La Pepita, l'Emilia la residència Verge del Remei

Divendres a la tarda vam visitar la Residència Verge del Remei, érem la gent que formem part del patronat i vam fer la tradicional visita dels vols de Nadal.

 Jo sóc patró des d'abans de ser regidor, és a dir des d'abans del 2003. No recordo l'any exacte però segurament era l'any 2001 més o menys.

Em van proposar com a patró per la meva vinculació amb la Creu Roja i coneixements de les entitats de voluntariat i socials. Per tant porto molts anys vinculat al patronat. I tinc l'honor de seguir sent patró i a més actualment Tresorer del Patronat.

Però la relació amb la Residència encara ve de més lluny, de quant es deia "Obra de Maria". Gairebé cada dia hi passava un o dos cops per portar un avi o avia a visita, alguna urgència, algun suport quant l'ascensor no funcionava, etc. Era l'època que estava al transport sanitari de la Creu Roja.

Molts avis i moltes àvies vaig conèixer durant aquells anys. Tots i totes molt agraïts. La fèiem petar durant el viatge, mentre esperàvem la vista, al arribar a la residència. I això ens enriquia i més quant gairebé tots els que estàvem a les ambulàncies érem molt joves. Malauradament molts ja no hi són, el fet biològic és imparable...

Pessebre da la Residència Verge del Remei

Divendres però vaig parlar amb la Pepita i l'Emila. Les havia portat forces vegades amunt i avall, a l'Emilia primer amb el seu home. Totes dues se'n recorden força i per sort encara em reconeixen. Va ser un moment molt agradable tornar a parlar amb elles. Recordar quant de temps fa i que això el temps inexorablement va avançant...

I es bo que la gent s'acosti de tant en tant a la residència i conversi amb els residents. Alguns surten poc i si no poden anar al món de tant en tant agraeixen que el món vagi a ells.

Al marxar amb la Directora li vaig dir que per mi la residència és part meva emocionalment i que evidentment seguiré de Patró.

Bones festes gent de la Residència, bones festes les treballadores i treballadors i sobre tot gràcies per la professionalitat però sobre per la humanitat en que desenvolupeu la feina i l'efecte que teniu vers els avis i àvies.

Ja han passat vint anys...

La tele posada i surten unes imatges de les grans pluges de l'octubre del 1994, recorden que fa 20 anys que va passar.

I jo ho revisc com si fos ahir, gairebé com si fos avui. Anava amb cotxe cap a Barcelona i passant per sobre el pont del riu besos hi havia retenció, doncs aquest ja havia començat a inundar les rondes.
Estava mirant la gran quantitat d'aigua que portava el riu, vaig entendre perquè les torres d'alta tensió estaven posades dalt d'un pedestal buit per sota. Mai havia vist que el Besos portés tanta i tanta aigua. La radio sonant i anaven donant detalls del que anava passant i dels estralls que els aiguats anaven fent arreu de Catalunya. De cop una entrada d'una veu nova d'un locutor, com d'urgència, comunica que un jove ha estat arrossegat per l'aigua al Bages, a Calders, que era un monitor...
Un calfred em recorre tot el cos i em glaça l'anima. No diuen nom i aquella eina que tenim per superar situacions que és la negació de la realitat em retorna la calma i em dona tot d'arguments per pensar que no pots ser tu, que no treballaves ja entre setmana, que hi ha molts monitors per la comarca del Bages segurament... Que no pot ser.

I així segueixo tota la tarda tranquil absort amb les gestions que havia de fer a Barcelona i volent tornar al poble, mirar com tenim tots els temes a la Creu Roja, si cal que preparem algun dispositiu i si tot està controlat anar cap a casa.

Al tornar al poble, Arenys de Munt, hi havia normalitat. Preparem els serveis ordinaris per l'endemà i cap a casa. Tot segueix normal. Tot sembla normal. I arribo a casa, parlem amb la dona, passejo el gos, poso la tele i de cop sona el telèfon, amb normalitat és el vespre, hora de sopar. Una trucada que no espanta d'entrada però sense saber-ho és una de les trucades més dures que hauré rebut(erem joves encara no n'haviem rebut gaires de dures per sort).

A altre cantó una veu espantada i tremolosa em diu et truco per una mala notícia. No va caldre que me la digues, vaig dir no em diguis que el que he sentit per la ràdio és...

