Trasllat de les entrades no polítiques

Lectors i Lectores,

He traslladat a aquest bloc totes les entrades de l'antic bloc "Una Mirada des del Far" que no estan directament relacionades amb la Política. Dic directament doncs penso que d'una manera o d'altre gairebé tot te una relació amb la Política....

Espero que recordant les entrades des del 2008 tingueu bones sensacions i també pugueu veure com han canviat i evolucionat certes coses!!!

La resta d'entrades polítiques estan a Des de l'Altra Banda

Gràcies i fins aviat

Trobareu Totes les entrades antigues a

Les entrades antigues de la Mirada des del Far estan a:

www.altrabanda.blogspot.com

Música, Dia de la Música. Quin canta el seus mals espanta!

Diumenge passat es va celebrar el dia internacional de la Música. A Arenys de Munt vam tenir un diumenge molt musical|

Al Matí vam poder gaudir del concert de les corals "Els Rossinyols" i la "Sant Martí" uns magnífics concerts. Tot i que segurament soc parcial, tinc una filla a cada coral, puc dir que va ser un concert mol bonic i de molt bona qualitat.

Un treball de constància i disciplina que les Montses i ara la Judit apliquen als nens, nenes i joves per aconseguir que tot harmonitzat aconsegueixi que se'ns posi la pell de gallina. 

El cant comú final de les dues corals amb les Muntanyes del Canigó ha estat espectacular!

La música, com tot a la vida, és constància, treball, esforç però també compartir, aprendre, amistat, bons moments i esperit d'equip.

La tasca que porten a terme les directores és molt important. Transmetre aquests valors que he dit i fer desconnectar durant un temps als i les cantaires ajuden molt a formar persones que estimaran la música, que sabran formar equips, que s'implicaran i afortunadament un llarg etc.

Moltes gràcies per la vostra tasca.

A la tarda, vespre, nit als voltants de Can Borrell magnifiques mostres de diferents disciplines musicals també de molta qualitat i gaudint públic i artistes!!!

En un entorn molt bonic i amb molta participació. De nou felicitats a tothom que vau fer possible que gaudíssim d'aquesta vesprada tant bonica. 

Fa un parell d'anys des d'un desconeixement absolut de res que tingués a veure amb la música vaig apuntar-me a la Coral del Remei. Vaig descobrir un nou camp que m'era com he dit desconegut. Sols havia fet un curs a l'EGB(si tenim una edat ja...) un poc de flauta... 

Vaig començar a experimentar que era cantar, que s'havia d'anar modulant la veu, que calia anar acompassat amb la resta i seguir tot de coses que a mi se'm barrejaven per tot arreu al mirar de seguir la partitura...

Per això vaig decidir fer unes classes per aprendre a interpretar les partitures, possar la veu un mica bé i descobrir que per costum posava la veu massa baixa semrpre. He aconseguit de moment no perdre'm gaire amb la partitura, posar una mica la veu i de nou descobrir que amb esforç puc fer tons que no recordo haver fet mai, almenys de manera conscient. La Montse Carreras aquí m'hi ha ajudat molt i seguirem un cop em resitui en la nova etapa. 

I la coral del Remei s'atura però m'embranco a la coral de cant modern de l'Aula Cultural d'Arenys de Munt. Una nova experiència, el tipus de cant és força diferent. I perdent la vergonya, a voltes cantem estrofes sols i això ja és més complicat! Fer això un parell d'anys posar-me davant d'un grup de persones i cantar, malament segur, no m'ho hauria plantejat ni hagés cregut que ho pogués fer... 

Aquests espais a banda de fer-me estimar més la música, entendre més l'esforç dels artistes em permeten desconnectar i passar-m'ho molt bé. 

Animo a tothom a fer alguna activitat musical!!!

TEDxSantCCugat ·#SecondChance

El proppassat dijous dia 28 de maig em vaig regalar una tarda TED. Sóc un seguidor dels videos TED una bon canal al youtube i una bona aplicació.

Al descobrir fa pocs dies el TEDxSantCugat i veure que l'agenda tot i algun canvi m'ho permetia vaig inscriure'm. Tenia unes expectatives força elevades però he de dir que van ser àmpliament superades. La tarda va fluir i el temps no es va notar. I tot l'après i reflexionat va ser molt.

Em va agradar que tots i totes les ponents van expressar idees, experiències, projectes amb una gran positivitat i amb compromís. Cercant solucions no cercant problemes i/o culpables.

