La Pepita, l'Emilia la residència Verge del Remei

Divendres a la tarda vam visitar la Residència Verge del Remei, érem la gent que formem part del patronat i vam fer la tradicional visita dels vols de Nadal.

 Jo sóc patró des d'abans de ser regidor, és a dir des d'abans del 2003. No recordo l'any exacte però segurament era l'any 2001 més o menys.

Em van proposar com a patró per la meva vinculació amb la Creu Roja i coneixements de les entitats de voluntariat i socials. Per tant porto molts anys vinculat al patronat. I tinc l'honor de seguir sent patró i a més actualment Tresorer del Patronat.

Però la relació amb la Residència encara ve de més lluny, de quant es deia "Obra de Maria". Gairebé cada dia hi passava un o dos cops per portar un avi o avia a visita, alguna urgència, algun suport quant l'ascensor no funcionava, etc. Era l'època que estava al transport sanitari de la Creu Roja.

Molts avis i moltes àvies vaig conèixer durant aquells anys. Tots i totes molt agraïts. La fèiem petar durant el viatge, mentre esperàvem la vista, al arribar a la residència. I això ens enriquia i més quant gairebé tots els que estàvem a les ambulàncies érem molt joves. Malauradament molts ja no hi són, el fet biològic és imparable...

Pessebre da la Residència Verge del Remei

Divendres però vaig parlar amb la Pepita i l'Emila. Les havia portat forces vegades amunt i avall, a l'Emilia primer amb el seu home. Totes dues se'n recorden força i per sort encara em reconeixen. Va ser un moment molt agradable tornar a parlar amb elles. Recordar quant de temps fa i que això el temps inexorablement va avançant...

I es bo que la gent s'acosti de tant en tant a la residència i conversi amb els residents. Alguns surten poc i si no poden anar al món de tant en tant agraeixen que el món vagi a ells.

Al marxar amb la Directora li vaig dir que per mi la residència és part meva emocionalment i que evidentment seguiré de Patró.

Bones festes gent de la Residència, bones festes les treballadores i treballadors i sobre tot gràcies per la professionalitat però sobre per la humanitat en que desenvolupeu la feina i l'efecte que teniu vers els avis i àvies.

Ja han passat vint anys...

La tele posada i surten unes imatges de les grans pluges de l'octubre del 1994, recorden que fa 20 anys que va passar.

I jo ho revisc com si fos ahir, gairebé com si fos avui. Anava amb cotxe cap a Barcelona i passant per sobre el pont del riu besos hi havia retenció, doncs aquest ja havia començat a inundar les rondes.
Estava mirant la gran quantitat d'aigua que portava el riu, vaig entendre perquè les torres d'alta tensió estaven posades dalt d'un pedestal buit per sota. Mai havia vist que el Besos portés tanta i tanta aigua. La radio sonant i anaven donant detalls del que anava passant i dels estralls que els aiguats anaven fent arreu de Catalunya. De cop una entrada d'una veu nova d'un locutor, com d'urgència, comunica que un jove ha estat arrossegat per l'aigua al Bages, a Calders, que era un monitor...
Un calfred em recorre tot el cos i em glaça l'anima. No diuen nom i aquella eina que tenim per superar situacions que és la negació de la realitat em retorna la calma i em dona tot d'arguments per pensar que no pots ser tu, que no treballaves ja entre setmana, que hi ha molts monitors per la comarca del Bages segurament... Que no pot ser.

I així segueixo tota la tarda tranquil absort amb les gestions que havia de fer a Barcelona i volent tornar al poble, mirar com tenim tots els temes a la Creu Roja, si cal que preparem algun dispositiu i si tot està controlat anar cap a casa.

Al tornar al poble, Arenys de Munt, hi havia normalitat. Preparem els serveis ordinaris per l'endemà i cap a casa. Tot segueix normal. Tot sembla normal. I arribo a casa, parlem amb la dona, passejo el gos, poso la tele i de cop sona el telèfon, amb normalitat és el vespre, hora de sopar. Una trucada que no espanta d'entrada però sense saber-ho és una de les trucades més dures que hauré rebut(erem joves encara no n'haviem rebut gaires de dures per sort).

A altre cantó una veu espantada i tremolosa em diu et truco per una mala notícia. No va caldre que me la digues, vaig dir no em diguis que el que he sentit per la ràdio és...

I sí eres tu. Han passat 20 anys i no hi ha dia que passi per sobre el pont del besos per la C-31, abans A-19, que no pensi amb tu. Amb aquella notícia a la ràdio. I sempre pensant perquè va passar.

