Trobareu Totes les entrades antigues a

Les entrades antigues de la Mirada des del Far estan a:

www.altrabanda.blogspot.com

Un Far reflexiu.Drets/Deures i L'home que va confondre la seva dona amb un barret

Jornada de reflexió. Una jornada que no tots els sistemes democràtics tenen i que avui en dia amb el tema de les xarxes socials potser cada vegada deu tenir menys sentit.
Potser sentit no deu tenir una finalitat. El descans abans d'afrontar la jornada electoral i sobre tot la nit electoral. Amb alegries, tristeses, eufòries, decepcions, anàlisis... i afrontar el dilluns d'una manera diferent, per bé o per mal però diferent.

Dos fets casuals i inconnexes d'ahir em fan reflexionar.

1. Una conversa mal acabada amb una vilatana que exigia drets i respostes.
2. La trobada del llibre, un bon llibre sobre la percepció i les seves patologies. "L'home que va confondre la seva dona amb un barret" de l'Oliver Sacks

Ahir una vilatana em diu que hi ha un tema que no se li ha respost, li dic que conec bé el tema i que els tràmits estan fets i que se li donarà la resposta. Que hem fet els tràmits però el procediment és el que és i depèn d'una instància externa a l'ajuntament. Que l'he tractat amb aquesta instància i que ja ens respondran. La vilatana em deia i redeia que no em feien cas i que calia anar més ràpid. Al cap d'una estona dins un bucle li vaig dir no cal que seguim, quant tingui la resposta li donaré. Bé em va engegar a la merda i em va donar un gran cop de porta.

I que hi te a veure això amb el llibre? doncs el llibre tracta d'un home que per una malaltia que li afecta la percepció de les coses fins al punt que quant arriba de passejar amb la seva dona vol penjar-la del penjador dels barrets. 

Doncs aquest fet d'ahir sobre la reclamació em fa pensar que sovint en els meus 12 anys a la politica local he vist massa sovint reclamar, a vegades de males maneres, drets i més drets però poques vegades amb la contrapartida que són els deures.

La societat s'aguanta perquè tenim drets i tenim deures. El civisme es basa també en això. Per tant hem de reclamar i hem de complir. 

Clar en plena cursa electoral la gent vinga a reclamar drets però potser és perquè en periòde electoral sovint els candidats i candidates només parlen de drets i solucions. No es sol parlar que hi ha deures i que caldran implicacions. 

El dia 13 es constituiran els ajuntaments i el dia 15, dilluns, els nous responsables hauran d'equilibrar el programa amb la realitat. A alguns els serà fàcil, altres els costarà més. Tot dependrà del realistes o no que siguin cada un...

I seguim reflexionat. Una última reflexió: VOTEU 

La Pepita, l'Emilia la residència Verge del Remei

Divendres a la tarda vam visitar la Residència Verge del Remei, érem la gent que formem part del patronat i vam fer la tradicional visita dels vols de Nadal.

 Jo sóc patró des d'abans de ser regidor, és a dir des d'abans del 2003. No recordo l'any exacte però segurament era l'any 2001 més o menys.

Em van proposar com a patró per la meva vinculació amb la Creu Roja i coneixements de les entitats de voluntariat i socials. Per tant porto molts anys vinculat al patronat. I tinc l'honor de seguir sent patró i a més actualment Tresorer del Patronat.

Però la relació amb la Residència encara ve de més lluny, de quant es deia "Obra de Maria". Gairebé cada dia hi passava un o dos cops per portar un avi o avia a visita, alguna urgència, algun suport quant l'ascensor no funcionava, etc. Era l'època que estava al transport sanitari de la Creu Roja.

Molts avis i moltes àvies vaig conèixer durant aquells anys. Tots i totes molt agraïts. La fèiem petar durant el viatge, mentre esperàvem la vista, al arribar a la residència. I això ens enriquia i més quant gairebé tots els que estàvem a les ambulàncies érem molt joves. Malauradament molts ja no hi són, el fet biològic és imparable...

Pessebre da la Residència Verge del Remei

Divendres però vaig parlar amb la Pepita i l'Emila. Les havia portat forces vegades amunt i avall, a l'Emilia primer amb el seu home. Totes dues se'n recorden força i per sort encara em reconeixen. Va ser un moment molt agradable tornar a parlar amb elles. Recordar quant de temps fa i que això el temps inexorablement va avançant...

I es bo que la gent s'acosti de tant en tant a la residència i conversi amb els residents. Alguns surten poc i si no poden anar al món de tant en tant agraeixen que el món vagi a ells.

Al marxar amb la Directora li vaig dir que per mi la residència és part meva emocionalment i que evidentment seguiré de Patró.

Bones festes gent de la Residència, bones festes les treballadores i treballadors i sobre tot gràcies per la professionalitat però sobre per la humanitat en que desenvolupeu la feina i l'efecte que teniu vers els avis i àvies.