Sopar amb els Voluntaris per Arenys de Munt

 Un any més al inici d'any els Voluntaris per Arenys de Munt hem fet el sopar d'any nou. Amb aquest sopar ens volem agrair la tasca que hem fet i animar per la que hem de fer en el nou any.

El President, Josep Juvanteny, autentica anima de l'entitat ens va dir que el 2012 havia estat un bon any i que si per nosaltres era un bon any havia estat un bon any per la gent que rep la nostra acció. Que si l'any 2013 ens va igual ja en tenim prou. Que està content doncs l'entitat ha crescut amb socis i voluntaris i això ens porta ser optimistes vers la continuïtat de la nostra entitat.



La Ramona Planas, Vicepresidenta, ens va llegir com sempre un poema i dir unes paraules d'agraïment cap a tothom. La Ramona també és una gran persona que tant amb els voluntaris com amb el Banc de Sang  fa una feina immillorable.
L'Assumpció amb la botiga de segona ma, en Toni a Protecció Civil, en Joan a... l'altre a una altra activitat i un llarg etc. Gràcies a tots i totes

I per acabar el president com cada any ens va preparar una sorpresa. Un tortell amb uns escuradents a cada tall que tenia un numero per un premi.
Un joc divertit que va posar un final divertit al sopar que més que el menjar el que va ser bo va ser la conversa, compartir, noves idees i energies renovades al servei d'Arenys de Munt i la seva gent.

Fins l'any que ve i bona feina durant el 2013

Una Mirada des del Far

  Inicio una nova etapa del bloc, després d'un temps aturat reemprenc amb una imatge i títol renovat. Les xarxes socials, principalment Twitter, donen opció en el moment d'explicar i expressar pensaments però a vegades cal allargar-se una mica més que 140 caràcters. 

El títol "Una Mirada des del Far" està inspirat amb el Far de Can Jalpí d'Arenys de Munt. Un far al mig del bosc que hi ha darrere el castell i que no guia cap vaixell però està al mig d'un paratge molt bonic. En una entrada al instagram vaig posar un far que no guia vaixells però si somnis...

Un Far amagat que indueix a pensar i que com tot far pot guiar. Un Far que albira a prop el monument a la independència situat al mateix parc de Can Jalpí. Una independència que Catalunya també albira en aquests moments més a prop que mai.

  Un paratge que també te un Roure de Gernika, fill del arbre que hi ha a la Casa de Juntes de Gernika. Quant es va inaugurar l'acondicionament i la plaça pública que porta el nom de "Plaça de l'Arbre de Gernika" va venir el que era el President del Parlament Basc

 El Roure el  va portar i fer plantar  la dona del Sr. August Borràs de Jalpí que era Basca i així es sentia a prop del poble Basc.

El Far, la transformació en castell i el llac el va fer construir el Sr. August Borràs de Jalpí. EL Far i el Llac donada la seva afició als temes mariners. 

Els Jalpí eren els Batlles naturals d'Arenys.


Com veieu hi ha moltes raons per passejar pel parc i segur que ens donarà molta inspiració....

 

Una Mirada des del Far vol ser això una mirada sobre diferents aspectes dels àmbits que conec, que m'agraden o que em motiven a escriure alguna cosa.   La política, les ONG, la tecnologia, les xarxes socials, el que passa al poble, la responsabilitat social, la responsabilitat col·lectiva, la solidaritat, etc.

Començo doncs aquesta nova etapa esperant sigui interessant i sempre des del respecte debatre i contrastar idees. 

 Bon diumenge.

El que no cap al twitter i 100 anys no ni caben en 140caractes

Aquesta setmana he trobat un bon tema per poder començar de nou els escrits al bloc. Com dic hi ha coses que al twitter no hi caben malgrat hi escrigui força. I és un bon tema la celebració del 100 aniversari.

Aquest dimarts dia 10 d'abril la meva àvia Consol va fer 100 anys. Vam començar el dia felicitant-la, des de la Generalitat que li van donar la medalla centenària, des de l'Ajuntament donant-li una puntaire i un ram, la família, de l'esplai de jubilats i un llarg etc.

  la tarda vam anar al santuari de Lourdes a fer una bona celebració, més de 80 persones entre grans i petits. I allà ella va tornar a demostrar que està en bona forma. Va aguantar estoicament tota la sessió de fotos, amb els fills, amb els fiols i fioles, amb els nets i netes , amb els besnets i besnetes, amb la germana i cunyat i així anar sumant fins als més de 80.

Tot a peu dret i molt cofoia i contenta.

Després va repartir les bossetes fetes de ganxet que ella mateixa havia fet taula per taula i persona per persona amb el seu carret"iaia mòbil"

Una vetllada molt agradable, de retrobament de cosins i cosines que feia temps que no ens veiem.









