Aquest dissabte dia 12 de juny s’ha celebrat a Arenys de Munt una Marató de donació de sang. En total es van fer 119 donacions.
Arenys de Munt te un alt índex de donació per habitant. El més alt del Maresme l’any 2009.
Per mi parlar del Banc de Sang em venen records de molt jove. Un record amb una olor a cafè de fons al local on hi havia hagut el Banc de Biscaia i ara hi ha la farmàcia. El Sr. Mias ens cedia el local per poder fer la campanya de donació de sang. L’olor a cafè és perquè s’obsequiava als donants amb un petit refrigeri amb un cafè. Després les normes van canviar i el refrigeri va seguir però sembla que el cafè no anava prou bé i es va eliminar. Jo no tenia encara l’edat per donar i esperava el moment per fer-ho. De seguida que vaig poder ho vaig fer. L’última campanya del 1988 ho hauria pogut fer però un encostipat em va fer esperar fins l’any 1989 a estrenar-me com a donant tot just fets els 18 anys. Moltes han estat les donacions i moltes les campanyes on he pogut col·laborar. Em sembla que ja supero les 50 donacions. Però el que més orgullós em sento no és del numero, és el haver pogut col·laborar amb el banc de sang a sensibilitzar i promocionar la donació de sang. I poder-ho fer al costat de l’autèntica ànima del banc de sang a Arenys de Munt: La Ramona Planas i un treballador incansable com en Pep Juvanteny. Hi ha més gent es clar però ells dos són uns autèntics motors.
L’acte d’inauguració va comptar amb l’Alcalde d’Arenys de Munt, Sr. Carles Mora, Jo com a Tinent d’Alcalde de Participació, Solidaritat i Cooperació, les regidores Maribel Mozas i Golly Recotoret, el Dr. LLuís Puig, Director de la Divisió de la Sang del Banc de Sang i Teixits.El Sr. Evarist March, President de l'Associació de donants de Sang del Maresme. Sr. David Elvira, Director General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Ramona Planas: Delegada del Banc de Sang i Teixits a Arenys de Munt. - Gal.la Cortel: Cap de Promoció del Banc de Sang i Teixits, Silvia Delgado: Tècnic de Promoció del Maresme. Banc de Sang i Texits.
L’acte va ser presentat per l’actor arenyenc Joan Serrat, en Toni Cantallops va recitar una poesia feta expressament per la marató, l’actor Jordi Cadellans, que és en Lluís de la Riera i està també vinculat a Arenys de Munt, gent de Donaviva, de Voluntaris per Arenys de Munt, etc.
Diverses actuacions, comerços i establiments que han donat obsequis, entitats que han colaborat, etc.
En definitiva un acte de tot el poble. En una any important en que Barcelona el dia 14 de juny és la seu mundial de la celebració del dia Ineternacional de la donació de sang.
Gràcies a tothom que heu fet possible aquesta nova i gran Marató de donació de Sang.
Aquest dissabte dia 12 de juny s’ha celebrat a Arenys de Munt una Marató de donació de sang. En total es van fer 119 donacions.
Arenys de Munt te un alt índex de donació per habitant. El més alt del Maresme l’any 2009.
Per mi parlar del Banc de Sang em venen records de molt jove. Un record amb una olor a cafè de fons al local on hi havia hagut el Banc de Biscaia i ara hi ha la farmàcia. El Sr. Mias ens cedia el local per poder fer la campanya de donació de sang. L’olor a cafè és perquè s’obsequiava als donants amb un petit refrigeri amb un cafè. Després les normes van canviar i el refrigeri va seguir però sembla que el cafè no anava prou bé i es va eliminar. Jo no tenia encara l’edat per donar i esperava el moment per fer-ho. De seguida que vaig poder ho vaig fer. L’última campanya del 1988 ho hauria pogut fer però un encostipat em va fer esperar fins l’any 1989 a estrenar-me com a donant tot just fets els 18 anys. Moltes han estat les donacions i moltes les campanyes on he pogut col·laborar. Em sembla que ja supero les 50 donacions. Però el que més orgullós em sento no és del numero, és el haver pogut col·laborar amb el banc de sang a sensibilitzar i promocionar la donació de sang. I poder-ho fer al costat de l’autèntica ànima del banc de sang a Arenys de Munt: La Ramona Planas i un treballador incansable com en Pep Juvanteny. Hi ha més gent, es clar, però ells dos són uns autèntics motors.
