La setmana passada, el dimecres 9 de desembre, vam poder gaudir de la xerrada d'en Julio Alberto dins el programa enganxa't a l'Esport. Una xerrada interessant i molt pedagògica tant per part seva com per part dels altres membres de la Taula: En Xavier Majó, la Montse Carreras, en Pep Artigas i una magnifica moderació de l'Aida Martori. Un missatge important: Cal molta i molta comunicació amb els fills per detectar qualsevol possible consum de drogues. Qualitat de relació, escoltar, estar al costat. Crec que és un missatge molt important. La part negativa: Poca gent. Una xerrada així hauria d'arrosegar a més pares i mares, joves, docents, etc. Una noticia: En Julio Alberto ens comunica qeu deixa el programa. Que després de tanta dedicació necessita un descans. S'entén malgrat sap greu que no pugui seguir fent campanya a favor de l'esport i sensibilitzant vers les drogodepèndiencies.
I el divendres 11 de desembre la 5à nit de l'esport. Enguany ha deixat l'entorn magnific de Can Jalpí però a la Sala Municipal ha quedat un acte molt digne. L'emotivitat ha estat si hi cap més gran. Els reconeixaments merescuts, els premis al millor i la millor esportista de l'any també tenen un punt d'intriga i d'escenificació amb el sistema de nominats. I finalment el premi Antoni Rovira a una vida dedicada a l'esport. Un premi que és una sorpressa pel públic i pel qui el reb. Un moment molt emotiu. Uns espais de reconeixament a la gent de l'esport per tota la feina que fan. Els esportistes fent esport, la gent dels clubs per la seva tasca i els pares, mares i familiars pel seu suport.
Sempre que estic un temps sense escriure espero tenir un bon motiu per actualitzar el bloc. Doncs avui dimarts és el dia internacional de la lluita contra la sida.Malgrat el temps passat i tot el que s'ha avançat queda molt camí per fer. Les investigacions van donant fruits, la prevenció també però en aquest cas és on no s'ha d'abaixar la guàrdia, encara que sembli que avui en dia els joves tenen molta informació no sempre la interioritzen. I és moment d'agrair l'esforç de tanta i tanta gent. Investigadors, adminsitracions, personal mèdic i un llarg etc. Però un actor important ha estat el voluntariat i les entitats d'ajuda. Tant les especifiques com les generalistes amb projectes de l'àmbit. Ells tenen un mèrit afegit i han aconseguit que la resta tiri endavant. Ja sigui a través de les seves accions com també a través de la sensibilització i la pressió a les administracions.
Tots i totes podem posar el nostra granet i transmetre que en aquest cas el millor és prevenir.
Un cop traspassades les 12 del dia 12 som ja al dia 13. Tots aquests dies de setembre. El 13 de setembre és el dia esperat. El dia de la consulta a Arenys de Munt. Que es pot dir que no s'hagi dit ja? Cal refermar la nostra fermesa en que hem de poder expressar la nostra opinió, hem de poder exercir el dret a decidir. Quin democràta pot oposar-se a això. O és que la democràcia només va bé per consagrar les sagrades unitats fetes a la força?? Però avui toca fer un acte de reafirmació. Els arenyencs i arenyenques ho demostrarem. I hem de fer sentir orgullosos als catalans i catalanes. Jo ja avançava molt al inici del rebombori en dos articles: El Punt: http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/72895-les-consultes-a-arenys-de-munt-sense-por-de-preguntar.html
En els dos articles vaig debatre sobre la por que es te a preguntar, la por que es te de la resposta. Si això d'avui es converteix, com ja està fent, en una taca d'oli que s'escampi sobre l'aigua de Catalunya tot el que he passat serà positiu.
I per acabar un desig de que tot vagi bé. Que la imatge final no sigui una foto de disturbis o incidents. Que sigui la de uns vilatans i vilatanes que un bon dia vam decidir expressar la nostra opinió i ho hem fet el dia 13 de setembre. Un dia que quedarà per la història, un dia que ha d'obrir un camí.
Gràcies a tothom pel vostre suport. I bon diumenge de democràcia.
Avui he viscut una tarda diferent. Emotiva per varies raons.
He anat a veure el festival de final de curs de l'escola de dansa Sinera onles meves dues filles aprenen dansa clàssica. Ha estat un espectacle molt treballat. Hi ha nenes de 5 anys que s'inicien però fan una actuació molt bona i altres ja més grans, algunes ja autèntiques dones, que fan ja unes actuacions molt professionals. I també dos nois, la representació masculina realment és minsa. Hem gaudit i ens emocionat. Al veure les nostres filles es clar però també per les actuacions i les músiques.
És evident que jo i la meva família hem gaudit especialment quant la Clàudia i la Maria han actuat junt amb les seves companyes.
I una sorpresa al final, aquesta molt particular, he trobat una senyora que feia molt de temps que no veia. Una senyora que conec d'Arenys de Munt però especialment de quant treballava com a la Creu Roja com a conductor d'Ambulància. M'ha fet molta il·lusió veure-la. Per la malaltia que patia el seu marit vam compartir molts viatges, esperes i també patiments doncs la malaltia se l'anava emportant. Se m'han remogut molts sentiments i m'he emocionat. M'he emocionat per l'agraiment que m'ha tornat a expresar la senyora, per l'alegria que ha tingut al veure'm, per la tristor que tenia als ulls al recordar al seu marit ja mort. He comprovat que les actuacions, i si són bones més, que un fa mai són esterils. Que a vegades deixem més petjada de la que ens creiem i que tot esforç que fem per petit que ens sembli sempre és important.
