El Vent

El vent a voltes se’n du la boira, aclareix l’ambien, ens refresca a l’estiu i avui malauradament s’ha endut moltes vides. Pla ja deia que en el nostre país ni la pluja sap ploure:

Al meu país la pluja no sap ploure:

o plou poc o plou massa;

si plou poc és la sequera,

si plou massa és la catàstrofe.

Qui portarà la pluja a escola?

Qui li dirà com s’ha de ploure?

Al meu país la pluja no sap ploure

(Josep Pla)

Avui el vent no ha bufat bé. Ha tenyit el país de tragèdia. Quant vides joves queden segades de cop no saps que dir, no trobes respostes. Perquè no hi són. La tragèdia bé de cop i moltes vegades el cúmul de circumstàncies fa que sigui inevitable.

Quant un te fills aquests fets crec que t’afecten més. Creus, només creus, que saps com es troben aquestes pares i familiars. Dic només creus perquè la situació és tan impensable que no podem ni imaginar-nos com ens sentiríem.

Som febles davant la força de la natura. Construïm refugis que a vegades es tornen trampes.

El condol i una abraçada a les famílies, les dels nens i les de les altres víctimes, que caldrà que tinguin tot el suport necessari per afrontar aquest tràngol.

VOLUNTARI OBAMA

El dia abans de ser investit President dels Estats Units el President electe ha fet una jornada com a voluntari. Avui és un fet simbòlic, fins i tot algú pensarà que és un fet propagandístic. Jo crec però que te un gran simbolisme pel futur. Ja durant la campanya ha parlat molt sobre el voluntariat i la responsabilitat social.
És temps de superar el concepte que el “pare” estat ens ho ha de solucionar tot. Una societat que espera això està condemnada al fracàs. Cal motivar i facilitar des de l’administració que la gent dediqui part del seu temps a la societat. Catalunya sempre ha estat un país on la societat civil ha impulsat els canvis, el progrés, etc. No vol dir que els politics dimiteixin(dimitim) de les seves responsabilitats. És tracta de trobar l’equilibri entre l’acció administrativa i l’impuls social.
Ara en temps de crisis hem de recuperar aquest esperit. Cal per això mecanismes de reconeixement. A Amèrica per exemple una persona que fa de voluntari te un reconeixement en forma de prestigi, en forma d’aspectes que li compten en la seva vida.
En el nostre país això és lluny. A vegades fins i tot passa al contrari i només reben critiques.

Cal dons fixar-se en els aspectes positius d’aquesta societat Americana, que si bé no és perfecte, podem aprendre algunes coses que per la seva política internacional, a vegades errònia i prepotent, queden amagades. I potser no cal mirar tant lluny, com ja he dit Catalunya ha tingut una gran tradició, només hem de rebuscar a les golfes de la Història i actualitzar-ho.

A participar doncs...

Nit de Naps i Cols

A Arenys de Munt hi ha una tradició, que els veïns del barri de Mar també fan.
L'inici està en que els nois penjaven un NAP amb una poesia picant a les noies solteres que ja es preveia que quedarien com es deia a l'època per "vestir sants". Poc a poc va evolucionar i ara els nois pengen el Nap i la Poesia picant a les noies que els agrada o a la seva xicota. Amb el temps les noies s'han incorporat a la festa i pengen una col i la poesia igual que els nois.

També amb el temps s'ha anat convertint en una nit que s'aprofita per fer sàtira, sobretot contra els Polítics, del govern també principalment.(penso que per no discriminar els de l'oposició també haurien de tenir la seva part de sàtira. Ja, ja.)

Malauradament durant alguns anys també grups d'incívics i d'incíviques han aprofitat per fer bretolades i malmetre el mobiliari públic i bens privats. Sembla que això ha anat a la baixa, esperem que aquesta nit de NAPS I COLS 2009 es centri en la tradició i en la sàtira.

I que el concert organitzat pels joves i la regidoria a l'Escorxador sigui un éxit.

A mi l'any passat em van penjar una Col. Veieu l'enllaç:
http://alfonsmolons.bloc.cat/post/6973/206972

Bons Reis a tothom i bona nit de NAPS I COLS

Bones Festes i Bon any 2009 pels petits i per reflexionar els grans

Sóc un petarrell

Sóc petarrell

però aviat

també seré vell,

a l'àvia vaig preguntar,

i em va dir:

que ahir ella era aquí,

i que demà jo seré allà.

