Solidaritat, Donació, Voluntaris, Pep, Ramona, Paulí, Josep... i un gran etc

Dia a dia a Arenys de Munt, a Catalunya, al Món es produeixen actes de solidaritat. Moltes vegades dins les entitats, dins d'un hospital donant sang, fent l'acció en un banc d'aliments, dins un domicili, a les platges, als actes, organitzant... La llista seria interminable. 

Cal però de tant en tant poder-ne parlar. En uns moments difícils socioeconòmicament i políticament aquests fets quotidians i importants poden quedar amagats. I el reconeixement és important, no perquè qui fa l'acció solidària l'esperi si no per esperonar-los a seguir i motivar a d'altres a afegir-s'hi.

Durant dons anys seguits dos Arenyencs han estat reconeguts pel
Banc de Sang i Teixits per la seva trajetòria. L'any passat en Josep Ramos i enguany en Paulí Cruañas. Tots dos per la seva constància durant molts anys de donació.

Al costat atenta a tot i qui és l'anima del Banc de Sang a Arenys de Munt des de fa molts anys: La Ramona Planas. Ella sempre al costat dels donants, cercant accions, material, preparant el local i un llarg etc.



I tenim les entitats que fent un joc de paraules podem dir que a Arenys de Munt en tenim un "MUNT". Moltes, diverses i actives. I recentment podem destacar a Voluntaris per Arenys de Munt per la inauguració del seu nou local.  Tinc l'honor de ser dels socis fundadors i ser el Secretari de la Junta Directiva.
Voluntaris per Arenys de Munt va néixer per fer xarxa amb les altres entitats, per donar suport no per ocupar l'espai de ningú si no per ocupar l'espai que ningú ocupa. Durant els anys de vida de l'entitat ho ha demostrat sobre tot amb les setmanes solidàries que a banda de cercar recursos serveix per conscienciar.

 Molts són els voluntaris i voluntàries que fan tasca però sempre hi ha d'haver un líder. I a voluntaris per Arenys de Munt aquest és el meu bon amic Pep Juvanteny. Incansable treballador i smpre pensant quina de nova pot fer l'entitat per créxer. I al costat hi te la Ramona i molta gent que estant fent que dia a dia l'entitat créixi.

I acabo reafirmant que a Arenys de Munt tenim un gran tresor que són les entitats i la seva gent.
Últimament alguna cosa no hem fet bé vers les entitats i tots hem de pensar com podem redreçar aquest fet. Des de la humilitat  de pensar que tot és millorable i que un es pot equivocar al innovar.

No puc acabar sense agrair a tota la gent que dia a dia fan possible que les entitats tirin endavant i amb això tinguem un Arenys de Munt millor, més just i de retruc un país millor.

Capvespre des del far

Avui estreno aplicació i des de la tranquil·litat del banc del costat del far escric aquest post.
Les TIC ens permeten això, des d' un lloc tranquil que avui fa una especial olor a pi pots comunicar a la xarxa aquesta sensació de pau enmig la natura.
Bé en rovelló opina que cal que ens posem de nou en marxa...

La llengua no te ossos però en trenca de molt grossos!

La llengua no te ossos però en trenca de molt grossos. Aquesta dita l'havia sentit dir a la meva mare i crec que segueix molt vigent. Però potser amb unes conseqüències augmentades amb les noves tecnologies i les xarxes socials.

Amb les xarxes socials la difusió d'una informació, sigui verídica o no, és molt més ràpida.

Potser haurem d'actualitzar les dites: Un twitt és petit però pots acabar ferit, o potser molt mal parit. Pel Facebook et felicitaran i també et destrossaran. Pel whats t'informaran però potser t'esbroncaran...