L’acte d’inauguració va comptar amb l’Alcalde d’Arenys de Munt, Sr. Carles Mora, Jo com a Tinent d’Alcalde de Participació, Solidaritat i Cooperació, les regidores Maribel Mozas i Golly Recotoret, el Dr. LLuís Puig, Director de la Divisió de la Sang del Banc de Sang i Teixits.El Sr. Evarist March, President de l'Associació de donants de Sang del Maresme. Sr. David Elvira, Director General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Ramona Planas: Delegada del Banc de Sang i Teixits a Arenys de Munt. - Gal.la Cortel: Cap de Promoció del Banc de Sang i Teixits, Silvia Delgado: Tècnic de Promoció del Maresme. Banc de Sang i Texits.
L’acte va ser presentat per l’actor arenyenc Joan Serrat, en Toni Cantallops va recitar una poesia feta expressament per la marató, l’actor Jordi Cadellans, que és en Lluís de la Riera i està també vinculat a Arenys de Munt, gent de Donaviva, de Voluntaris per Arenys de Munt, etc.
Diverses actuacions, comerços i establiments que han donat obsequis, entitats que han colaborat, etc.
En definitiva un acte de tot el poble. En una any important en que Barcelona el dia 14 de juny és la seu mundial de la celebració del dia Internacional de la donació de sang.
Gràcies a tothom que heu fet possible aquesta nova i gran Marató de donació de Sang.
Enllaç: http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05/educar_es_frustrar_99978.php He llegit aquest article a l'Avui d'ahir disabte de Josep Maria Solé i Sabaté(Historiador). Molt bona reflexió. A vegades segons en quines situacions d'incivisme, de demandes sobredimensionades, d'individiualisme entre d'altres sovint expresso que aquesta societat està condemnada al fracàs si no posem limits i ens comencem a mentalitzar que a més de drets tenim deures. Els pobles, ciutats i la societat en general no avançaran sense la implicació i la participació del gran gruix de persones que els conformen.
Vivim temps de crisi, de desafecció, de manca de valors i la solució màgica no existeix però tinc clar que cal cercar-la i que no si arribarà sense unes politiques clares i valentes en aquest sentit.
Properament a Arenys de Munt serà aprovat en un ple el pla de civisme i s'està ja treballant amb l'ordenança de civisme. Sensibilització i normativa. Un equilibri necessari.
Aquest diumenge dia 23 es va fer una nova edició de la festa del comerç just. Una festa que vol sensibilitzar sobre el fet que els productors de matèries primeres han de rebre un preu just per produir aquesta matèria. Per alguns països això és un fre al seu desenvolupament i per tant segueixen depenent de la cooperació internacional.
Voluntaris per Arenys de Munt i Donaviva ja fa uns anys que organitzen junt amb la regidoria de Solidaritat i Cooperació aquesta festa a Arenys de Munt. Una feina més d'aquestes dues institucions que tenen una gran activitat en el nostre poble.
Arenys de Munt te unes entitats molt actives que permeten que el poble avanci, que moltes persones que necessiten suport el tinguin, que hi hagi activitat i vida social, etc.
Un diumenge complert: La festa del Comerç Just, La inauguració de la Plaça de la Creu Roja, trobada de cotxes clàssics, dinar a l'eixample.... Aquests últims organitzats per la Breda de l'Eixample.
Un poble viu que avança i que vol superar aquests moments difícils estan al costat dels que més ho necessiten.
Aquest diumenge dia 23 de maig es va inaugurar la plaça de la Creu Roja i la nova ubicació del monument al seu fundador, Henry Dunant. Aquest ciutadà Suís que un dia després de presenciar una batalla a la ciutat Italiana de Solferino va escriure un llibre. Amb una idea final, agosarada, de crear una organització mundial, neutral, per alleujar el sofriment als ferits de guerra fossin el bàndol que fossin. Més tard la Creu Roja ha esdevingut un símbol de solidaritat i ajut arreu del món. L'any 1978 inicià el seu camí primer una delegació de la Creu Roja i després ja una Assemblea Local l'any 1979. Un llarg camí on molts arenyencs i arenyenques han desenvolupat la seva tasca i on també molts d'ells han rebut el seu suport. Anomenar a tota la gent és difícil, sempre ens podem deixar algú per tant jo dono les gràcies a tots els que en algun moment donat han colaborat, colaboren o colaboraran amb la Creu Roja però hi ha un nom que no em vull deixar d'anomenar com a símbol de la resta i és el de la Ramona Planas que ha estat sempre una ànima de la Creu Roja i del Banc de Sang. A vegades a l'ombra, en un lloc discret però sempre sent-hi.
