments doncs la malaltia se l'anava emportant.
Se m'han remogut molts sentiments i m'he emocionat. M'he emocionat per l'agraiment que m'ha tornat a expresar la senyora, per l'alegria que ha tingut al veure'm, per la tristor que tenia als ulls al recordar al seu marit ja mort.
He comprovat que les actuacions, i si són bones més, que un fa mai són esterils. Que a vegades deixem més petjada de la que ens creiem i que tot esforç que fem per petit que ens sembli sempre és important.
GRÀCIES a les ballarines i ballarins i gràcies a la senyora i la seva filla per l'estima que m'han reiterat avui.