I sí eres tu. Han passat 20 anys i no hi ha dia que passi per sobre el pont del besos per la C-31, abans A-19, que no pensi amb tu. Amb aquella notícia a la ràdio. I sempre pensant perquè va passar.

I segueixes present. Segueixo percebent aquell somriure, aquell riure i aquella bondat que no cabia en el teu cos, eres gran de cos però més gran eres de bona persona i de servei als altres.
El record és com eres de jove, tu no has envellit, nosaltres sí. Hem passat moltes coses tots els que en aquells anys de joventut vam fer tantes i tantes guàrdies a la Creu Roja a Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta, tants projectes, captacions, angoixes però sobre tot alegria, amistat, solidaritat i molts companys,

Quant t miro fotos d'aquell temps, del meu casament que tu vas posar la música de l'orgue de la cerimònia et recordo i t'agraeixo haver pogut ser el teu amic, d'haver gaudit(massa poc) de la teva amistat i de l'alegria que emanaves... Eres com un nen gran!

Les casualitats són a vegades sorprenents, acabant aquest escrit sona al Spotify la canço de l'Eric Clapton: Tears in Heaven(llagrimes al Cel)....

Fins sempre Amic.

Viatge pel Meditarrani des de Can Jalpí, Cicles de Música Mediterrània

He tingut la sort avui de poder escoltar la cantant algueresa Franca Masu. La sort avui i durant uns quants anys... He tingut el privilegi de veure des del govern municipal, com a tinent d'Alcalde d'Arenys de Munt, com nexia i es consolidava aquest mini festival de Música Mediterrania.

Adaptant-se als temps i situació econòmica actual però acostant al nostre poble, molts anys amb junt amb Arenys de Mar com enguany, música del nostre mediterrani.
Alguns artistes  ja molt coneguts com Lluís Llac i Maria del Mar Bonet. Gràcies a aquests concerts vaig poder veure la Maria del Mar Bonet en directe, una cantant que m'agrada molt. Vaig poder descobrir la música de El Tall, veure cantar la companya Maria Rosa Campasol, descobrir músiques noves, estimar una mica més aquesta cultura mediterrània que a voltes tot i ser propera desconeixem.

I avui un nou descobriment, agradable descobriment de la Franca Masu. Des de l'alguer ens ha portat música tradicional, fados, sons mestissos, cançons sardes  i aquest Català de l'illa que és agradable de sentir i de recordar que a aquesta ciutat de Sardenya s'hi parla la nostra llengua. A la seva manera i amb influències de les altres llengües però que entenem...

La Franca Masu i els músics que l'han acompanyat han fet un concert fantàstic. Una vesprada molt agradable. En aquest magnific entorn que és el pati d'armes del Castell Jalpí. Un lloc idoni per aquests espectacles. Amb la remor dels arbres gronxats pel vent de fons i un grill que ha fet els acompanyaments i que tot junt, entorn i sorolls, amb la música han fet encara millor la música de la Franca.

Felicitats pel concert Franca i equip, felicitats a la regidoria per portar-la i gràcies a totes les regidores de cultura dels diversos governs per apostar per aquest cicle de música mediterrània. (si la memòria no em falla han estat sempre regidores...)

I com dic avui he tingut la sort de poder-me emocionar de nou amb aquests concerts. Un xic especial doncs com a regidor ja és l'últim, ara ja tots els actes i espais aniran sent els últims i això fa que els visqui si es pot d'una manera més intensa...

Voluntaris, voluntariat, participació

Aquest dissabte es va fer el sopar d'inici d'any de voluntaris per Arenys de Munt. Una agradable vetllada entre les persones que durant l'any fan activitats vers els altres.

Que regalen un bé preuat i a vegades escàs avui en dia  que és el temps. Temps que un es treu de la família, de temps d'oci i de tantes altres coses.

Els voluntaris i voluntàries, de voluntaris per Arenys de Munt i de les altres entitats, fan una tasca necessària per que la nostra societat sigui una mica millor. Suplint on l'administració no arriba però jo crec que va més enllà. Encara que tinguéssim les necessitats bàsiques de tothom caldrien entitats com la de voluntarisxArenysdeMunt. Per que les entitats de voluntariat fan millor una societat, ens ajuden a implicar-nos i ens donen espai per aportar el nostre granet de sorra per desenvolupar el nostre poble, país...

Gràcies a tothom que dedicar temps al Voluntariat. Hi ha el tòpic que es rep més del que es dona, per experiència pròpia puc afirmar que sí bé es tòpic també puc dir que és absolutament veritat.