Enllaç: http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05/educar_es_frustrar_99978.php He llegit aquest article a l'Avui d'ahir disabte de Josep Maria Solé i Sabaté(Historiador). Molt bona reflexió. A vegades segons en quines situacions d'incivisme, de demandes sobredimensionades, d'individiualisme entre d'altres sovint expresso que aquesta societat està condemnada al fracàs si no posem limits i ens comencem a mentalitzar que a més de drets tenim deures. Els pobles, ciutats i la societat en general no avançaran sense la implicació i la participació del gran gruix de persones que els conformen.
Vivim temps de crisi, de desafecció, de manca de valors i la solució màgica no existeix però tinc clar que cal cercar-la i que no si arribarà sense unes politiques clares i valentes en aquest sentit.
Properament a Arenys de Munt serà aprovat en un ple el pla de civisme i s'està ja treballant amb l'ordenança de civisme. Sensibilització i normativa. Un equilibri necessari.
Aquest diumenge dia 23 es va fer una nova edició de la festa del comerç just. Una festa que vol sensibilitzar sobre el fet que els productors de matèries primeres han de rebre un preu just per produir aquesta matèria. Per alguns països això és un fre al seu desenvolupament i per tant segueixen depenent de la cooperació internacional.
Voluntaris per Arenys de Munt i Donaviva ja fa uns anys que organitzen junt amb la regidoria de Solidaritat i Cooperació aquesta festa a Arenys de Munt. Una feina més d'aquestes dues institucions que tenen una gran activitat en el nostre poble.
Arenys de Munt te unes entitats molt actives que permeten que el poble avanci, que moltes persones que necessiten suport el tinguin, que hi hagi activitat i vida social, etc.
Un diumenge complert: La festa del Comerç Just, La inauguració de la Plaça de la Creu Roja, trobada de cotxes clàssics, dinar a l'eixample.... Aquests últims organitzats per la Breda de l'Eixample.
Un poble viu que avança i que vol superar aquests moments difícils estan al costat dels que més ho necessiten.
Aquest diumenge dia 23 de maig es va inaugurar la plaça de la Creu Roja i la nova ubicació del monument al seu fundador, Henry Dunant. Aquest ciutadà Suís que un dia després de presenciar una batalla a la ciutat Italiana de Solferino va escriure un llibre. Amb una idea final, agosarada, de crear una organització mundial, neutral, per alleujar el sofriment als ferits de guerra fossin el bàndol que fossin. Més tard la Creu Roja ha esdevingut un símbol de solidaritat i ajut arreu del món. L'any 1978 inicià el seu camí primer una delegació de la Creu Roja i després ja una Assemblea Local l'any 1979. Un llarg camí on molts arenyencs i arenyenques han desenvolupat la seva tasca i on també molts d'ells han rebut el seu suport. Anomenar a tota la gent és difícil, sempre ens podem deixar algú per tant jo dono les gràcies a tots els que en algun moment donat han colaborat, colaboren o colaboraran amb la Creu Roja però hi ha un nom que no em vull deixar d'anomenar com a símbol de la resta i és el de la Ramona Planas que ha estat sempre una ànima de la Creu Roja i del Banc de Sang. A vegades a l'ombra, en un lloc discret però sempre sent-hi.
L'acte va comptar amb la presècia del Sr, Alcalde, regidors i regidores de l'Ajuntament, del Síndic de la Vila, del President Autonòmic de Creu Roja, Sr. Josep Marquès, del President Provincial Sr. Josep Quitet, de la Presidenta Comarcal, Sra. Fanny Gallego, de membres de la Creu Roja, d'entitats, vilatans i vilatanes.
Transcric, ampliat i de memòria el discurs doncs portava unes notes però he improvisat:
BON DIA, Sr. Alcalde, Regidors i regidores, Sr. President Autonòmic de Creu Roja, Sr. President Provincial de Creu Roja, Sra. Presidenta Comarcal de Creu Roja, Vilatans i Vilatanes, BENVINGUTS A AQUEST SENZILL PERÒ MOLT EMOTIU I SIMBÒLIC ACTE.
Simbòlic i Emotiu acte. Per a mi doblement simbòlic i emotiu, fet que aniré desgranant.
Va dir, Sören KIERKEGAARD, que la vida només pot ser compresa mirant enrere però ha de ser viscuda mirant endavant.