Des de la facilitat d'un correu electrònic o un apunt a les xarxes sovint es difonen missatges amb informacions sense contrastar i amb l'afegit que alguns mitjans de comunicació se'n fan ressò. Recordem l'episodi de la Consellera de Benestar on algú va enviar a un diari una foto d'una banyera dient que era pel seu despatx, quant la banyera era per una exposició d'elements adaptats per gent gran, disminuïts, etc.

Abans quant es feia una carta o escrit com que s'havia de portar en ma o enviar a correus a vegades quedava temps per la reflexió. Ara surt al moment i a vegades passa això. El típic fer safareig doncs agafa una dimensió d'Àgora global.

El més preocupant de tot plegat és que a vegades el rastre de la informació queda a la xarxa i esborrar-ho és una missió si no impossible sí molt difícil.

Te la contrapartida  molt positiva de les relacions, la proximitat amb institucions(Polítiques, ong, etc.) de difusió d'accions, campanyes solidàries, de suport i un llarg etc.

Cal doncs aprendre a utilitzar-ho. Com tot les xarxes i les noves tecnologies són una eina. Depèn de cada un saber-les utilitzar. Un martell serveix per clavar un clau i si l'utilitzem malament podem ferir a una persona...

Un Hola i un Adéu al Mediterrani

L'atzar ha volgut que quant el dia ARA Balears sortia per primer cop al carrer ens digués adéu Georges Moustaki. Potser d'entrada pot semblar que no hi hagi cap relació però potser si que la té.

Tots dos tenen el mediterrani com a punt central. Les Balears, el mar, les cançons, aquestes relacions dels pobles de les ribes d'aquest mar que ell amb la cançó Méditerranéen tan bé va expressar.

Vaig descobrir Moustaki precisament a través de la cançó Mediterranéen cantada per ell i la Maria del Mar Bonet. Una versió poc coneguda però que em va agradar molt. Recentment la Marina Rossell ha versionat un munt de cançons seves en un magnific CD.

El Diari ARA ha emprés una valenta i necessària aventura a les Balears a través del mediterrani que segur reforçarà lligams i que presentarà la realitat de les Balears en la seva llengua pròpia.

Un descansi en Pau per Moustaki i unes gràcies per les seves cançons i una llarga vida per l'Ara Balears.

Un Tros De Formatge, Gazta Zati Bat

Divendres, 15 de febrer, al vespre vaig tenir la gran sort de poder assistir a l'estrena a Catalunya del documental "Un Tros De Formatge-Gasta Zati Bat" realment emocionant i molt recomanable. Cinemes Girona horaris Tros De Formatge

Un documental que relata i viu en directe el procés que ha fet Nacions del Món des del dia que surt una idea al poble d'Idiazabal fruit d'un viatge d'una parella del poble a Escocia.

El més emocionant és que un poble que no sabia caminar junts troba un punt d'acord per avançar i per col·laborar en que el procés de pau Basc tiri endavant: EL DRET A DECIDIR el DRET A L'AUTODETERMINACIÓ.

I a través dels esports rurals, viatges a Escocia, en fer accions per recaptar diners fan la demanda de que ells volen decidir que el tros de formatge de la terra que és el seu país decideixi si que vol ser.

 Van ser presents a l'estrena Jordi Ambròs (director del programa de TV3 “El documental”), Jon Maia (director de la pel·lícula) i  Angel Oiarbide (membre de Nazioen Mundua)

Quant vas veient el documental he anat recordant com va començar a Arenys de Munt el tema de la Consulta del 13 de setembre del 2009. Recordo en la primera conversa amb en Josep Manel Ximenis a la plaça mentre ell recollia signatures per la ILP que vam comentar que calia fer alguna cosa tots junts, que era important que CiU hi fos. Jo li vaig dir que compartia aquesta visió i que hi seriem. I que hi havia de ser tothom, partits, societat civil, entitats, etc.
A la primera reunió que només érem tres, dos de CUP i jo de CDC vam tornar-ho a parlar.