I aquí un petit resum de vida fet per les meves cosines:

La Consol Candela Alemany, vídua Molons, va néixer a Barcelona el 10 d'abril de 1912 (justament el mateix dia que el Titànic va salpar del port de Southampton). És la segona de tres germanes, la gran, la Teresita i la petita, la Matilde. Els seus pares es deien Pau i Encarnación. 

De ben joveneta ja va començar a festejar amb l'Alfons amb qui es va casar el 14 d’agost de 1933.

Van viure els primers anys de casats a Barcelona i després van venir a Arenys de Munt on l’avi portava la fàbrica de Les Sedes. Primer van viure a La Torre Fonda al carrer Panagall, i actualment viu al carrer Borrell en un segon pis i sense ascensor ( i sola, així ningú la controla, sempre ha sigut molt independent)

Va tenir dos fills i una filla: en Guillem, la Consol i l’Alfons.

Té 14 néts, bé, 11 nétes i 3 néts, i 22 besnéts, bé 12 besnétes, 10 besnéts i 2 en camí.

Sempre ha sigut molt coqueta i no volia que els néts li diguessin ni iaia, ni àvia i ens feia dir-li padrina, ara sí que vol que l’anomenin besàvia, però el nom de padrina pesa molt. Amb tant anys ha acumulat per tant un munt de noms: padrina, Consuelo, Sra. Consol, Sra. Molons, iaia, besàvia ...

Tota la vida ha sigut una dona molt activa, que li ha agradat estar informada i ha procurat anar a totes les xerrades i conferencies que s’han fet a Arenys de Munt. Li ha interessat molt el món de la política i està molt orgullosa d’haver votat en la consulta per la Independència. Fins que va poder va anar a moltes excursions amb els jubilats i a moltes trobades de puntaires.

També li agraden els esports, era una gran seguidora del hoquei i és una gran culer.

Quan els néts érem petits ens portava a tots a la platja amb els cotxes de línia, segurament era la banyista amb més feina però més ben acompanyada, a canvi només ens demanava que li portéssim una galleda de sorra de la platja per al seu jardí.

Va anar al gimnàs d’en Kim fins fa pocs anys. Ja ho veieu, pura energia. Té i ha tingut molta voluntat per fer coses. Les seves mans no paren: fa puntes al coixí , ganxet i altres manualitats. I té molt bones mans per les plantes.

Ens ha fet moltes coses per tota la família. Sort en tenen els Reis Mags del seu ajut, cada any ens fa un detallet diferent per cadascú, un mocador, un braçalet, una bossa...No s'oblida dels sants i aniversaris, això que som molta colla. Sempre té un detall a punt i una trucada de telèfon.

Fa molts anys, per les comunions ens feia la punta dels llençols i deia que no es podia

morir perquè n'havia de fer un munt i n’han nascut molts més després. Per tant encara

té feina per anys. Bé i abans de cada naixement no falten els seus jerseiets i peücs pel

nouvingut.

Procura sortir cada dia, va amb un iaia-mòbil ( carret) i amb això es desplaça. I si troba

escalons massa alts ja troba algú perquè l'ajudi. També ho feia quan anava a Barcelona:

sola amb tren fins no fa pas gaire, i com que ella és baixeta ens deia que sempre trobava

algun jove que l'ajudés a pujar aquells escalons tant alts.

Ja tenia més de 90 anys quan ens va dir que com que ja es començava a fer gran s'havia

de canviar la banyera per la dutxa doncs així no li costaria tant entrar a dins. (alguns ja

ens ho semblava que era una mica gran)

Actualment ensenya ganxet als jubilats i va a lectura.

Ja diu ella que entre penes i alegries ha arribat als 100, que ella es veu gran però no per tenir 100 anys.

Llàstima que ja no té gaire bé l’oïda, i a vegades no ens acaba d’entendre.

Bé Felicitem  a la nostra padrina i volem agrair a totes les persones que

l'ajuden, que li donen un cop de mà, que la van a buscar per fer aquestes activitats i que

l'acompanyen.

Moltes gràcies a tots i a totes.