I segueixes present. Segueixo percebent aquell somriure, aquell riure i aquella bondat que no cabia en el teu cos, eres gran de cos però més gran eres de bona persona i de servei als altres.
El record és com eres de jove, tu no has envellit, nosaltres sí. Hem passat moltes coses tots els que en aquells anys de joventut vam fer tantes i tantes guàrdies a la Creu Roja a Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta, tants projectes, captacions, angoixes però sobre tot alegria, amistat, solidaritat i molts companys,

Quant t miro fotos d'aquell temps, del meu casament que tu vas posar la música de l'orgue de la cerimònia et recordo i t'agraeixo haver pogut ser el teu amic, d'haver gaudit(massa poc) de la teva amistat i de l'alegria que emanaves... Eres com un nen gran!

Les casualitats són a vegades sorprenents, acabant aquest escrit sona al Spotify la canço de l'Eric Clapton: Tears in Heaven(llagrimes al Cel)....

Fins sempre Amic.

Viatge pel Meditarrani des de Can Jalpí, Cicles de Música Mediterrània

He tingut la sort avui de poder escoltar la cantant algueresa Franca Masu. La sort avui i durant uns quants anys... He tingut el privilegi de veure des del govern municipal, com a tinent d'Alcalde d'Arenys de Munt, com nexia i es consolidava aquest mini festival de Música Mediterrania.

Adaptant-se als temps i situació econòmica actual però acostant al nostre poble, molts anys amb junt amb Arenys de Mar com enguany, música del nostre mediterrani.
Alguns artistes  ja molt coneguts com Lluís Llac i Maria del Mar Bonet. Gràcies a aquests concerts vaig poder veure la Maria del Mar Bonet en directe, una cantant que m'agrada molt. Vaig poder descobrir la música de El Tall, veure cantar la companya Maria Rosa Campasol, descobrir músiques noves, estimar una mica més aquesta cultura mediterrània que a voltes tot i ser propera desconeixem.

I avui un nou descobriment, agradable descobriment de la Franca Masu. Des de l'alguer ens ha portat música tradicional, fados, sons mestissos, cançons sardes  i aquest Català de l'illa que és agradable de sentir i de recordar que a aquesta ciutat de Sardenya s'hi parla la nostra llengua. A la seva manera i amb influències de les altres llengües però que entenem...

La Franca Masu i els músics que l'han acompanyat han fet un concert fantàstic. Una vesprada molt agradable. En aquest magnific entorn que és el pati d'armes del Castell Jalpí. Un lloc idoni per aquests espectacles. Amb la remor dels arbres gronxats pel vent de fons i un grill que ha fet els acompanyaments i que tot junt, entorn i sorolls, amb la música han fet encara millor la música de la Franca.

Felicitats pel concert Franca i equip, felicitats a la regidoria per portar-la i gràcies a totes les regidores de cultura dels diversos governs per apostar per aquest cicle de música mediterrània. (si la memòria no em falla han estat sempre regidores...)

I com dic avui he tingut la sort de poder-me emocionar de nou amb aquests concerts. Un xic especial doncs com a regidor ja és l'últim, ara ja tots els actes i espais aniran sent els últims i això fa que els visqui si es pot d'una manera més intensa...

Voluntaris, voluntariat, participació

Aquest dissabte es va fer el sopar d'inici d'any de voluntaris per Arenys de Munt. Una agradable vetllada entre les persones que durant l'any fan activitats vers els altres.

Que regalen un bé preuat i a vegades escàs avui en dia  que és el temps. Temps que un es treu de la família, de temps d'oci i de tantes altres coses.

Els voluntaris i voluntàries, de voluntaris per Arenys de Munt i de les altres entitats, fan una tasca necessària per que la nostra societat sigui una mica millor. Suplint on l'administració no arriba però jo crec que va més enllà. Encara que tinguéssim les necessitats bàsiques de tothom caldrien entitats com la de voluntarisxArenysdeMunt. Per que les entitats de voluntariat fan millor una societat, ens ajuden a implicar-nos i ens donen espai per aportar el nostre granet de sorra per desenvolupar el nostre poble, país...

Gràcies a tothom que dedicar temps al Voluntariat. Hi ha el tòpic que es rep més del que es dona, per experiència pròpia puc afirmar que sí bé es tòpic també puc dir que és absolutament veritat.

 

Solidaritat, Donació, Voluntaris, Pep, Ramona, Paulí, Josep... i un gran etc

Dia a dia a Arenys de Munt, a Catalunya, al Món es produeixen actes de solidaritat. Moltes vegades dins les entitats, dins d'un hospital donant sang, fent l'acció en un banc d'aliments, dins un domicili, a les platges, als actes, organitzant... La llista seria interminable. 

