El que no cap al twitter i 100 anys no ni caben en 140caractes

Aquesta setmana he trobat un bon tema per poder començar de nou els escrits al bloc. Com dic hi ha coses que al twitter no hi caben malgrat hi escrigui força. I és un bon tema la celebració del 100 aniversari.

Aquest dimarts dia 10 d'abril la meva àvia Consol va fer 100 anys. Vam començar el dia felicitant-la, des de la Generalitat que li van donar la medalla centenària, des de l'Ajuntament donant-li una puntaire i un ram, la família, de l'esplai de jubilats i un llarg etc.

  la tarda vam anar al santuari de Lourdes a fer una bona celebració, més de 80 persones entre grans i petits. I allà ella va tornar a demostrar que està en bona forma. Va aguantar estoicament tota la sessió de fotos, amb els fills, amb els fiols i fioles, amb els nets i netes , amb els besnets i besnetes, amb la germana i cunyat i així anar sumant fins als més de 80.

Tot a peu dret i molt cofoia i contenta.

Després va repartir les bossetes fetes de ganxet que ella mateixa havia fet taula per taula i persona per persona amb el seu carret"iaia mòbil"

Una vetllada molt agradable, de retrobament de cosins i cosines que feia temps que no ens veiem.









I aquí un petit resum de vida fet per les meves cosines:

La Consol Candela Alemany, vídua Molons, va néixer a Barcelona el 10 d'abril de 1912 (justament el mateix dia que el Titànic va salpar del port de Southampton). És la segona de tres germanes, la gran, la Teresita i la petita, la Matilde. Els seus pares es deien Pau i Encarnación. 

De ben joveneta ja va començar a festejar amb l'Alfons amb qui es va casar el 14 d’agost de 1933.

Van viure els primers anys de casats a Barcelona i després van venir a Arenys de Munt on l’avi portava la fàbrica de Les Sedes. Primer van viure a La Torre Fonda al carrer Panagall, i actualment viu al carrer Borrell en un segon pis i sense ascensor ( i sola, així ningú la controla, sempre ha sigut molt independent)

Va tenir dos fills i una filla: en Guillem, la Consol i l’Alfons.

Té 14 néts, bé, 11 nétes i 3 néts, i 22 besnéts, bé 12 besnétes, 10 besnéts i 2 en camí.

Sempre ha sigut molt coqueta i no volia que els néts li diguessin ni iaia, ni àvia i ens feia dir-li padrina, ara sí que vol que l’anomenin besàvia, però el nom de padrina pesa molt. Amb tant anys ha acumulat per tant un munt de noms: padrina, Consuelo, Sra. Consol, Sra. Molons, iaia, besàvia ...

Tota la vida ha sigut una dona molt activa, que li ha agradat estar informada i ha procurat anar a totes les xerrades i conferencies que s’han fet a Arenys de Munt. Li ha interessat molt el món de la política i està molt orgullosa d’haver votat en la consulta per la Independència. Fins que va poder va anar a moltes excursions amb els jubilats i a moltes trobades de puntaires.

També li agraden els esports, era una gran seguidora del hoquei i és una gran culer.

Quan els néts érem petits ens portava a tots a la platja amb els cotxes de línia, segurament era la banyista amb més feina però més ben acompanyada, a canvi només ens demanava que li portéssim una galleda de sorra de la platja per al seu jardí.

Va anar al gimnàs d’en Kim fins fa pocs anys. Ja ho veieu, pura energia. Té i ha tingut molta voluntat per fer coses. Les seves mans no paren: fa puntes al coixí , ganxet i altres manualitats. I té molt bones mans per les plantes.

Ens ha fet moltes coses per tota la família. Sort en tenen els Reis Mags del seu ajut, cada any ens fa un detallet diferent per cadascú, un mocador, un braçalet, una bossa...No s'oblida dels sants i aniversaris, això que som molta colla. Sempre té un detall a punt i una trucada de telèfon.

Fa molts anys, per les comunions ens feia la punta dels llençols i deia que no es podia

morir perquè n'havia de fer un munt i n’han nascut molts més després. Per tant encara

té feina per anys. Bé i abans de cada naixement no falten els seus jerseiets i peücs pel

nouvingut.

Procura sortir cada dia, va amb un iaia-mòbil ( carret) i amb això es desplaça. I si troba

escalons massa alts ja troba algú perquè l'ajudi. També ho feia quan anava a Barcelona:

sola amb tren fins no fa pas gaire, i com que ella és baixeta ens deia que sempre trobava

algun jove que l'ajudés a pujar aquells escalons tant alts.

Ja tenia més de 90 anys quan ens va dir que com que ja es començava a fer gran s'havia

de canviar la banyera per la dutxa doncs així no li costaria tant entrar a dins. (alguns ja

ens ho semblava que era una mica gran)

Actualment ensenya ganxet als jubilats i va a lectura.

Ja diu ella que entre penes i alegries ha arribat als 100, que ella es veu gran però no per tenir 100 anys.

Llàstima que ja no té gaire bé l’oïda, i a vegades no ens acaba d’entendre.

Bé Felicitem  a la nostra padrina i volem agrair a totes les persones que

l'ajuden, que li donen un cop de mà, que la van a buscar per fer aquestes activitats i que

l'acompanyen.

Moltes gràcies a tots i a totes.

PADRINA, PER MOLTS ANYS

FAMÍLIA MOLONS (MOLONS CANDELA, MOLONS PUIG, CURRIUS

MOLONS, MOLONS ANTIUS)