No sé ben bé què haig de fer

feliç any us diré

i quan aprendré d'estar aquí dalt,

ja no hi vindré.

Tan se val!

Núria Franquesa i Niubó

Bones Festes i Bon any 2009

Encara que sigui amb retard us publico de nou els poemes de l'any passat que em van agradar molt, principalment el dels petits. I tot per desitjar-vos unes bones festes i un bon any 2009.

Cançó de Nadal
Sau (Carles Sabater / Pep Sala)

Quan la pluja fa remor de tren,
Quan la gent s'afanya pel carrer,
Quan s'encén un llum,
Sempre es fa més gran la tristesa.

Vaig pintant somriures de paper,
Sospesant el temps entre les mans.
L'aire s'ha enfosquit
I la nova nit passa de pressa.

I l'hivern que ja ha arribat,
Em porta vora el foc
El pensament d'altres temps millors.

I els carrers engalanats
Amb les llums de colors,
Et fan sorgir
Entre els meus records
De Nadal.

Estirat sobre un jardí de neu
Faig dormir les mans dins de l'abric.
Miro cap al cel,
I et veig tremolar com un estel.

Tirem pedres a tots els fanals,
Caminant amb el pas imprecís,
Volem veure si hi ha,
Darrera el núvol gris,
La nostra estrella.

I l'hivern que ja ha arribat,
Em porta vora el foc
El pensament d'altres temps millors.

I els carrers engalanats
Amb les llums de colors,
Et fan sorgir
Entre els meus records
De Nadal.

Tants desitjos de prosperitat.
La tendresa es fa provisional.
Tan de bo tot això fos real,
I es quedés aquí, molt més enllà
De Nadal.

FULLES

La tardor imparable omple el poble de fulles. Les fulles de plataner són grans i fan veritables estores a la riera i a les places. Hi ha gent que vol que s'esporguin els arbres molt de pressa per evitar-ho. Segur que cal???
Les fulles, només les fulles, no vol dir tenir el carrer brut. La dinàmica natural normal de la tardor ho porta. Avui a la nit estava al pati després de treure la brossa orgànica amb una riera en silenci un vent suau ha fet caure un munt de fulles. La fressa del vent amb les branques i les fulles i la remor de les mateixes al caure és una música que no sempre es pot sentir i que cal valorar el poder-ho fer al mig del poble.
Recordo de petit a la plaça Catalunya després de Sant Martí quant els autos de xoc marxaven després de la festa major s'hi apilaven moltes fulles. Jugàvem amagant-nos enmig de les fulles, fent-les voleiar....
També les piles que la gent convertia en petites fogueres en alguns racons i carrers per anar netejant. Hi havia implicació, no esperaven que se'ls fes. No es pot esperar que l'administració hi cobreixi tot. Encara hi ha gent, dones sobre tot, que fan la neteja del tros del davant de casa seva, és una tasca que cal reconeixer doncs queda normalment amagada.

Potser la crisis ens farà reflexionar a tothom i ressituarem la nostre societat i la nostra participació. El que és segur que passi el que passi i sigui quina sigui la conjuntura econòmica l'administració té i tindrà uns límits.

GRAFITIS I REFLEXIONS DE JOVENTUT

Aquest cap de setmana s'ha fet un taller de Grafitis organitzat pel casal de Joves l'Escorxador. On hi havia els grafitis antics d'altres ocasions, a la rira(riera i penya)es va pintar la llarga paret de color blau i sobre aquest fons els motius aquatics han anat apareixent.
Segur, com tot, que no agradarà a tohom però s'havia de veure amb quin interès i tècnica aquest joves guiats pel tallerista anaven desenvolupant la seva obra.
Les accions amb jovent sempres solen aixecar polèmica. Els joves han de trencar esquemes i si els donem les eines els poden trencar en positiu. Solen comprometre's més del que creiem. Ara venen temps de crisis i ja he sentit masses vegades que caldrà retallar segons quines activitats de festes, joventut, cultura... Estic d'acord caldrà retallar el que faci falta però des d'una programació i priorització i no des de la prespectiva que la despesa en algunes regidories és "malgastar".
Austeritat? Si però no ara si no sempre en la despesa pública. I canviar el xip que la despesa en joventut no és prioritària. El jovent serà qui ens agafarà el relleu i com el pensem implicar si no li donem recursos? Les preguntes serien interminables.
Felicitats als organitzadors i ànims.