Amb l'Angel Oiarbide

Hi ha un moment al documental que l'Angel Oiarbide(protagonista del documental i membre de Nacions del Món)  fa una trobada amb un amic que havien compartit la tasca de regidors però que estaven a dos bàndols, un de l'esquerra Abertzale i l'altre al nacionalisme Basc. Aquesta escena doncs em va fer reviure aquells primers moments de la consulta. I que ens ha de recordar que amb un punt d'acord tant important com el DRET A DECIDIR avançant junts ningú podrà aturar el procés que Catalunya ha endegat i que el País Basc ha de poder fer també. 

El camí, els camins, han començat. Seran complicats, amb pals a les rodes, guerra bruta i un llarg etc. però el que em fa sentir que això no pararà, a banda de l'actitud del President Mas i del Parlament,  és que hi ha molta gent empenyent hi ha una gran part de la societat Catalana al darrera. Com es diu en el documental l'autodeterminació és molt important per deixar-ho sols en mans dels polítics. Els polítics cal que hi siguem però sense un gran movien social al darrera no arribaríem enlloc. 

Per tant tots des del nostre lloc anem fent petits passos cap a la Llibertat fins arribar-hi. 

Gràcies a tots els que heu fet possible el documental i el moviment Nacions del Món. FELICITATS i molta sort!!!

Catalunya Terra d'Ateneus, Centenari del Centre Moral

El dissabte dia 9 de febrer, ara fa una setmana, es va inaugurar l'exposició Catalunya terra d'Ateneus on es fa un repàs de com va sorgir aquest moviment, les activitats que s'hi fan, etc.

L'exposició a banda de les explicacions i les fotografies incorpora diversos materials com poden ser entrades, fitxes de cinema, espais audiovisuals però el que em va cridar força l'atenció va ser el fotomuntatge que simula un cafè d'un ateneu i que amb les taules i cadires de veritat tens la sensació
 real que estàs allà.


 L'exposició també te un espai per l'Ateneu amfitrió i en el nostre cas el Centenari Centre Moral.

Un bon espai per un petit tast de la molta i molta feina, activitat, accions, etc. que la gent del Centre fa i de la que s'ha fet en aquests CENT ANYS!!!

Per tant moltes felicitats a tothom que ho ha fet possible.

ASPRONIS, innovació per avançar

El passat divendres es va inaugurar el centre de recuperacions "El Vilar" a Palafolls un centre de reciclatge de paper i cartró depenent de l'entitat Aspronis i de Tirgi. 

Un centre per a persones discapacitades que cerca la reinserció i l'autonomia personal

Aspronis està obrint noves activitats per aconseguir que aquestes persones puguin tenir un espai de treball i es sentint part activa de la societat. 

En Paraules del seu Gerent, Francesc Durà, es van cercant activitats que s'adaptin a les persones a les que Aspronis es dirigeix i no al revés com solen fer les empreses convencionals.

L'Alcalde de Palafolls va destacar la bona notícia que és que en els moments que estem s'obrin noves activitats i més en un colectiu com aquest on és més necessari per molts aspectes la creació d'ocupació.

A Palafolls també s'han obert diversos outlets on hi treballen també persones amb discapacitat.

 El centre va ser inaugurat pel President de la Generalitat Artur Mas que va destacar que Catalunya te un nombre molt important de centres de treball per a persones amb discapacitat i que això malgrat el suport dels governs de la Generalitat és merit de la societat civil que a través de les associacions com Aspronis, que fa 45 anys, tiren endavant aquestes iniciatives amb molt d'esforç i compromís.

Va dir també que la setmana que es cloïa el divendres dia 8 de febrer havia començat amb la bona notícia de la Nissan i ara aquesta obertura del centre de treball.

El President Mas també va ressaltar que aquests aspectes positius també són part del país i que cal explicar-los per no tenir la sensació que tot és negatiu.