GRÀCIES a les ballarines i ballarins i gràcies a la senyora i la seva filla per l'estima que m'han reiterat avui.
No sóc seguidor del futbol, ni de cap esport. Però sempre que el Barça arriba a unes finals com aquest any el segueixo una mica, sempre a estones doncs no aguanto un partit sencer, em posso massa nerviós, suposo que és la manca de costum. Avui al acabar el partit que sentia per la ràdio he connectat la tele i per TV3 he vist el moment de celebració de l'afició blaugrana però el que m'ha realment emocionat ha estat la reacció de l'afició del Athletic. Han aplaudit com s'hi hagessin guanyat al seu equip i després han aplaudit als jugadors del barça. Els jugadors del barça s'han acostat al sector dels seguidors del Athletic per aplaudir-los i també després al donar la volta al camp s'ha repetit.
Unes imatges que haurien de ser normals, que no haurien de ser l'excepció. Les dues aficions han demostrat que quant es vol l'esport és un esdeveniment sa i que es pot gaudir sense conflictes.
MOLTES FELICITATS AL BARÇA I ARA A PELS ALTRES DOS TÍTOLS....
Avui en dia hi ha accions i regidories que difícilment són separables una de l’altre. Són temes que cal tractar transversalment, paraula que potser per l’abús dels seu ús pot perdre el seu veritable sentit. Però cal realment aplicar aquesta transversalitat i traslladar-la també als vilatans i vilatanes. M’heu sentit moltes vegades a dir que actualment el que el nostre poble necessita no ho poden resoldre els 13 regidors i regidores.
En Urbanisme i en l’obra pública avui en dia no es pot concebre sense la participació. Però cal fer-la de manera que els qui hi participin puguin rebre una informació correcta, en el moment oportú i sabent bé quin és el sentit de la participació: Consultiva, vinculant, deliberativa, etc.
No es pot convocar a participar sense tenir uns mínims treballats des de l’administració, sense tenir definits uns conceptes, si això afectarà econòmicament als veïns i veïnes, de quina manera els afectarà, si podran o decidir sobre la qüestió, etc. Sense aquests conceptes clars no és pot convocar a la gent a participar donat que l’únic que es pot aconseguir és frustració i desmotivar futures participacions.
D’altre banda la participació és un espai on la critica és molt fàcil de fer.Per si es fa o no es fa, si hi ha o no prou participació, si els temes eren prou clars o no, si s’ha fet en el moment oportú o no, si només ha estat informació i una llarga llista de conceptes.
Tenim poca cultura participativa, la nostra democràcia encara és molt jove i encara no s’ha aprofundit prou en aquest aspecte. Mica en mica es van posant espais, hi ha lleis(la de regim local i la d’urbanisme per exemple) que contemplen aquest fet i en breu es tramitarà una llei de consultes al parlament de Catalunya. El camí és llarg però ja se n’ha fet un tros.
En el nostre poble també s’ha fet aquest inici i per això tenim ja uns consells establerts, un pla i un reglament de participació, la figura del síndic/a de la vila, diversos espais definits, audiències públiques, entre d’altres. No obstant això no cal ser triomfalista i ser conscient que el camí continua, que aquest és llarg, amb obstacles però que també és apassionant fer-lo.
En els últims dies a raó d’una PROPOSTA sobre les voreres de l’Avinguda Panagall i Sant Jordi s’ha generat una certa polèmica i el que em sap més greu una certa angoixa entre els veïns d’aquests carrers del nostre poble. Jo els voldria tranquil·litzar dient-los que, com s’ha fet sempre, ens trobarem amb ells, que els hi explicarem la proposta de projecte i també decidirem amb ells com fer el projecte i també si es fa o no el projecte. Però també vull expressar que ho farem quant tinguem la proposta de projecte feta, uns primers càlculs del que pot representar els costos, l’argumentació del perquè els veïns i veïnes han o no de contribuir, etc.
Fins el dia d’avui la única acció i decisió que ha fet el govern ha estat preveure unes quantitats al pressupost i demanar a serveis tècnics que fessin una proposta de projecte i càlculs.
Properament ens trobarem amb els veïns i veïnes d’aquestes dues avingudes per tractar obertament tots aquests temes i decidir sobre el mateix, fins i tot com he dit si es tira o no endavant la proposta. En la cartaenviada als veïns i veïnes i la resposta al ple ja vam dir que faríem aquesta trobada, reitero com sempre hem fet en aquests i altres temes. I referent a les critiques de les dues cartes del bàtec passat, malgrat algunes no les comparteixo, en prenc nota i em poso a disposició d’aquests dos veïns, i de la resta, per trobar-nos i parlar dels temes participatius en general i concretament de les avingudes Panagall i Sant Jordi
Hi havia una cançó en Anglès deia: El vídeo ha matat l'estrella de la ràdio. Pot passar amb el meu bloc això? Espero que no malgrat últimament al anar penjant coses al Facebook he abandonat una mica el bloc.
Res que miraré de repartir la creativitat entre els dos espais i com que el bloc està enllaçat al Facebook doncs una part ja està feta.