Un altre aspecte a destacar és l'espai. "El Siglo" dins el Mercantic de Sant Cugat. Un altre agradable descobriment. El recinte Mercantic em va captivar i EL Siglo és un local fantàstic. Ambientat com si fos una biblioteca antiga et transporta en un ambient idoni per escoltar bona música, bones xerrades....

La bona Música de Bossanova amb l'Alba Cayuela i Marc Pons va ambientar la sala per predisposar-la a escoltar....

I seguidament els ponents. No faré una exposició exhaustiva, unes pinzellades de cada una i quant estiguin al youtube, almenys això espero, ja les podreu veure! Tot dins el lema #SecondChance "segona oportunitat"

Albert Bosch @albert_bosch ens va explicar que el lideratge i l'aventura no es pot entendre sense la responsabilitat amb l'entorn, la responsabilitat social... Una frase preguntem-nos si som part del problema o de la solució-

La Laura Rosillo @laurarosillo ens va parlar de la Madurescencia. Madures que vaig pensar... I al cap de poc l'energia que va transmetre a banda de fer entendre que és aquest nou concepte de gent que vol seguir sent activa, tenint objectius, fent canvis a la vida, questionant....

Doncs endavant!!!

La Gemma Campo fent honor al lema va haver de fer servir, per problemes tècnics(coses del directe), la segona oportunitat.

Una bona reflexió sobre la restauració i la conservació. Hem de restaurar per conservar y a més descobrim coses noves al fer-ho. La nova tècnica facilita la feina però segueix sent complexa i a més cal ser curós per respectar l'original.

Eduardo Torras és realment dels ponents que més escenificaven el que és una segona oportunitat. Després de superar una adició ara des de @sport2liveorg ajuda a que els joves no hi caiguin.

La frase: L'addició es reforça per com veiem el món. Tenir objectius i un bon entorn són fonamentals.

Ell ha sabut transformar en una gran oportunitat un gran problema.

Sentir-lo parlar amb passió del seu projecte i de com ajudar a la gent o no caure en les addiccions és molt motivador!

Dory Sontheimer @dorysontheimer ens explica des del fons del seu cor l'experiència d'haver conegut la història de la seva família fugint del nazisme i part d'ella assesinada pel nazisme. 

El seu llibre "Les set caixes" relata tot això.

La Frase: En algun lloc tornarà a sortir el sol... Doncs sí Dory dia a dia cal lluitar. Emocionant el relat d'una familiar trobada a l'argentina relatant la trobada amb la Dory i el seu esforç per trobar la seva família arreu del món.

Eva Pellicer ens parla de donar un #SecondChance a l'hidrogen. De com caldria avançar en la investigació perquè acabi sent una gran alternativa als combustibles fòssils. I fer-ho ara. Una frase: L'Edat de pedra no es va pas acabar per manca de pedres no? Doncs investiguem ja les alternatives al petroli...

Joaquim Garrabou @jgarrabou ens parla del mar i que l'hem de cuidar. No amb manifestacions i drama. Si no participant, mirant-lo, observant-lo, avisant... Potenciant el diàleg de la societat amb els científics, sensibilitzant, augmentant la capacitat d'observació. 

La Frase: No fem drama, arremanguem-nos. Observem, aprenem i actuem!!

Raül Romeva @raulromeva ens parla de la via Ubuntu. De gestionar el be comú d'una manera diferent. Gestionem el bé comú pel bé comú. Sembla fàcil no? Ens explica el que ell va observar i que des del sentit comú hauria de ser. La frase: Actuar amb responsabilitat és molt millor que culpar als altres dels nostres mals.

I per acabar l'espectacle trepidant i espectacular d'en Quim Moya @quimmoya que va pintant uns quadres a ritme de la música sense parar de fer cabrioles i amb uns finals inesperats. Fantàstic.

I per acabar simplement felicitar a tots els ponents, als organitzadors, col·laboradors per la magnifica organització i dir-los que ja espero el 3er @tedxsantcugat

A reveure!!!

Un Far reflexiu.Drets/Deures i L'home que va confondre la seva dona amb un barret

Jornada de reflexió. Una jornada que no tots els sistemes democràtics tenen i que avui en dia amb el tema de les xarxes socials potser cada vegada deu tenir menys sentit.
Potser sentit no deu tenir una finalitat. El descans abans d'afrontar la jornada electoral i sobre tot la nit electoral. Amb alegries, tristeses, eufòries, decepcions, anàlisis... i afrontar el dilluns d'una manera diferent, per bé o per mal però diferent.

Dos fets casuals i inconnexes d'ahir em fan reflexionar.