L'acte va comptar amb la presècia del Sr, Alcalde, regidors i regidores de l'Ajuntament, del Síndic de la Vila, del President Autonòmic de Creu Roja, Sr. Josep Marquès, del President Provincial Sr. Josep Quitet, de la Presidenta Comarcal, Sra. Fanny Gallego, de membres de la Creu Roja, d'entitats, vilatans i vilatanes.
Transcric, ampliat i de memòria el discurs doncs portava unes notes però he improvisat:
BON DIA, Sr. Alcalde, Regidors i regidores, Sr. President Autonòmic de Creu Roja, Sr. President Provincial de Creu Roja, Sra. Presidenta Comarcal de Creu Roja, Vilatans i Vilatanes, BENVINGUTS A AQUEST SENZILL PERÒ MOLT EMOTIU I SIMBÒLIC ACTE.
Simbòlic i Emotiu acte. Per a mi doblement simbòlic i emotiu, fet que aniré desgranant.
Va dir, Sören KIERKEGAARD, que la vida només pot ser compresa mirant enrere però ha de ser viscuda mirant endavant.
I aquí es concentren en poc espai uns conceptes que ho refermen.
Començaré pel simbolisme de la nova urbanització d’aquesta entrada al poble. Una entrada que sempre semblava oblidada, que sempre semblava esperar que algun dia se la dignifiqués.
Amb les obres de la canalització de la riera es va començar a gestar el canvi. Un canvi que ha esdevingut molt positiu per aquest espai. Ara ja l’aigua passa per sota. Tenim una entrada amb aquest magnífic espai que rep als nostres vilatans i vilatanes i als nostres visitants d’una manera acollidora. Conjugant el vell i el nou. A l’extrem que toca el torrent d’en Puig hi ha plantats Alocs, la planta típica de la riera i Els alocs era la manera que es coneixia fa molt de temps aquesta zona. Zona que ja era fora poble.
Amb les obres de canalització i urbanització s’ha aconseguit una connectivitat dels dos cantons de la Rambla Riera i Penya. Dos cantons que històricament havien estat mal connectats i inaccessibles. Hem aconseguit espais de passeig, d’aparcament, amb mobiliari urbà, etc. En definitiva un espai agradable per compartir el passeig, per dinamitzar la vida social i comercial. Espai que junt amb la també nova urbanització de la Rambla Francesc Macià esdevé una Àgora moderna on la VIDA, en majuscules, arenyenca es desenvolupa.
Han estat tres llargs anys d’obres. Obres gestionades amb molt d’esforç per part de l’ajuntament amb un equip tècnic molt implicat i amb una coordinació transversal de diverses regidories que he tingut l’honor de poder encapçalar i coordinar com a tinent d’alcalde d’urbanisme.
El resultat ha estat altament satisfactori. Han estat moltes les molèsties i ara ja podem gaudir d’aquest esforç comú.
Per tant com deia al pricipi mirem enrere per compendre però seguim mirant endavant per gaudir de la feina feta i per seguir progressant.
Símbol i emoció també deia. I entrant en l’emoció és d’aquells moments que de tantes coses que voldria dir em pot passar que sembli que no dic res.
En aquest espai hi havia la seu de la Creu Roja. Hi vaig passar moltes hores acompanyat de molta altra gent, continuant el treball dels que em van precedir i en un moment donat passant el testimoni a d’altres que van venir. Alguns han marxat per sempre, alguns fins i tot penso que molt abans del que calia i em ve el cap en Jesús i en Pasqual entre d’altres, alguns ja no estan a Creu Roja però segur que se’n senten part encara, doncs qui ha format part de la Creu Roja sempre te un petit racó en el cor per aquesta institució.