PADRINA, PER MOLTS ANYS

FAMÍLIA MOLONS (MOLONS CANDELA, MOLONS PUIG, CURRIUS

MOLONS, MOLONS ANTIUS)

ETA a la ciutat dels Sants

El reportatge ETA a la ciutat dels sants m'ha agradat i m'ha emocionat en molts moments. També m'ha fet reflexionar. Recordo molt bé el moment de l'atemtat de Vic. Igual que el d'Hipercor. Els dos em van agafar en diferents moments de Creu Roja. El d'Hipercor estava fent el servei militar a Creu Roja, baixava de permís doncs era el primer mes i mig que ens feien fer la instrucció. Baixava de Talarn(al costat de Trem) amb l'autocar amb tots els companys que aquell cap de setmana ens deixaven sortir de permís. Un col·lapse monumental per entrar a Barcelona i sense saber que havia passat fins arribar a casa. Que diferent d'avui en dia que de seguida ho sabem tot gràcies als nous mitjans.
L'atemptat de Vic em va agafar feinejant, ja en l'últim tram de la jornada, a la seu de la Creu Roja a Arenys de Munt. Tenia la ràdio posada i ho vaig sentir, estava al despatx tramitant papers. Vaig anar cap al lloc de guàrdia a dir-ho als companys i a mirar si per l'emissora deien si necessitaven efectius o alguna cosa. Finalment no va caldre doncs malgrat la dimensió amb els mitjans de Vic i de l'entorn ja en van tenir prou.
Internament a Creu Roja estàvem evolucionant  en la resposta a les emergències, renovant el parc i formant el personal per afrontar la cobertura dels jocs olímpics. Vic va suposar un pas endavant per la coordinació d'emergències i per la preparació del personal i dels voluntaris de Creu Roja. És va obrir una reflexió i es va analitzar la resposta per millorar i crear nous protocols.

Des d'aquesta perspectiva vaig viure en aquells moments l'atemptat. La majoria de reflexions van anar en la visió de resposta a l'emergència i com millorar per ajudar millor a la gent. I el corresponent impacte que van produir les imatges, les morts i una mica el que el reportatge diu: perquè a Catalunya i a Vic?
Al reportatge he vist gent de Creu Roja a Vic que conec, que hem compartit molts moments en trobades i en activitats. I he comprovat que no havíem parlat mai de l'Atemptat. Com diu l'Albert Om al reportatge els 5 minuts de silenci per la gent de Vic es va allargar 20 anys.

Avui la visió ha estat diferent. Suposo que l'edat i la distància temporal m'han fet reflexionar de diferent manera. També la responsabilitat política et fa veure les coses de diferent manera. I el fet de tenir dues filles et fa més sensible a aquests casos de morts de nens i nenes.

Cal treballar a fons per que no es repeteixin casos d'aquests. Amb tots els mitjans i també amb el diàleg. Sense utilitzar-ho de manera partidista ni per guanyar eleccions. Després en el 3/24 he vist que PP i PSOE s'enfrontaven per si havien o no parlat amb ETA. M'ha fet ràbia. He pensat 20 anys i no son capaços d'arribar a un acord i lluitar de veritat contra el terrorisme. 20 anys que malauradament hi ha hagut molts atemptats, moltes més famílies trencades. Refelexioneu i reflexionem. Les morts no són reversibles, perdre vots sí al cap de 4 anys es poden recuperar.

Recitació Poètica, Memorial Miquel Verdura.

Aquest diumenge al capvespre hem pogut gaudir del magnific homenatge que han fet a en Miquel Verdura la gent del Centre Moral, principalment la gent que amb ell van col·laborar des de l'entitat, des del teatre...
Ha estat realment emocionant. És molt difícil transcriure el viscut. Les recitacions fantàstiques així com les cançons i la representació teatral.
Tot recordava a en Miquel. Semblava talment com deia el programa: Un retrobament.

Tothom pot tenir vers en Miquel records. Tots ens en recordem de la seva entrega a tot el que feia. Quant va ser regidor, quant va ser president del Centre, abans en tantes d'altres coses i també la seva dedicació i mirada critica, com en tot, a Convergència d'Arenys de Munt.

Els primers passos en alguna situació, activitat, feina, etc. són sempre difícils i comptar amb gent que t'acompanyi i et guii és important. Jo per sort en els meus inicis a la política vaig poder comptar, entre d'altres, amb el suport de'n Miquel. Suport que es va mantenir fins que ell va poder.
Recordo algunes trobades, casuals moltes vegades, al bar del Centre. Amb la seva beguda i bossa de patates fregides dissertàvem sobre temes de política municipal. A vegades amb contundència em deia: has d'apretar més, aneu per aquí i no us amoïneu. A vegades el convencia de que potser no calia o que les coses eren d'un altra manera. Llavors feia aquell somriure que et donava tanta seguretat i em deia: com gairebé sempre tens raó, o part, però apreta més no afluixis que vas bé i cal anar millor.
Doncs el lluitar per anar sempre a millor a no conformar-se amb el que tenim és una de les coses que vaig aprendre d'en Miquel i ho intento fer cada dia. Avui he renovat aquella energia que ell m'encomanava en les descrites trobades fortuites.
Gràcies Miquel per tot i gràcies també a la teva família. I com no a tots els que avui han fet possible aquest emotiu i inoblidable homenatge.

