Amb les xarxes socials la difusió d'una informació, sigui verídica o no, és molt més ràpida.
Potser haurem d'actualitzar les dites: Un twitt és petit però pots acabar ferit, o potser molt mal parit. Pel Facebook et felicitaran i també et destrossaran. Pel whats t'informaran però potser t'esbroncaran...
Des de la facilitat d'un correu electrònic o un apunt a les xarxes sovint es difonen missatges amb informacions sense contrastar i amb l'afegit que alguns mitjans de comunicació se'n fan ressò. Recordem l'episodi de la Consellera de Benestar on algú va enviar a un diari una foto d'una banyera dient que era pel seu despatx, quant la banyera era per una exposició d'elements adaptats per gent gran, disminuïts, etc.
Abans quant es feia una carta o escrit com que s'havia de portar en ma o enviar a correus a vegades quedava temps per la reflexió. Ara surt al moment i a vegades passa això. El típic fer safareig doncs agafa una dimensió d'Àgora global.
El més preocupant de tot plegat és que a vegades el rastre de la informació queda a la xarxa i esborrar-ho és una missió si no impossible sí molt difícil.
Te la contrapartida molt positiva de les relacions, la proximitat amb institucions(Polítiques, ong, etc.) de difusió d'accions, campanyes solidàries, de suport i un llarg etc.
Cal doncs aprendre a utilitzar-ho. Com tot les xarxes i les noves tecnologies són una eina. Depèn de cada un saber-les utilitzar. Un martell serveix per clavar un clau i si l'utilitzem malament podem ferir a una persona...