La Creu Roja, al món i a Arenys de Munt, és símbol de solidaritat, jo diria que el símbol per excel·lència. Aquest monument al seu Fundador Henry Dunant simbolitza potser la voluntat de ser present a tot arreu de la Creu Roja i principalment on hi ha algú que necessita ajuda. A l’entrada del nostre poble ser acollits per aquest símbol de solidaritat i aquesta bandera símbol del nostre país, Catalunya és la millor manera d’arribar o marxar, per tornar, del nostre poble.
I aquí és on comença el fet emotiu doblement per a mi. Poder avui inaugurar el nou i digne emplaçament del monument, monument que vaig poder-ne tenir cura durant molts anys i que els que han treballat aquests últims anys amb mi a la regidoria saben que la meva obsessió era que el monument no es malmetés i que acabés tenint un bon emplaçament. Crec que ho hem aconseguit. I es doblement emotiu per això perquè s’ha aconseguit un bon emplaçament, per la meva vinculació durant anys a la Creu Roja, pel que havia pogut tenir cura d’aquest monument i perquè avui també donem nom a aquest espai com a plaça de la Creu Roja.
Passat i futur un altre cop. Vivim temps difícils, molt difícils, i entitats com la Creu Roja són ara més necessàries que mai. Potser des de l’administració pública no podem ajudar el que caldria a les entitats però no podem defugir de reconèixer el seu esforç amb actes com aquests. I amb aquest actes agafem forces i esperança cap al futur.
Gràcies a la Creu Roja per la vostra tasca i per acompanyar-nos avui amb aquesta alta representació institucional, gràcies a tothom que ha fet possible que avui puguem fer aquesta inauguració, gràcies als veïns, veïnes i comerciants que han suportat les obres amb molta paciència i esforç. Gràcies de veritat.
Per un tema que ara no ve al cas he hagut de fer servir un llistat d'adreces electròniques i m'ha vingut al cap la pregunta: les adreces electròniques haurien de poder-se estudiar des del punt de vista sociològic i/o psicològic?
Hi ha gent que posa el seu nom, ja sigui amb inicials, jugant amb el nom i cognoms, amb punts i guions alts i baixos. D'altres fan servir algun seudonim, malnom, sobrenom, nick i alguns també algunes coses indesxifrables. I també hi ha aquells que ja es veu que ni tan sols l'han triat doncs és d'una organització i sabent el nom i cognoms de les persones les podries esbrinar tu mateix.
La pregunta m'ha vingut al cap pensant que algunes adreces potser no es poden donar a tot arreu. Algun sobrenom estrany pot ser un bon indicador en un curriculum? Una adreça rebuscada pot donar bona impressió en els negocis? I si tens una adreça de sempre super divertida però ara la fas servir per promocionar-te ja sigui professionalment, socialment, etc.?
I això ho lligo amb el que ja s'anomena la netiqueta. Potser no tenim prou en compte amb els mitjans 2.0 segons quines correccions però cal estar alerta, sense obsesionar-se i necessitar llavors si un psicòleg.
Crec que el tema dona per un bon debat i gairebé un tractat.
Enguany els Gegants d'Arenys de Munt fan 25 anys i per tant la seva colla gegantera també. La primera reflexió personal és que ens fem grans doncs me'n recordo perfectament de l'arribada dels gegants, la Remei i en Martí, i fins i tot de les especulacions de quant arribarien, de com serien, etc. durant molt de temps.
Darrere 25 anys de la colla hi ha molta feina feta, molts quilometres fets, moltes dificultats superades, moments bons i moments dolents. I uns valors compartits: Treball en grup, estima per Arenys de Munt, per Catalunya i les seves tradicions. I la satisfacció d'haver dut el nom d'Arenys de Munt arreu.
Tot això es pot veure a l'exposició que la Colla Gegantera te a la sala d'exposicions municipal. A través dels records recollits en el munt de sortides fetes et fas una bona idea de la feina feta. Per això us animo a anar-la a veure-la i a donar-los suport. Realment s'ho mereixen.
Vaig tenir l'honor de poder estar a la inauguració de l'exposició i d'inaugurar-la com a Alcalde Accidental. No puc dir res més que gràcies per la feina feta i també per l'atenció rebuda.
Ànims i endavant almenys 25+25+25+25 etc. anys més.
