La 4a nit de l'esport ja esta en marxa. Ara estem al final del sopar. Estem.a l'espera de que surtin els premis. Som mes de 170 persones. Un acte de reconeixament important per la gent de l'esport i tothom que hi posa el seu esforç competint i organitzant. I tambe cal recoenixer la feina de la regidoria i de la gent que ho organitza.
Alfons Molons i Antius
alfonsmolons@wanadoo.es
ENVIAT DES DEL MEU DISPOSITIU MÒBIL
viernes, 14 de noviembre de 2008
jueves, 13 de noviembre de 2008
Ahir vespre vaig començar amb el tema del FACEBOOK i avui ja tinc uns quants amics. Dos persones em van animar a participar-hi i ja estic en ple procés d'anar aprenent aquest sistema de xarxa d'amics virtual.
martes, 11 de noviembre de 2008
LA FESTA MAJOR I EL BISBE DE GIRONA
Ja s'ha acabat la festa major malgrat encara queden actes per un parell de caps de setmana.
Avui l'ofici ha estat diferent. L'ha oficiat el bisbe de Girona i ha fet una cerimònia molt planera i participativa. Durant tota la cerimònia ha estat així però al final ha fet presentar a la resta de preveres dient que havien fet i que feien, fet que ha provocat aplaudiments, anècdotes, etc.
Sortint d'ofici s'ha ballat la dansa, amb pocs balladors però amb la solemnitat que cal.
Els altres dies la Mostra del Relleno, concerts, nit jove, balls, actes diversos, participació i implicació de la comissió de festes, voluntaris, etc.
I pels jovenets, aquella edat que ja no són nens i nens pròpiament dits però encara no són joves hi va haver el concert
S'ha fet una festa major austera dins el que cap(algunes coses estaven contractades i no es podien rescindir els contractes sense cost d'indemnització). L'any que ve haurem d'ajustar més però caldrà fer festa per esbargir cabòries, per agafar energies, per poder compartir, per...
En temps de crisis, sempre crec jo, l'administració ha de ser austera però també cal que generi activitat econòmica i generi llocs de treball. Si no el cicle viciós pot ser perillós.
Fins l'any que ve i felicitats a tothom que ha participat, organitzat, treballat, ajudat....
domingo, 2 de noviembre de 2008
Un més a casa. El Rovelló

Avui dia 2 de novembre ha estat un dia plujós, ventós, de tardor total. Hem celebrat l'aniversari de la meva filla Maria i a més de reunir la família hem incorporat un animaló a casa. És un petit gosset que li direm Rovelló. A les nenes els hi ha fet una il·lusió molt gran i als grans també. Omplim una mica el buit que ens deixà l'altre gos, en Bunser.
És un Springer Spaniel Anglès de color blanc i taques marró fosc.
Doncs ja som un més a casa, ara a educar-lo, disfrutar-lo, cuidar-lo....
ARC DE SANT MARTÍ

El divendres dia 31 vaig poder captar aquesta foto de la portalada de Can Jalpí amb l'Arc de Sant Martí.
Una imatge que em va semblar molt maca i que costa de captar, la vaig fer des de dintre un cotxe.
Apunt de començar el més de novembre i de celebrar la festa major d'Arenys de Munt aquest arc sembla que doni la benvinguda des de la portalada i anuncii que Sant Martí ja és a la cantonada(11-11), esperem que l'estiuet de Sant Martí ens visiti igual que l'Arc.
Bona festa Major a tothom.
martes, 14 de octubre de 2008
Retrobament Virtual

Un missatge a una bústia de suggeriments i queixes el dilluns. Al veure el nom i sabent que no viu a Arenys de Munt el primer pensament, que va més de pressa que la lectura, és que li pot haver passat un dia que ve a Arenys de Munt.... Segueixo llegint i l'escenari canvia, el correu és per agrair les noticies de la web, malgrat la notícia era realment tràgica.
A mi m'emociona les seves paraules i el sentiment que expressa vers la pèrdua d'un amic. El pensament segueix anant de pressa. Em trasllado a la meva època de parvulari, a les monges a l'edifici on ara hi ha la biblioteca. L'emissari del missatge va ser un company d'aquests anys de parvulari, em costa recordar a tothom però precisament a ell el recordo, recordo que erem bons amics. Al passar del parvulari de les monges a l'escola Sant Martí l'abecedari fred que en aquell temps separava les classes ens va portar a diferents classes. Vam seguir fins
al 8è d'EGB i després ja la vida es bifurca, fins i tot recordo que vam coincidir a la Ràdio breument(per cert Ràdio Arenys de Munt enguany fa 20 anys).Records diversos m'han vingut al cap. D'un fe
t desagradable se m'han activat neurones de memòria de manera agradable.I unes fotos d'una sortida amb el Parvulari de les monges. A les fotos que hi ha més gent sóc el primer de baix de tot començant per la dreta i a la de menys gent el segon de baix de tot per l'esquerra.
domingo, 12 de octubre de 2008
En Jordi Roig
Dissabte a mitja tarda vaig rebre de cop la notícia de la teva mort(http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=2424). Es diran segurament moltes coses sobre tu, totes bones doncs se'n poden dir moltes de tu. La teva manera de ser, el teu desinterès per col·laborar amb tot i amb tothom, l'amor cap als teus i l'amistat cap als teus amics. Tot serà dit amb sinceritat com voler buscar justificació al injustificable. Volent que res d'això sigui real que tan sols sigui un malson.
A mi em va venir una imatge de cop, una imatge que tenia aparcada en el fons de la memòria. La imatge va ser l'ambulància Renault 12 en la que tants viatges a rehabilitació vam fer fins a Mataró. Jo treballava en aquell temps, ja fa molt de temps, a la Creu Roja com a conductor d'ambulància i adminstratiu. Em va venir de cop tots aquells moments de les converses que teniem en els viatges. Allà vam estrenyer llaços i el temps els va desfent però mai els fa perdre del tot al agafar cada u el seu camí a la vida.
L'últim cop que et vaig veure, com molta gent d'Arenys de Munt, va ser fent d'escombra a la Marxa dels termes. És un bon record per algú que s'estima la muntanya.
Des d'aquí el meu condol a la família i amics i una forta abraçada.
A mi em va venir una imatge de cop, una imatge que tenia aparcada en el fons de la memòria. La imatge va ser l'ambulància Renault 12 en la que tants viatges a rehabilitació vam fer fins a Mataró. Jo treballava en aquell temps, ja fa molt de temps, a la Creu Roja com a conductor d'ambulància i adminstratiu. Em va venir de cop tots aquells moments de les converses que teniem en els viatges. Allà vam estrenyer llaços i el temps els va desfent però mai els fa perdre del tot al agafar cada u el seu camí a la vida.
L'últim cop que et vaig veure, com molta gent d'Arenys de Munt, va ser fent d'escombra a la Marxa dels termes. És un bon record per algú que s'estima la muntanya.
Des d'aquí el meu condol a la família i amics i una forta abraçada.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)