Felicitats i per molts anys Federació d'Associacions de Dones del Maresme

Diumenge al Matí a la sala municipal d'Arenys de Munt es va celebrar el primer aniversari de la federació d'Associacions de Dones del Maresme. Donaviva va fer d'amfitriona.
L'acte va comptar amb la presència de la Montse Gatell, Presidenta de l'Institut Català de la Dona, de l'Alcalde i de la Regidora d'Igualtat d'Arenys de Munt(Carles Mora i Golly Rectoret) de la Presidenta de Donaviva Carme Riera i de representants de les Associacions i grups que formen part de la federació.

Les associacions fan una gran tasca i ara la multipliquen amb la sinergia positiva que ara la federació maresmenca els pot donar. Però això vol dir una mica més d'implicació, una mica més de dedicació, una mica més de temps robat a la família, al oci, etc.
Però les dones són així i acaben podent amb tot malgrat les dificultats i que la societat no els ho posa fàcil.

Queda molt camí per remorer però ja fa temps que es camina. Potser l'horitzó és lluny i potser a vegades fem algun pas enrere, o més d'un. Però si es te clar que s'hi vol arribar mica en mica s'hi arribarà.

Moltes felicitats i endavant amb la feina.

Dona Sorda, doblement vulnerada

El passat dimarts dia 25 de gener es va celebrar al consell comarcal una taula rodona organitzada per l'associació de persones sordes del Maresme a Mataró www.sordmataro.org

Vaig tenir l'honor de poder fer la benvinguda i presentació de la taula com a Conseller Comarcal i portaveu del meu grup. 

A la presentació vaig dir:  

En primer lloc vull felicitar als organitzadors d’aquesta taula rodona per la iniciativa i al centre de persones sordes de Mataró la seva gran tasca.

Com molt bé diu el títol de la Taula hi ha una doble vulnerabilitat en la dona sorda davant la violència de Gènere. La violència a la llar és la més cruel de totes. La llar és l’espai on ens hem tothom pensem trobar-nos segurs. Quant l’agressor és dins la llar, quant és la persona que estimes literalment el món cau sobre la persona que ho pateix. Cal posar mesures, cal debatre i informar perquè qui ho pateix denuncií la violència abans que sigui massa tard. És difícil però és l’únic camí. I en el cas de les dones sordes cal un doble esforç per ajudar-les a afrontar la situació.

El pla estratègic Maresme 2015 ens parla del Maresme inclusiu. Espais com el que avui compartim ens ajuda a aconseguir-ho.

Federico Garcia Lorca va dir: El més terrible del tots els sentiments és el sentiment de tenir l’esperança Morta.

Lluitem doncs perquè qui pateix de la violència de gènere no arribi a sentir que l’esperança se li ha mort i si ho ha sentit que deixi de fer-ho. Malgrat cal mol més que esperança, fem bona la cita de Martin Luther King: Sí ajudo a una sola persona a tenir esperança, no haure viscut en va.

Moltes gràcies

La taula va comptar amb la presència de representants de l'entitat, dels Mossos d'Esquadra i de l'Ajuntament de Mataró.

Va donar una visió molt àmplia de la problemàtica, doble problemàtica, que es troben les dones sordes davant la violència de genere. Quins recursos hi ha a l'actualitat i com s'han anat adaptant a les necessitats. 

Malgrat tot cal més informació. Més informació de com accedir als recursos, més informació a les dones sordes sobre que és un maltractament i la violència de gènere, més informació dels serveis d'atenció de com funcionen els serveis d'intèrprets. Fin si tot un servei d'intèrprets online que pot facilitar molt l'atenció.

Van sorgir demandes d'adaptar les pàgines web dels ajuntaments, del consell comarcal, etc. Encara que generalment podem pensar que les persones sordes poden accedir a internet i ja ho entenen tot no és així. Les persones sordes es basen molt amb la imatge i amb els signes per entendre els conceptes. Un petit exemple del que cal anar avançant per poder atendre i informar a aquest col·lectiu.

Finalment vam veure uns treballs fets per noies adolescents sordes sobre com interpretaven, a través de la imatge, la violència de gènere. També sobre un taller d'autoestima i comunicació que l'associació ha fet.

Cal felicitar a l'Associació de persones sordes per la gran tasca que fan vers aquestes persones, als diversos serveis per l'esforç d'adaptació a les seves necessitats i sobre tot cal seguir treballant per augmentar la qualitat d'atenció vers les persones sordes.