Cal però de tant en tant poder-ne parlar. En uns moments difícils socioeconòmicament i políticament aquests fets quotidians i importants poden quedar amagats. I el reconeixement és important, no perquè qui fa l'acció solidària l'esperi si no per esperonar-los a seguir i motivar a d'altres a afegir-s'hi.

Durant dons anys seguits dos Arenyencs han estat reconeguts pel
Banc de Sang i Teixits per la seva trajetòria. L'any passat en Josep Ramos i enguany en Paulí Cruañas. Tots dos per la seva constància durant molts anys de donació.

Al costat atenta a tot i qui és l'anima del Banc de Sang a Arenys de Munt des de fa molts anys: La Ramona Planas. Ella sempre al costat dels donants, cercant accions, material, preparant el local i un llarg etc.



I tenim les entitats que fent un joc de paraules podem dir que a Arenys de Munt en tenim un "MUNT". Moltes, diverses i actives. I recentment podem destacar a Voluntaris per Arenys de Munt per la inauguració del seu nou local.  Tinc l'honor de ser dels socis fundadors i ser el Secretari de la Junta Directiva.
Voluntaris per Arenys de Munt va néixer per fer xarxa amb les altres entitats, per donar suport no per ocupar l'espai de ningú si no per ocupar l'espai que ningú ocupa. Durant els anys de vida de l'entitat ho ha demostrat sobre tot amb les setmanes solidàries que a banda de cercar recursos serveix per conscienciar.

 Molts són els voluntaris i voluntàries que fan tasca però sempre hi ha d'haver un líder. I a voluntaris per Arenys de Munt aquest és el meu bon amic Pep Juvanteny. Incansable treballador i smpre pensant quina de nova pot fer l'entitat per créxer. I al costat hi te la Ramona i molta gent que estant fent que dia a dia l'entitat créixi.

I acabo reafirmant que a Arenys de Munt tenim un gran tresor que són les entitats i la seva gent.
Últimament alguna cosa no hem fet bé vers les entitats i tots hem de pensar com podem redreçar aquest fet. Des de la humilitat  de pensar que tot és millorable i que un es pot equivocar al innovar.

No puc acabar sense agrair a tota la gent que dia a dia fan possible que les entitats tirin endavant i amb això tinguem un Arenys de Munt millor, més just i de retruc un país millor.

Capvespre des del far

Avui estreno aplicació i des de la tranquil·litat del banc del costat del far escric aquest post.
Les TIC ens permeten això, des d' un lloc tranquil que avui fa una especial olor a pi pots comunicar a la xarxa aquesta sensació de pau enmig la natura.
Bé en rovelló opina que cal que ens posem de nou en marxa...

La llengua no te ossos però en trenca de molt grossos!

La llengua no te ossos però en trenca de molt grossos. Aquesta dita l'havia sentit dir a la meva mare i crec que segueix molt vigent. Però potser amb unes conseqüències augmentades amb les noves tecnologies i les xarxes socials.

Amb les xarxes socials la difusió d'una informació, sigui verídica o no, és molt més ràpida.

Potser haurem d'actualitzar les dites: Un twitt és petit però pots acabar ferit, o potser molt mal parit. Pel Facebook et felicitaran i també et destrossaran. Pel whats t'informaran però potser t'esbroncaran...

Des de la facilitat d'un correu electrònic o un apunt a les xarxes sovint es difonen missatges amb informacions sense contrastar i amb l'afegit que alguns mitjans de comunicació se'n fan ressò. Recordem l'episodi de la Consellera de Benestar on algú va enviar a un diari una foto d'una banyera dient que era pel seu despatx, quant la banyera era per una exposició d'elements adaptats per gent gran, disminuïts, etc.

Abans quant es feia una carta o escrit com que s'havia de portar en ma o enviar a correus a vegades quedava temps per la reflexió. Ara surt al moment i a vegades passa això. El típic fer safareig doncs agafa una dimensió d'Àgora global.

El més preocupant de tot plegat és que a vegades el rastre de la informació queda a la xarxa i esborrar-ho és una missió si no impossible sí molt difícil.

Te la contrapartida  molt positiva de les relacions, la proximitat amb institucions(Polítiques, ong, etc.) de difusió d'accions, campanyes solidàries, de suport i un llarg etc.

Cal doncs aprendre a utilitzar-ho. Com tot les xarxes i les noves tecnologies són una eina. Depèn de cada un saber-les utilitzar. Un martell serveix per clavar un clau i si l'utilitzem malament podem ferir a una persona...