I aquí es concentren en poc espai uns conceptes que ho refermen.
Començaré pel simbolisme de la nova urbanització d’aquesta entrada al poble. Una entrada que sempre semblava oblidada, que sempre semblava esperar que algun dia se la dignifiqués.
Amb les obres de la canalització de la riera es va començar a gestar el canvi. Un canvi que ha esdevingut molt positiu per aquest espai. Ara ja l’aigua passa per sota. Tenim una entrada amb aquest magnífic espai que rep als nostres vilatans i vilatanes i als nostres visitants d’una manera acollidora. Conjugant el vell i el nou. A l’extrem que toca el torrent d’en Puig hi ha plantats Alocs, la planta típica de la riera i Els alocs era la manera que es coneixia fa molt de temps aquesta zona. Zona que ja era fora poble.
Amb les obres de canalització i urbanització s’ha aconseguit una connectivitat dels dos cantons de la Rambla Riera i Penya. Dos cantons que històricament havien estat mal connectats i inaccessibles. Hem aconseguit espais de passeig, d’aparcament, amb mobiliari urbà, etc. En definitiva un espai agradable per compartir el passeig, per dinamitzar la vida social i comercial. Espai que junt amb la també nova urbanització de la Rambla Francesc Macià esdevé una Àgora moderna on la VIDA, en majuscules, arenyenca es desenvolupa.
Han estat tres llargs anys d’obres. Obres gestionades amb molt d’esforç per part de l’ajuntament amb un equip tècnic molt implicat i amb una coordinació transversal de diverses regidories que he tingut l’honor de poder encapçalar i coordinar com a tinent d’alcalde d’urbanisme.
El resultat ha estat altament satisfactori. Han estat moltes les molèsties i ara ja podem gaudir d’aquest esforç comú.
Per tant com deia al pricipi mirem enrere per compendre però seguim mirant endavant per gaudir de la feina feta i per seguir progressant.
Símbol i emoció també deia. I entrant en l’emoció és d’aquells moments que de tantes coses que voldria dir em pot passar que sembli que no dic res.
En aquest espai hi havia la seu de la Creu Roja. Hi vaig passar moltes hores acompanyat de molta altra gent, continuant el treball dels que em van precedir i en un moment donat passant el testimoni a d’altres que van venir. Alguns han marxat per sempre, alguns fins i tot penso que molt abans del que calia i em ve el cap en Jesús i en Pasqual entre d’altres, alguns ja no estan a Creu Roja però segur que se’n senten part encara, doncs qui ha format part de la Creu Roja sempre te un petit racó en el cor per aquesta institució.
La Creu Roja, al món i a Arenys de Munt, és símbol de solidaritat, jo diria que el símbol per excel·lència. Aquest monument al seu Fundador Henry Dunant simbolitza potser la voluntat de ser present a tot arreu de la Creu Roja i principalment on hi ha algú que necessita ajuda. A l’entrada del nostre poble ser acollits per aquest símbol de solidaritat i aquesta bandera símbol del nostre país, Catalunya és la millor manera d’arribar o marxar, per tornar, del nostre poble.
I aquí és on comença el fet emotiu doblement per a mi. Poder avui inaugurar el nou i digne emplaçament del monument, monument que vaig poder-ne tenir cura durant molts anys i que els que han treballat aquests últims anys amb mi a la regidoria saben que la meva obsessió era que el monument no es malmetés i que acabés tenint un bon emplaçament. Crec que ho hem aconseguit. I es doblement emotiu per això perquè s’ha aconseguit un bon emplaçament, per la meva vinculació durant anys a la Creu Roja, pel que havia pogut tenir cura d’aquest monument i perquè avui també donem nom a aquest espai com a plaça de la Creu Roja.
Passat i futur un altre cop. Vivim temps difícils, molt difícils, i entitats com la Creu Roja són ara més necessàries que mai. Potser des de l’administració pública no podem ajudar el que caldria a les entitats però no podem defugir de reconèixer el seu esforç amb actes com aquests. I amb aquest actes agafem forces i esperança cap al futur.
Gràcies a la Creu Roja per la vostra tasca i per acompanyar-nos avui amb aquesta alta representació institucional, gràcies a tothom que ha fet possible que avui puguem fer aquesta inauguració, gràcies als veïns, veïnes i comerciants que han suportat les obres amb molta paciència i esforç. Gràcies de veritat.