El dilluns dia 8 de març de 2010 segurament serà recordat pels efectes del temporal de Neu, vent, fred, pluja, onatge, etc. I el conseqüent colapse del país, dels serveis i un llarg etc.
A Arenys de Munt les zones altes del municipi, Collsacreu principalment, ens han donat forces problemes per l'acumulació de neu i el tall de la carretera C-61 des de les 4 carreteres. Cap a Sant Iscle també s'ha tallat la carretera. L'autopista també s'ha tallat a partir de Calella en amunt, la nacional en algun punt. Això ha provocat que diversos veïns i veïnes no poguessin arribar al poble, pujar a les urbanitzacions, sortir de les mateixes per anar a buscar familiars, etc. Una part del poble s'ha quedat un munt d'hores sense llum i a les 23 seguien sense. Després els arbres que queien pel vent, pals de llum, fanals, tanques de les obres, entre d'altres elements.
Personal de la Policia, de la brigada, personal administratiu i regidors/ores han estat des de primera hora de la tarda gestionant tot això en un poble de més de 20 Km quadrats. La Tinent d'Alcade de Governació, Montse Carreras, jo com a 1r Tinent d'Alcalde, el regidor d'obres i serveis, Manel Lladó, i l'Alcalde ens hem concentrat a la seu de la policia per donar un cop de ma i coordinar l'emergència. La concentració ha estat espontània des de que s'ha vist que la situació anava empitjorant. Gestionar un poble també és això ser als llocs a vegades sense haver-hi d'estar per funció. Igual que el personal. Alguns s'han ofert a venir per atendre telèfons malgrat ja eren a casa seva i no els tocava treballar, d'altres han vingut per incorporar-se al dispositiu al veure les notícies i també comprovar que les comunicacions no funcionaven han vingut per si calia. Personal de Policia i Brigada han estat des des de les nou del matí fins ven entrada la nit a Collsacreu principalment intentant resoldre les principals incidències. Destacar també la tasca de Bombers, Mossos i els voluntaris de Protecció Civil d'Arenys de Munt.
Aquesta és la part positiva, la part que anima i et fa agafar forces per tirar endavant. No obstant tota moneda te dues cares i aquesta situació també te la seva CREU. Mentre agafàvem telèfons i intentàvem obtenir respostes he descobert que els municipis quedem una mica al marge de la informació ràpida tret del clàsic Fax que et diu, com avui, que això que et cau a sobre és una mega nevada... No hi ha una via ràpida de connexió amb la informació del departament d'interior, trànsit, serveis, etc. Avui dia que la tecnologia avança tant, que tots presumim de ser 2.0 no hi ha cap accés a un servei directe a través de la xarxa on els que gestionen les emergències vagin penjant les últimes novetats pels que estem a prop de la gent com els Ajuntaments i Policies Locals? Com pot ser que truquem a un lloc oficial(em reservo el lloc per respecte) i ens diguin que truquem al 012 o al 112? Com si fóssim un ciutadà/ana quant nosaltres em de donar repostes a aquests ciutadans/anes? O que truqui a ENDESA m'identifiqui com a Ajuntament i demani un numero directe per anar seguint el tall de llum d'Arenys de Munt i em diguin, molt amablement, que truqui com qualsevol altre client al 902? Com esperen els estaments superiors que poguem donar resposta als nostres vilatans i vilatanes que esperen que els hi donem? Hem tingut més informació via les xarxes socials que no directament d'administració a administració. Sort que al final Interior ha obert un canal al Twitter i alguna cosa anvem sabent. Es pot entendre que situacions excepcionals provoquin aquestes situacions no s'entén que no hi hagi una via directa pels ajuntaments i policies locals a la informació. Després es podrà valorar per qui pertoqui com s'ha gestionat la situació que malgrat els avisos potser no han estat prou explícits i sempre s'acaba dient que els municipis hem de pendre algunes decisions a les quals no tenim ni recursos i potser ni la potestat.
Cal una reflexió i no trigar a posar aquest servei a disposició dels Ajuntaments.
