ETA a la ciutat dels Sants

El reportatge ETA a la ciutat dels sants m'ha agradat i m'ha emocionat en molts moments. També m'ha fet reflexionar. Recordo molt bé el moment de l'atemtat de Vic. Igual que el d'Hipercor. Els dos em van agafar en diferents moments de Creu Roja. El d'Hipercor estava fent el servei militar a Creu Roja, baixava de permís doncs era el primer mes i mig que ens feien fer la instrucció. Baixava de Talarn(al costat de Trem) amb l'autocar amb tots els companys que aquell cap de setmana ens deixaven sortir de permís. Un col·lapse monumental per entrar a Barcelona i sense saber que havia passat fins arribar a casa. Que diferent d'avui en dia que de seguida ho sabem tot gràcies als nous mitjans.
L'atemptat de Vic em va agafar feinejant, ja en l'últim tram de la jornada, a la seu de la Creu Roja a Arenys de Munt. Tenia la ràdio posada i ho vaig sentir, estava al despatx tramitant papers. Vaig anar cap al lloc de guàrdia a dir-ho als companys i a mirar si per l'emissora deien si necessitaven efectius o alguna cosa. Finalment no va caldre doncs malgrat la dimensió amb els mitjans de Vic i de l'entorn ja en van tenir prou.
Internament a Creu Roja estàvem evolucionant  en la resposta a les emergències, renovant el parc i formant el personal per afrontar la cobertura dels jocs olímpics. Vic va suposar un pas endavant per la coordinació d'emergències i per la preparació del personal i dels voluntaris de Creu Roja. És va obrir una reflexió i es va analitzar la resposta per millorar i crear nous protocols.

Des d'aquesta perspectiva vaig viure en aquells moments l'atemptat. La majoria de reflexions van anar en la visió de resposta a l'emergència i com millorar per ajudar millor a la gent. I el corresponent impacte que van produir les imatges, les morts i una mica el que el reportatge diu: perquè a Catalunya i a Vic?
Al reportatge he vist gent de Creu Roja a Vic que conec, que hem compartit molts moments en trobades i en activitats. I he comprovat que no havíem parlat mai de l'Atemptat. Com diu l'Albert Om al reportatge els 5 minuts de silenci per la gent de Vic es va allargar 20 anys.

Avui la visió ha estat diferent. Suposo que l'edat i la distància temporal m'han fet reflexionar de diferent manera. També la responsabilitat política et fa veure les coses de diferent manera. I el fet de tenir dues filles et fa més sensible a aquests casos de morts de nens i nenes.

Cal treballar a fons per que no es repeteixin casos d'aquests. Amb tots els mitjans i també amb el diàleg. Sense utilitzar-ho de manera partidista ni per guanyar eleccions. Després en el 3/24 he vist que PP i PSOE s'enfrontaven per si havien o no parlat amb ETA. M'ha fet ràbia. He pensat 20 anys i no son capaços d'arribar a un acord i lluitar de veritat contra el terrorisme. 20 anys que malauradament hi ha hagut molts atemptats, moltes més famílies trencades. Refelexioneu i reflexionem. Les morts no són reversibles, perdre vots sí al cap de 4 anys es poden recuperar.

Recitació Poètica, Memorial Miquel Verdura.

Aquest diumenge al capvespre hem pogut gaudir del magnific homenatge que han fet a en Miquel Verdura la gent del Centre Moral, principalment la gent que amb ell van col·laborar des de l'entitat, des del teatre...
Ha estat realment emocionant. És molt difícil transcriure el viscut. Les recitacions fantàstiques així com les cançons i la representació teatral.
Tot recordava a en Miquel. Semblava talment com deia el programa: Un retrobament.

Tothom pot tenir vers en Miquel records. Tots ens en recordem de la seva entrega a tot el que feia. Quant va ser regidor, quant va ser president del Centre, abans en tantes d'altres coses i també la seva dedicació i mirada critica, com en tot, a Convergència d'Arenys de Munt.

Els primers passos en alguna situació, activitat, feina, etc. són sempre difícils i comptar amb gent que t'acompanyi i et guii és important. Jo per sort en els meus inicis a la política vaig poder comptar, entre d'altres, amb el suport de'n Miquel. Suport que es va mantenir fins que ell va poder.
Recordo algunes trobades, casuals moltes vegades, al bar del Centre. Amb la seva beguda i bossa de patates fregides dissertàvem sobre temes de política municipal. A vegades amb contundència em deia: has d'apretar més, aneu per aquí i no us amoïneu. A vegades el convencia de que potser no calia o que les coses eren d'un altra manera. Llavors feia aquell somriure que et donava tanta seguretat i em deia: com gairebé sempre tens raó, o part, però apreta més no afluixis que vas bé i cal anar millor.
Doncs el lluitar per anar sempre a millor a no conformar-se amb el que tenim és una de les coses que vaig aprendre d'en Miquel i ho intento fer cada dia. Avui he renovat aquella energia que ell m'encomanava en les descrites trobades fortuites.
Gràcies Miquel per tot i gràcies també a la teva família. I com no a tots els que avui han fet possible aquest emotiu i inoblidable homenatge.