1. Una conversa mal acabada amb una vilatana que exigia drets i respostes.
2. La trobada del llibre, un bon llibre sobre la percepció i les seves patologies. "L'home que va confondre la seva dona amb un barret" de l'Oliver Sacks

Ahir una vilatana em diu que hi ha un tema que no se li ha respost, li dic que conec bé el tema i que els tràmits estan fets i que se li donarà la resposta. Que hem fet els tràmits però el procediment és el que és i depèn d'una instància externa a l'ajuntament. Que l'he tractat amb aquesta instància i que ja ens respondran. La vilatana em deia i redeia que no em feien cas i que calia anar més ràpid. Al cap d'una estona dins un bucle li vaig dir no cal que seguim, quant tingui la resposta li donaré. Bé em va engegar a la merda i em va donar un gran cop de porta.

I que hi te a veure això amb el llibre? doncs el llibre tracta d'un home que per una malaltia que li afecta la percepció de les coses fins al punt que quant arriba de passejar amb la seva dona vol penjar-la del penjador dels barrets. 

Doncs aquest fet d'ahir sobre la reclamació em fa pensar que sovint en els meus 12 anys a la politica local he vist massa sovint reclamar, a vegades de males maneres, drets i més drets però poques vegades amb la contrapartida que són els deures.

La societat s'aguanta perquè tenim drets i tenim deures. El civisme es basa també en això. Per tant hem de reclamar i hem de complir. 

Clar en plena cursa electoral la gent vinga a reclamar drets però potser és perquè en periòde electoral sovint els candidats i candidates només parlen de drets i solucions. No es sol parlar que hi ha deures i que caldran implicacions. 

El dia 13 es constituiran els ajuntaments i el dia 15, dilluns, els nous responsables hauran d'equilibrar el programa amb la realitat. A alguns els serà fàcil, altres els costarà més. Tot dependrà del realistes o no que siguin cada un...

I seguim reflexionat. Una última reflexió: VOTEU 

La propera revolució? La desacceleració?

 A voltes hi ha setmanes que no saps perquè les coses van coincidint. Força gent m'ha sentit dir quant anem "a tope" que la propera revolució ha de ser la desacceleració. Que no pot ser que amb tots els ginys tecnològics que tenim no puguem organitzar el temps de treball, trobar l'equilibri entre treball i temps lliure i un llarg etc. 

Per això hi ha la campanya Reforma Horària que per començar promociona adaptar els horaris, i el fus horari, a les necessitats actuals. Una societat tecnològica vers la industrial dels segles passats.

La reforma horària no només persegueix canviar horaris laborals. Persegueix amb aquests canvis d'horaris, i d'hàbits, fets tant dispars com equilibrar oci i treball, facilitar la participació social, la igualtat de genere, major productivitat, millora del rendiment escolar, millora de la salut... 

El parlament de Catalunya ha creat una comissió de treball que aquesta setmana passada ha començat a informar dels resultats. 

El ple de l'ajuntament d'Arenys de Munt dijous passat va aprovar una moció, per unanimitat, de suport a aquesta campanya i treballs per la reforma horària.

I aquesta setmana ha estat ben present el tema a la premsa. Com deia tot a vegades sembla coincidir.

I seguint amb les coincidències a les Jornades de Creu Roja que vaig assistir divendres i dissabte dos agradables sorpreses i fantàstiques ponenències que poc o molt també van relacionades amb aquest tema dels horaris i de la meva "predicció" de la revolució de la desacceleració. 

Aquest llibre de la imatge de l'Albert Riba on fa aquest joc de paraules, tant cert, la Paràlisi que activa. Després d'un temps d'anar accelerat un fet el fa parar i es replanteja que no pot seguir així. I troba una manera de seguir fent coses, fins i tot més diu, i anar més tranquil. Simplement canviar coses, habits...

I a les mateixes jornades de nou em retrobo amb en Ferran Ramon Cortés . D'ell en vaig sentir a parlar en un curs per l'illa dels 5 Fars i després vaig tenir la sort de fer un curs de comunicació amb ell. 

En Ferran va haver de "parar" o "desaccelerar" i anar a Menorca, l'Illa dels 5 fars, per retrobar com transmetre amb passió i efectivitat les idees sobre formació. 

Tot sembla orquestrat per una setmana per desaccelerar-nos. Que no vol dir fer menys. Vol dir fer les coses més organitzadament, fer el que ens agrada, fer la feina, sigui la que sigui, com si fossím el numero 1. Qualsevol tasca i/o responsabilitat és important. 

Doncs seguim promocionant la reforma horària, repensant alguna cosa sobre com ens va la vida i que podem canviar per millorar i no haver de parar forçadament. 

I com no us recomano molt aquests dos llibres!!