Avui a Arenys de Munt s'ha fet una xerrada sobre els emprenedors. Hi han intervingut el Gerent del Consell Comarcal del Maresme, Sr. Eladi Torres, i el President de la Confederació d'Autònoms, Sr. Salvador Duarte. Han fet una exposició molt bona de la situació actual de la crisi i de com afrontar-ho des dels emprenedors. El Sr. Eladi Torres ha explicat la situació econòmica del la Comarca del Maresme destacant que tenim un PIB baix però un nivell de vida bo. Que el maresme te un 16,2% d'atur, Arenys de Munt 14,78%. Que ha de canviar la manera de fer de l'administració, facilitant més els tràmits i la mateixa administració fent-se més eficient. El Sr. Salvador Duarte ha destacat que és la primera crisi que els autònoms baixen. Que el principal problema que tenen els emprenedors, i els autònoms en actiu, és el finançament. Que cal apuntar cap a productes amb valor afegit, amb la innovació i en el tracte personalitzat. Ha animat a la gent a fer-se emprenedors. Que amb l'estatut del treballador autònom, amb les ajudes del Institut Català de Finances, el tema del nou "subsidi" pels treballadors autònoms que podran cobrar aquesta ajuda. Per tant diu en Salvador Duarte que ara és més fàcil que mai fer-se autònom i que cal animar-se.
I jo reflexiono i penso que l'administració ens hem d'adaptar als nous temps per donar suport als emprenedors i no posar traves. Reduir tràmits, facilitat en els pagaments, complir terminis de pagaments, etc. Però des de l'administració local poc podem fer si des de les altres administracions superiors no ens canvien el marc legal.
Per mi parlar del Banc de Sang em venen records de molt jove. Un record amb una olor a cafè de fons al local on hi havia hagut el Banc de Biscaia i ara hi ha la farmàcia. El Sr. Mias ens cedia el local per poder fer la campanya de donació de sang. L’olor a cafè és perquè s’obsequiava als donants amb un petit refrigeri amb un cafè. Després les normes van canviar i el refrigeri va seguir però sembla que el cafè no anava prou bé i es va eliminar. Jo no tenia encara l’edat per donar i esperava el moment per fer-ho. De seguida que vaig poder ho vaig fer. L’última campanya del 1988 ho hauria pogut fer però un encostipat em va fer esperar fins l’any 1989 a estrenar-me com a donant tot just fets els 18 anys. Moltes han estat les donacions i moltes les campanyes on he pogut col·laborar. Em sembla que ja supero les 50 donacions. Però el que més orgullós em sento no és del numero, és el haver pogut col·laborar amb el banc de sang a sensibilitzar i promocionar la donació de sang. I poder-ho fer al costat de l’autèntica ànima del banc de sang a Arenys de Munt: La Ramona Planas i un treballador incansable com en Pep Juvanteny. Hi ha més gent es clar però ells dos són uns autèntics motors.
L’acte d’inauguració va comptar amb l’Alcalde d’Arenys de Munt, Sr. Carles Mora, Jo com a Tinent d’Alcalde de Participació, Solidaritat i Cooperació, les regidores Maribel Mozas i Golly Recotoret, el Dr. LLuís Puig, Director de la Divisió de la Sang del Banc de Sang i
L’acte va ser presentat per l’actor arenyenc Joan Serrat, en Toni Cantallops va recitar una poesia feta expressament per la marató, l’actor Jordi Cadellans, que és en Lluís de la Riera i està també vinculat a Arenys de Munt, gent de Donaviva, de Voluntaris per Arenys de Munt, etc.
Voluntaris per Arenys de Munt i Donaviva ja fa uns anys que organitzen junt amb la regidoria de Solidaritat i Cooperació aquesta festa a Arenys de Munt. Una feina més d'aquestes dues institucions que tenen una gran activitat en el nostre poble.
Aquest diumenge dia 23 de maig es va inaugurar la plaça de la Creu Roja i la nova ubicació del monument al seu fundador, Henry Dunant. Aquest ciutadà Suís que un dia després de presenciar una batalla a la ciutat Italiana de Solferino va escriure un llibre. Amb una idea final, agosarada, de crear una organització mundial, neutral, per alleujar el sofriment als ferits de guerra fossin el bàndol que fossin. Més tard la Creu Roja ha esdevingut un símbol de solidaritat i ajut arreu del món.
Per un tema que ara no ve al cas he hagut de fer servir un llistat d'adreces electròniques i m'ha vingut al cap la pregunta: les adreces electròniques haurien de poder-se estudiar des del punt de vista sociològic i/o psicològic?