Felicitats i per molts anys Federació d'Associacions de Dones del Maresme

Diumenge al Matí a la sala municipal d'Arenys de Munt es va celebrar el primer aniversari de la federació d'Associacions de Dones del Maresme. Donaviva va fer d'amfitriona.
L'acte va comptar amb la presència de la Montse Gatell, Presidenta de l'Institut Català de la Dona, de l'Alcalde i de la Regidora d'Igualtat d'Arenys de Munt(Carles Mora i Golly Rectoret) de la Presidenta de Donaviva Carme Riera i de representants de les Associacions i grups que formen part de la federació.

Les associacions fan una gran tasca i ara la multipliquen amb la sinergia positiva que ara la federació maresmenca els pot donar. Però això vol dir una mica més d'implicació, una mica més de dedicació, una mica més de temps robat a la família, al oci, etc.
Però les dones són així i acaben podent amb tot malgrat les dificultats i que la societat no els ho posa fàcil.

Queda molt camí per remorer però ja fa temps que es camina. Potser l'horitzó és lluny i potser a vegades fem algun pas enrere, o més d'un. Però si es te clar que s'hi vol arribar mica en mica s'hi arribarà.

Moltes felicitats i endavant amb la feina.

Dona Sorda, doblement vulnerada

El passat dimarts dia 25 de gener es va celebrar al consell comarcal una taula rodona organitzada per l'associació de persones sordes del Maresme a Mataró www.sordmataro.org

Vaig tenir l'honor de poder fer la benvinguda i presentació de la taula com a Conseller Comarcal i portaveu del meu grup. 

A la presentació vaig dir:  

En primer lloc vull felicitar als organitzadors d’aquesta taula rodona per la iniciativa i al centre de persones sordes de Mataró la seva gran tasca.

Com molt bé diu el títol de la Taula hi ha una doble vulnerabilitat en la dona sorda davant la violència de Gènere. La violència a la llar és la més cruel de totes. La llar és l’espai on ens hem tothom pensem trobar-nos segurs. Quant l’agressor és dins la llar, quant és la persona que estimes literalment el món cau sobre la persona que ho pateix. Cal posar mesures, cal debatre i informar perquè qui ho pateix denuncií la violència abans que sigui massa tard. És difícil però és l’únic camí. I en el cas de les dones sordes cal un doble esforç per ajudar-les a afrontar la situació.

El pla estratègic Maresme 2015 ens parla del Maresme inclusiu. Espais com el que avui compartim ens ajuda a aconseguir-ho.

Federico Garcia Lorca va dir: El més terrible del tots els sentiments és el sentiment de tenir l’esperança Morta.

Lluitem doncs perquè qui pateix de la violència de gènere no arribi a sentir que l’esperança se li ha mort i si ho ha sentit que deixi de fer-ho. Malgrat cal mol més que esperança, fem bona la cita de Martin Luther King: Sí ajudo a una sola persona a tenir esperança, no haure viscut en va.

Moltes gràcies

La taula va comptar amb la presència de representants de l'entitat, dels Mossos d'Esquadra i de l'Ajuntament de Mataró.

Va donar una visió molt àmplia de la problemàtica, doble problemàtica, que es troben les dones sordes davant la violència de genere. Quins recursos hi ha a l'actualitat i com s'han anat adaptant a les necessitats. 

Malgrat tot cal més informació. Més informació de com accedir als recursos, més informació a les dones sordes sobre que és un maltractament i la violència de gènere, més informació dels serveis d'atenció de com funcionen els serveis d'intèrprets. Fin si tot un servei d'intèrprets online que pot facilitar molt l'atenció.

Van sorgir demandes d'adaptar les pàgines web dels ajuntaments, del consell comarcal, etc. Encara que generalment podem pensar que les persones sordes poden accedir a internet i ja ho entenen tot no és així. Les persones sordes es basen molt amb la imatge i amb els signes per entendre els conceptes. Un petit exemple del que cal anar avançant per poder atendre i informar a aquest col·lectiu.

Finalment vam veure uns treballs fets per noies adolescents sordes sobre com interpretaven, a través de la imatge, la violència de gènere. També sobre un taller d'autoestima i comunicació que l'associació ha fet.

Cal felicitar a l'Associació de persones sordes per la gran tasca que fan vers aquestes persones, als diversos serveis per l'esforç d'adaptació a les seves necessitats i sobre tot cal seguir treballant per augmentar la qualitat d'atenció vers les persones sordes.