Jo vaig tenir la sort de poder fer una visita a les moltes accions que Aspronis fa de la ma d'en Francesc i la Miriam. Veus les ganes i esforç que hi posen amb tota la gent del patronat, treballadors/ores etc.
Aquí hi trobareu més informació: Visita a Aspronis

Només em queda afegir que cal agrair l'esforç i la implicació de la gent d'Aspronis per la gran tasca que fan i que malgrat les dificultats tiren endavant i cal donar-los tot el suport possible.

Sopar amb els Voluntaris per Arenys de Munt

 Un any més al inici d'any els Voluntaris per Arenys de Munt hem fet el sopar d'any nou. Amb aquest sopar ens volem agrair la tasca que hem fet i animar per la que hem de fer en el nou any.

El President, Josep Juvanteny, autentica anima de l'entitat ens va dir que el 2012 havia estat un bon any i que si per nosaltres era un bon any havia estat un bon any per la gent que rep la nostra acció. Que si l'any 2013 ens va igual ja en tenim prou. Que està content doncs l'entitat ha crescut amb socis i voluntaris i això ens porta ser optimistes vers la continuïtat de la nostra entitat.



La Ramona Planas, Vicepresidenta, ens va llegir com sempre un poema i dir unes paraules d'agraïment cap a tothom. La Ramona també és una gran persona que tant amb els voluntaris com amb el Banc de Sang  fa una feina immillorable.
L'Assumpció amb la botiga de segona ma, en Toni a Protecció Civil, en Joan a... l'altre a una altra activitat i un llarg etc. Gràcies a tots i totes

I per acabar el president com cada any ens va preparar una sorpresa. Un tortell amb uns escuradents a cada tall que tenia un numero per un premi.
Un joc divertit que va posar un final divertit al sopar que més que el menjar el que va ser bo va ser la conversa, compartir, noves idees i energies renovades al servei d'Arenys de Munt i la seva gent.

Fins l'any que ve i bona feina durant el 2013

Una Mirada des del Far

  Inicio una nova etapa del bloc, després d'un temps aturat reemprenc amb una imatge i títol renovat. Les xarxes socials, principalment Twitter, donen opció en el moment d'explicar i expressar pensaments però a vegades cal allargar-se una mica més que 140 caràcters. 

El títol "Una Mirada des del Far" està inspirat amb el Far de Can Jalpí d'Arenys de Munt. Un far al mig del bosc que hi ha darrere el castell i que no guia cap vaixell però està al mig d'un paratge molt bonic. En una entrada al instagram vaig posar un far que no guia vaixells però si somnis...

Un Far amagat que indueix a pensar i que com tot far pot guiar. Un Far que albira a prop el monument a la independència situat al mateix parc de Can Jalpí. Una independència que Catalunya també albira en aquests moments més a prop que mai.

  Un paratge que també te un Roure de Gernika, fill del arbre que hi ha a la Casa de Juntes de Gernika. Quant es va inaugurar l'acondicionament i la plaça pública que porta el nom de "Plaça de l'Arbre de Gernika" va venir el que era el President del Parlament Basc

 El Roure el  va portar i fer plantar  la dona del Sr. August Borràs de Jalpí que era Basca i així es sentia a prop del poble Basc.

El Far, la transformació en castell i el llac el va fer construir el Sr. August Borràs de Jalpí. EL Far i el Llac donada la seva afició als temes mariners. 

Els Jalpí eren els Batlles naturals d'Arenys.


Com veieu hi ha moltes raons per passejar pel parc i segur que ens donarà molta inspiració....

 

Una Mirada des del Far vol ser això una mirada sobre diferents aspectes dels àmbits que conec, que m'agraden o que em motiven a escriure alguna cosa.   La política, les ONG, la tecnologia, les xarxes socials, el que passa al poble, la responsabilitat social, la responsabilitat col·lectiva, la solidaritat, etc.

Començo doncs aquesta nova etapa esperant sigui interessant i sempre des del respecte debatre i contrastar idees. 

 Bon diumenge.